Edat Antiga


L’ESGLÉSIA PERSEGUIDA

a) La convivència de cristians i pagans en l’Imperi Romà.

– En estendre el cristianisme per l’Imperi molt aviat es va veure el contrast entre els costums morals de cristians i pagans.

– Els pagans tenien múltiples supersticions i un concepte molt pobre de la família i de la vida. La seva religió era un conjunt de cultes buits, eren politeistes i adoraven als emperadors. Practicaven el divorci, l’avortament i l’infanticidi. Els esclaus eren considerats objectes.

– Els cristians vivien com salvats per Crist, practicaven l’amor a Déu mitjançant l’oració i les virtuts, i l’amor al proïsme per la caritat mútua i el respecte a tota persona humana.

– Els cristians desagradaven als pagans per la seva vida íntegra. Van començar les calúmnies. Van ser acusats de donar culte a déus falsos, d’antropofàgia i fins i tot de ser culpables de tots els mals de la societat (fams, epidèmies, etc.). Roma els va veure com a enemics de l’Estat.

 

b) Les persecucions

– L’any 64 Neró va incendiar Roma. Va donar la culpa als cristians i així va desencadenar la primera persecució en l’Imperi. Sant Pere va morir crucificat i Sant Pau decapitat. Molts altres màrtirs van donar la seva vida per Crist devorats per les feres, llançats al Tíber o en oli bullint, i en tot tipus de turments.

– A la fi del s. I va tenir lloc la persecució de Domicià en què va morir Sant Andreu.

– Ja al s. II la persecució del Trajà va acabar amb la vida de Sant Climent, el quart successor de Sant Pere. D’aquesta Papa conservem una carta als Corintis en què responia a unes qüestions com Cap Suprem de l’Església.

El document és important perquè prova el paper del successor de Sant Pere com a Vicari de Jesucrist: és el Papa de Roma a qui Corintis pregunten, no a Sant Joan que havia viscut amb Jesús i que es trobava a Efes, més a prop de Corint.

– Al s. III Septimio Sever, Maximino, Deci i Valerià van continuar a intervals de temps les persecucions, mentre la sang dels nous màrtirs seguia sent llavor de cristians.

– Al s. IV la persecució de Dioclecià va ser la més llarga i cruel de totes. En ella van morir màrtirs tan famosos com Santa Agnès que va preferir mantenir la seva promesa de consagració virginal a Jesucrist, fins i tot perdent la vida, abans de ser infidel a ella en un prometedor matrimoni amb un patrici romà.

 

c) La vida dels cristians perseguits

– Els cristians perseguits van excavar al terra romà unes galeries subterrànies anomenades catacumbes. Allí es reunien per pregar.

– Recollien els cadàvers dels màrtirs i els enterraven. Sobre les seves restes celebraven la Santa Missa unint al Sacrifici de Jesús el de la seva Església.

– La persecució no va minorar el vigor de la fe cristiana. Ben al contrari, sostinguts per l’oració i els sagraments predicaven l’Evangeli per tot l’Imperi, alliberaven als esclaus, s’ajudaven mútuament i es mantenien ferms fins a la mort.

O.N.S.

L’ÈPOCA APOSTÒLICA

 

a ) Fundació i extensió de l’Església

Jesucrist va néixer a Betlem, va viure la major part de la seva vida, fins als trenta anys, a Natzaret, durant tres anys va predicar i va fer miracles per tot Palestina, morint crucificat a Jerusalem, a la muntanya del Calvari. Als tres dies va ressuscitar i, després d’estar quaranta dies apareixent-se a la seva Mare, a les santes dones i també als apòstols, deixebles i altres persones, va pujar als cels.

L’Església té el seu origen i compliment en el designi etern de Déu. Va ser preparada en l’Antiga Aliança amb l’elecció d’Israel, signe de la unió futura de totes les nacions. Fundada mitjançant les paraules i accions de Jesucrist, va ser realitzada sobretot mitjançant la seva mort redemptora i la seva resurrecció. Va ser manifestada com a misteri de Salvació per l’efusió de l’ Esperit Sant en la Pentecosta. Tindrà el seu compliment a la fi dels temps com a assemblea celeste de tots els redimits.

Abans de la seva Ascensió, Jesús va encomanar als seus Apòstols la missió de predicar l’Evangeli per tot el món i administrar els sagraments. (Mt 28, 19-20)

La primera predicació apostólica es va realitzar el dia de Pentecosta. Es van convertir unes tres mil persones. Aviat es van adherir més a la fe en veure els prodigis dels Apòstols. Per exemple, Sant Pere i sant Joan van curar miraculosament a un paralític que demanava almoina a la porta del temple de Jerusalem.

La primera comunitat cristiana va viure a Jerusalem. Es caracteritzava per la seva vida santa, la seva unió mútua, i la seva caritat. Celebraven els diumenges l’Eucaristia i escoltaven la Paraula de Déu. Van triar a set homes per ajudar-los a distribuir almoines i a predicar. Se’ls va anomenar “diaques “. Entre ells es trobaven Esteve i Felip.

 

b ) Conflictes amb el Judaisme

– El Sanedrí jueu perseguir als apòstols, els va empresonar i va manar assotar per evitar que s’estenguessin les conversions al cristianisme.

– L’any 36 el diaca Esteve va ser jutjat i apedregat. Es va convertir en el primer màrtir de l’Església. Va morir com Jesús, perdonant els seus perseguidors.

– La primera persecució a Jerusalem va motivar l’expansió del cristianisme fora de Judea. En fugir de la persecució, els cristians van portar l’Evangeli a Fenícia, Xipre i Antioquia.

– L’any 37 Saule de Tars, que anava camí de Damasc a perseguir els cristians, va tenir una aparició de Jesucrist que va motivar la seva conversió. Va passar de ser un perseguidor a ser un gran Apòstol de l’Evangeli. Entre els anys 45 i 66 va fer tres grans viatges evangelitzadors per Àsia Menor, Xipre, Macedònia i Grècia i, finalment, va ser empresonat i portat a Roma per ser jutjat per l’Emperador.

– Altres persecucions a Jerusalem van portar com a conseqüència la mort de Sant Jaume el Major després de la seva vinguda a Hispània i la fugida de sant Pere de Palestina, després de ser alliberat de la presó. Sant Pere es va traslladar a Roma i des de llavors el Bisbe de Roma és sempre el Vicari de Crist a la Terra.

Els altres apòstols van predicar la Bona Nova per diverses parts del món: Sant Andreu i Sant Felip a Grècia; Sant Joan a Efes, Sant Bartomeu a Frígia i al Bòsfor, Jaume el Menor va ser bisbe de Jerusalem; Sant Mateu va predicar a Palestina i Etiòpia; Sant Judes Tadeo a Armènia; Sant Simó a Egipte i Pèrsia; Sant Tomàs va arribar fins a l’Índia , i Sant Maties (el que va suplir a Judes Iscariot) evangelitzar Macedònia.

Els Apòstols van ensenyar de viva veu, però alguns van escriure els escrits inspirats per l’Esperit Sant que componen el Nou Testament.

O.N.S.