7 DE DESEMBRE

Sant Ambròs, bisbe i doctor de l'Església

Som al 374, a la catedral de Milà. Ha mort el bisbe i l’elecció del nou és un guirigall, amb dos bàndols enfrontats. Entra el nou governador de la Ligúria per posar pau. Ho fa tan bé que (segons la tradició) un nen va cridar: “Ambròs, bisbe”. I així fou! Corrents a batejar-lo (30.11.374) i a consagrar-lo: tal dia com avui del 374. Aquell dia l’aclamació popular, la va encertar. «Sant Ambròs té una frase que em commou: “on hi ha misericòrdia, allí hi ha l’Esperit de Jesús; on hi ha rigidesa hi ha solament els seus ministres”» (Papa Francesc). Es va distingir per la seva caritat amb els pobres: «El qui envià els apòstols sense or, reuní les seves esglésies sense or. Valia molt més conservar aquests nous vasos vivents que no pas els vasos de metall» (De officis II). Proclamat doctor de l’Església (1298), sovint se’l representa amb l’altre gran doctor, Sant Agustí d’Hipona, que ell va batejar (387), després que les paraules del bisbe a la catedral de Milà el trasbalsessin. Té una estàtua a la girola de la seu barcelonina.