14 DE FEBRER

St. Ciril i St. Metodi

Aquests dos germans, juntament amb sant Benet, són copatrons d’Europa (1980). Eren de Tessalònica i es traslladaren a Moràvia el 863, ja que coneixien la llengua eslava. Allí evangelitzaren el país, traduint la Bíblia en aquesta llengua i creant l’alfabet eslau (anomenat també ciríl·lic). Feren una gran tasca d’inculturació de la fe cristiana en aquelles terres, malgrat les incomprensions i persecucions de què foren objecte.

DIMECRES DE CENDRA: COMENÇA LA QUARESMA

 

► IMPORTÀNCIA DE LA QUARESMA

  • Tot l’Any Litúrgic té com a finalitat assimilar el Misteri de Crist. Però amb més intensitat la Pasqua i la seva preparació: la Quaresma.
  • «Tant en la Litúrgia com en la catequesi litúrgica ha de resultar més clara la doble característica del temps quaresmal que, sobretot pel record o la preparació del Baptisme i per la penitència, prepara els fidels a la celebració del misteri pasqual pel fet d’escoltar la paraula de Déu i de dedicar-se a l’oració amb més intensitat» (SC, Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, 109).
  • «Vull pregar per vosaltres en aquesta Quaresma: “Feu que el nostre cor sigui com el vostre”» (Papa Francesc, Dimecres de Cendra, 2015)

 

HISTÒRIA DE LA QUARESMA

 

  • Segle IV: Un cop organitzada la Pasqua, un dejuni del Divendres i Dissabte Sant s’anà allargant, de primer una setmana; després, tres; i fins a quaranta dies. El simbolisme bíblic del nombre quaranta és decisiu: Noè (Diluvi), Moisès (al Sinaí), Israel (desert), Elies (Sinaí).
  • Segles VI-VII: Com que s’accentua el dejuni –i els diumenges no es dejunava-, la Quaresma, que començava en diumenge, s’avança al dimecres anterior als 40 dies abans de la Pasqua. I es continuarà allargant amb els diumenges de Quinquagèsima, Sexagèsima i Septuagèsima.
  • 1969: Se suprimeixen aquests últims diumenges i queda fixada des del Dimecres de Cendra fins al Dijous Sant amb la Cena del Senyor, que comença el Tridu Pasqual.