13 DE JULIOL

Sant Enric, rei

Enric (973-1024) succeí l’emperador Otó III (1002) i meravellà tot el món mostrant-se submís a l’Evangeli, essent cap del Sant Imperi Romà Germànic com Enric II (1014). Governà amb saviesa, col×laborant en la fundació de diòcesis i monestirs a Germània i a Itàlia. Amb la seva esposa Conegunda encara trobava temps per a la meditació i la pregària: «Desitgem recuperar en el cel els tresors que ens han estat confiats aquí a la terra, i on també el nostre cor ja habita per desig i per amor» (Vida). Com a persona de govern, no sempre prengué decisions al gust de tothom i n’errà alguna. Però treballà responsablement per la pau i la unitat d’Europa al servei dels senzills; s’esforçà “per viure amb senzillesa, pietat i fidelitat al Rei del Cel”.