Pàgina d'inici > Notes de premsa

Homilia de la Solemnitat del Corpus Christi

25 juny, 2014 - 
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa del Corpus Christi, Barcelona, 22 de juny de 2014

Avui celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. És la festa de l’Eucaristia, de la presència de Jesucrist Déu i home –en el santíssim sagrament de l’altar. L’Eucaristia és el do que el Senyor ens fa del seu Cos i de la seva Sang per tal que l’Església i els cristians siguem ferment de comunió i d’amor. Jesús, el Dijous Sant en el Cenacle de Jerusalem manifestà que ens estimava fins a l’extrem i va instituir l’Eucaristia.

El Senyor Déu va alimentar al seu poble en el pelegrinatge pel desert amb el manà que era una figura de l’Eucaristia. La realitat autèntica és l’Eucaristia, per això Jesús, en el fragment de l’Evangeli que hem escoltat ens ha dit que l’Eucaristia “és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen d’aquest pa, viuran per sempre”.

Moisès digué al poble que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. L’Eucaristia va alimentar aquesta vida nova de fills i filles de Déu. El Papa Francesc ens ha dit, en la seva homilia d’aquesta solemnitat, que a més de la gana física, l’home té una altra gana, una gana que no pot ser saciada amb l’aliment ordinari. És la gana de vida, gana d’amor, gana d’eternitat. I el signe del mannà –com tota l’experiència de l’èxode- contenia també aquesta dimensió: era figura d’un aliment que satisfà aquesta gana profunda que hi ha en l’home. Jesús ens dóna aquest aliment, és més, és Ell mateix el pa viu que dóna la vida al món (cf. Jn 6, 51).

El seu Cos és el veritable aliment sota l’espècie del pa; la seva sang és la verdadera beguda sota l’espècie de vi. No és un simple aliment amb el qual saciem els nostres cossos, com fou el mannà. El Cos de Crist és el Pa dels últims temps, capaç de donar vida, i vida eterna, perquè la substància d’aquest pa és Amor.

L’Eucaristia és el memorial de la passió de Jesús. Per això vincula el passat amb el present i el futur. El passat de la mort i la resurrecció del Senyor, amb tota la seva força salvadora única, hi és actualitzat en la celebració de la Missa. En l’Eucaristia rebem tot el potencial de l’amor que portà Jesús a donar la seva vida per nosaltres. Al mateix temps, en l’Eucaristia hi trobem la garantia de la nostra pròpia resurrecció. De la taula de l’Eucaristia passarem a la taula del Regne de Déu en el cel. Per la fe sabem que Déu ens ha salvat, per la fe sabem que Déu és fidel a les seves promeses, per això Jesús ens ha dit que qui menja el seu Cos i beu la seva Sang viurà eternament.

L’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre degudament el Cos i la Sang de Crist lliurat per nosaltres, hem de reconèixer Crist en els més pobres, germans seus. Per això, des del començament de l’Església, juntament amb el pa i el vi de l’eucaristia, els cristians presenten també els seus dons per compartir-los amb els qui tenen necessitat. Així s’entén que s’hagi volgut unir aquesta solemnitat del Corpus Christi amb el Dia de la Caritat, la Jornada en què es fa una col·lecta destinada a Càritas.

El nostre Concili Provincial Tarraconense de 1995, demanà “revifar la tradició tan intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la fracció del pa i la comunió cristiana de béns”. Hi ha una relació profunda, real i misteriosa que uneix Crist a la realitat del sofriment i la pobresa. En la llarga història de l’Església, l’Evangeli i l’amor als pobres han estat sempre units.

En aquest dia que el Senyor ens manifesta el seu amor, hem d’imitar-lo estimant molt als germans, especialment els qui passen més necessitats, compartint la nostra vida i els nostres béns en la mesura de les nostres possibilitats.

Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat la seva memòria de l’any 2013, constatant que la crisi econòmica està fent que la pobresa sigui més extensa, més intensa, més crònica i més profunda. Cada vegada atenem més famílies i durant més temps. L’any 2013 hem atès 276.595 persones, que omplirien dues vegades la suma dels aforats del camp del Barça i de l’Espanyol junts.

A Càritas hem treballat i treballem per donar resposta a tantes necessitats socials creades fonamentalment per la manca de treball. Ho fem amb accions per pal·liar la pèrdua de l’habitatge, per garantir l’accés a les necessitats bàsiques, per eradicar la pobresa infantil o per acompanyar persones aturades de llarga durada en la recerca de feina.

Tot això a Càritas ho podem fer per la generositat dels sacerdots de les parròquies, dels voluntaris i dels més de 13.000 persones sòcies i donants i 550 entitats que també desitgen una societat més fraternal. Com a pastor diocesà, President de Càritas Diocesana i pare dels pobres, us ho agraeixo moltíssim.

Jesús en el Evangelio nos ha dicho que todo lo que hacemos en bien de los demás, se lo hacemos a él. Por eso, cuando nos llame de este mundo en el cual lo dejaremos todo, si hemos amado a nuestros hermanos, el Señor nos dirá: “Venid benditos de mi Padre, porque tuve hambre y me disteis de comer”. Todo lo que hayamos hecho a uno de nuestros semejantes, del país o de otras partes del mundo, lo hemos hecho también a él. Jesús se identifica en cada persona y preferencialmente con los pobres.

El Papa Francisco ha dicho recientemente que estamos en un sistema económico que no es bueno. En el centro de todo sistema económico debe haber el hombre y la mujer y todas las otras cosas tienen que estar al servicio de la persona humana. Esto pide una conversión para conseguir que la creación, obra de Dios, esté al servicio de todas las personas de la humanidad, ya que Dios ha creado el universo para el bien de todo hombre y de toda mujer.

Los cristianos nos alimentamos con el pan de la vida, con el Cuerpo y la Sangre del Señor para que podamos vivir amando a Dios y a nuestros hermanos. La Eucaristía nos permite vivir intensamente nuestra nueva vida de hijos e hijas de Dios y la vocación primera y fundamental que todos hemos recibido, la vocación a la santidad, es decir, la perfección del amor a Dios y a los hermanos.

Después de la celebración de la Eucaristía, en la procesión, seguiremos a Jesús, realmente presente en la Eucaristía. Es una manifestación pública de nuestra fe en medio de la convivencia social. Esta procesión hace más visible que Dios vive en las ciudades, en sus hogares, en sus calles y en sus plazas. Como nos pide el Papa Francisco, hemos de contemplar la ciudad con una mirada de fe que descubre a Dios presente en la ciudad. La presencia de Dios acompaña las búsquedas sinceras que personas y grupos realizan para encontrar apoyo y sentido a sus vidas. Dios vive entre los ciudadanos promoviendo la solidaridad, la fraternidad, el deseo de bien, de verdad, de justicia. Dios no se oculta a aquellos que le buscan con un corazón sincero, aunque lo hagan a tientas, de manera imprecisa y difusa (cf. Exhortación apostólica Evangelii gaudieum, 71). ¡Gracias, Señor , por visitarnos y quedarte con nosotros!