Pàgina d'inici > Notes de premsa

Exhortació Pastoral: Benvingut, Sant Pare!

30 setembre, 2010 - 
Església de Barcelona

Exhortació Pastoral de la CCXVII Comissió Permanent
de la Conferència Episcopal Espanyola
davant la pròxima visita de Benet XVI a Espanya

BENVINGUT, SANT PARE!

S’acosten ja les dates en les que el Papa Benet XVI tornarà a visitar Espanya. En el matí del 6 de novembre arribarà a Santiago de Compostel.la, per sortir aquest mateix dia a la tarda cap a Barcelona, des d’on tornarà a Roma al vespre del dia 7. Serà una visita, amb motius ben precisos, a dues Esglésies diocesanes, els bisbes ja s’han dirigit als seus fidels explicant la importància d’aquest esdeveniment providencial i exhortant a acollir el successor de Pere, de manera que la seva presència i la seva paraula puguin donar fruits abundants de vida cristiana.

Els bisbes membres de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal ens unim als nostres germans de Santiago i de Barcelona per fer extensiu el crida als fidels de tota l’Església que peregrina a Espanya. Tots hem d’aprofitar espiritualment la visita del Sant Pare, al que donem ja des d’ara la més cordial benvinguda. Esperem amb fe i amb il.lusió la seva Visita. Sabem bé que on està Pere, allí està l’Església catòlica, amb tota la seva bellesa i la seva força de salvació divina. Santiago i Barcelona podran experimentar de manera més viva i directa. Però totes les diòcesis d’Espanya estan cridades a beneficiar també de l’impuls de catolicitat que significarà la visita del Sant Pare. Molts pelegrins a Santiago o Barcelona. Altres podran veure i escoltar el Papa pels mitjans de comunicació [1] . Tothom pot unir-se espiritualment per mitjà de l’oració, ja des d’ara, a les intencions del Sant Pare. Recordem breument els motius i els fins de la seva visita pastoral.

El 6 de novembre, en ple Any Santiago de Compostel el Papa visitarà com a pelegrí Santiago de Compostela, on es guarda el sepulcre i la memòria de l’apòstol Santiago, el primer que va vessar la seva sang per amor a Crist, després d’haver evangelitzat les nostres terres de Espanya. Des d’aquí la fe cristiana s’estendria després per Amèrica, en una de les majors empreses evangelitzadores de la història de l’Església.Abans, Santiago havia actuat com a pol d’atracció per a innombrables pelegrins, al pas s’havia anat forjant la unitat espiritual d’Europa, de la qual Benet XVI ha parlat de nou en el seu recent viatge al Regne Unit. A Santiago, doncs, el Papa arriba com a pelegrí a un dels llocs apostòlics més emblemàtics de les arrels cristianes d’Espanya, d’Europa i d’Amèrica.

El 7 de novembre, el Sant Pare consagrarà a Barcelona el temple expiatori de la Sagrada Família. El bellíssim espai, concebut i iniciat pel genial arquitecte i servent de Déu Antoni Gaudí (1852-1926), es troba ja en condicions per acollir la celebració del culte diví. Allà es donen la mà l’autèntica inspiració artística i la veritable devoció religiosa. La impressionant arquitectura és expressió d’un amor diví; l’amor, en concret, a la família de Natzaret, on Jesús, Maria i Josep posen davant els ulls del món el profund significat de tota família humana com a via i expressió de l’amor de Déu per cada persona.A finals del segle XIX, quan es projecta el temple, l’Església advertia ja que la família natural i cristiana, basada en el matrimoni, constitueix una cèl lula bàsica de la societat, a la qual l’Estat i l’Església han de prestar una atenció prioritària , posant al seu servei, sense preterida ni suplantar-la.

Convidem a tots a escoltar amb atenció el missatge del Papa ia acompanyar amb l’afecte, amb l’oració i, si pot ser, amb la participació en les celebracions que presidirà i en els recorreguts que farà a Santiago i Barcelona.

Que la Verge Santíssima prepari els cors i guiï al Sant Pare en la visita que amb tanta generositat i sacrifici ens ha volgut fer. Benvingut, Sant Pare!

Madrid, 30 setembre 2010

[1] Una pàgina oficial de la visita – www.visitadelpapa2010.org – oferirà en directe tots els actes del Papa i els mantindrà arxivats, a disposició de qui no hagin pogut veure en el seu moment o dels que desitgen veure’ls de nou posteriorment.