Pàgina d'inici > Notes de premsa

El papa Francesc lliura el pal·li d’arquebisbe metropolità a monsenyor Omella

29 juny, 2016 - 
Església de Barcelona

BARCELONA, 29 de juny de 2016.- “Jo, Joan Josep, arquebisbe de Barcelona, seré sempre fidel i obedient al benaurat Pere apòstol, a la Santa Església Apostòlica de Roma, i a tu, Summe Pontífex, i als teus legítims successors”. Amb aquestes paraules l’arquebisbe de Barcelona ha jurat fidelitat al papa Francesc, successor de Pere, en la missa en la solemnitat de sant Pere i sant Pau que s’ha celebrat aquest migdia al Vaticà i en la que han estat beneïts pel papa Francesc els vint-i-cinc pal·lis dels nous arquebisbes de l’Església.

Durant la propera tardor, aquest distintiu arquebisbal serà imposat pel nunci apostòlic, monsenyor Renzo Fratini, en un acte que acollirà la catedral de Barcelona. La data de celebració serà degudament anunciada per l’Arquebisbat de Barcelona. Aquest ornament que porten els arquebisbes metropolitans en les espatlles i el coll, és de tela blanca amb creus de seda negra. Segons la seva forma ve a ser una mena de cinyell (escapulari) com si fos un anyell a les espatlles del “Bon Pastor”.

Els pal·lis són fets amb la llana d’un anyells que el dia de la festa de Santa Agnès es beneeixen després del pontifical a l’església fuore le mura.

Els pal·lis, un cop fets amb la llana d’aquests anyells, són guardats en una arqueta de plata daurada a la cripta de Sant Pere del Vaticà, sota l’altar de la “confessió”. Els anyells i la seva llana recorden l’escena evangèlica del “Bon Pastor”. Així cal que ho sigui l’arquebisbe metropolità per als seus feligresos i àdhuc per als bisbes sufraganis de la seva província.

El papa Francesc ha disposat que el pal·li pugui ser imposat en les pròpies esglésies locals, com també no és exclusiu de Roma el lloc de les beatificacions. En paraules de l’historiador i arxiver de l’Arquebisbat de Barcelona, Dr. Josep Martí Bonet: “Aquests petits detalls indiquen que es va cap a una Església no tan centralitzada a Roma, sinó més sinodal, o sigui, més participativa i potser més transparent”.