Pàgina d'inici > Notes de premsa

El Cardenal Sistach, convidat a la Universitat ‘La Sapienza’ de Roma

15 maig, 2014 - 
Església de Barcelona

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, ha estat convidat  a donar la conferència inaugural del ‘Congrés d’Estudis sobre la Comunitat Política i l’Església a 50 anys del Concili Vaticà II’, que portarà per títol “Intuïcions del Concili Vaticà II i problemes d’avui entre les relacions Església-comunitat política”. L’acte, que tindrà lloc el proper divendres 16 de maig a les a ‘La Sapienza’ de Roma, comptarà també amb l’entrega d’un volum d’escrits jurídics en honor del Cardenal Agostino Vallini, Vicari de Roma.

Ponència del Cardenal Sistach

En la conferència d’obertura del Congrés, l’Arquebisbe de Barcelona parlarà sobre la laïcitat i el laïcisme: “El fet religiós està present en la societat i l’Estat no el pot ignorar. Pretendre que l’Estat laic hagi d’actuar com si aquest fet religiós, fins i tot com a cos social organitzat, no existís, equival a situar-se al marge de la realitat. El problema fonamental del laïcisme, que exclou de l’àmbit públic la dimensió religiosa, consisteix en que pensa i vol organitzar una societat que no existeix, que no és societat real. La creença i la increença són objecte d’una opció que els ciutadans han de realitzar en la societat i això configura una societat pluralista des del punt de vista religiós”.

Comunitat política i Església. Programa del Congrés

En una societat de caràcter pluralista, cal que hi hagi una justa visió de les relacions entre comunitat política i Església. És necessària una distinció clara entre les accions que els fidels, individualment o en grup fan en nom propi, com a ciutadans, guiats de la seva pròpia consciència cristiana, i de les accions i manifestacions en nom de l’Església que fan en comunió amb els seus bisbes i pastors.

L’Església, en raó de la seva missió i de les seves competències, no es pot confondre de cap manera amb una comunitat política ja que no està lligada a cap sistema polític. Alhora, l’Església és signe de salvaguarda del caràcter transcendent de les persones.

Comunitat política i Església són independents i autònoms l’un de l’altre en els seus respectius camps, però ambdues, encara que de forma diversa, estan al servei de la vocació personal i social dels mateixos homes. L’home no està limitat només en el seu horitzó temporal sinó que viu la història humana i conserva íntegrament la seva vocació eterna.

En quant a l’Església, fundada en l’amor al Redemptor, contribueix a estendre el radi de la seva acció de justícia i amor a l’interior de cadascuna de les nacions i entre elles, predicant la veritat evangèlica i il·luminant a tots les sectors de l’activitat humana amb la seva doctrina i amb el testimoni dels cristians. D’aquesta manera, l’Església respecta i promou també la llibertat política i la responsabilitat ciutadana.

 

Barcelona, 15 de maig de 2014