Respondre a la necessitat d’espiritualitat

image

(Diumenge, 13/03/2011)

Un dels nostres teòlegs, el doctor Josep M. Rovira Belloso, ha escrit que “cal una teologia espiritual de cara al cristià comú; que cal contemplar de nou la teologia per poder-la comunicar com a espiritualitat”. I afegeix que “aquesta mena de teologia espiritual és ben necessària avui per tal que qualsevol persona pugui experimentar que Déu se’ns dóna com a Amor”.

Em sembla que, per respondre a la necessitat d’espiritualitat que senten els cristians d’avui, se’ns demana que se’ls ajudi a disposar d’una exposició fidel, senzilla i transparent de les Sagrades Escriptures. Aquest hauria de ser l’aliment per l’esperit dels homes i les dones d’avui. Això és el que ens demana Benet XVI en la seva exhortació Verbum Domini, (La Paraula del Senyor), publicada a finals de l’any passat, precisament en la festa de Sant Jeroni, un  servidor  excepcional de l’Escriptura Santa.

És un document que subratlla amb força el valor de la Paraula de Déu en la vida de l’Església i en la vida de cada cristià. Per això, insisteix molt a dir que convé que tot el Poble de Déu conegui la Bíblia, l’escolti de tot cor en la litúrgia, que és el lloc privilegiat per acollir aquesta Paraula; i també en recomana la lectura personal.

De manera molt rellevant, el Sant Pare presenta la necessitat de fer una “lectura orant” de la Bíblia. És la lectura coneguda com a lectio divina, que fou sens dubte el tema estrella del Sínode episcopal de l’any 2008 i que ara el Sant Pare, en el document que comento, proposa amb detall a tota l’Església i també al món d’avui. “El Sínode –diu el Sant Pare- insistí més d’una vegada en l’exigència d’una aproximació orant al text sagrat com a factor fonamental de la vida espiritual  de tot creient, en els diferents ministeris i estats de vida”.

Amb aquestes paraules, Benet XVI surt al pas de qui pogués pensar que la lectio divina, que és una pràctica nascuda en la tradició monàstica, seria necessària només per a persones que viuen en el claustre. En canvi aquesta pràctica, que en substància és una aproximació sapiencial i saborosa al text sagrat, té present que Déu ens parla mentre llegim el text inspirat per ell. Per això, té com a finalitat posar la Paraula de Déu en la base de l’espiritualitat de tots els cristians.

El Sant Pare concedeix molta importància a aquesta aproximació orant a la Bíblia i recorda que ja el Concili Vaticà II en la seva constitució Dei Verbum, un text amb profunda sintonia amb el que ha publicat ara Benet XVI, va voler reprendre la gran tradició dels Pares de l’Església, que ha recomanat sempre acostar-se a l’Escriptura en un context de diàleg amb Déu. I cita aquest pensament de Sant Agustí: “La teva pregària és un col·loqui amb Déu. Quan llegeixes, Déu et parla; quan pregues, parles tu a Déu”.

El mètode de la lectio divina té diversos moments: parteix de la lectura, passa pels moments de la meditació, oració i contemplació, als quals s’afegeix com a conclusió el moment de l’acció,que “mou la vida del creient a esdevenir do per als altres en la caritat”.

En aquest primer diumenge de Quaresma, el text llegit de l’Evangeli ens recorda que Crist respon a la primera de les temptacions del Maligne citant aquestes paraules de l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”. Una lectura de la Bíblia, unida a la pregària, ens pot portar a la trobada amb Jesucrist, que és la Paraula divina i vivent.

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

This entry was posted in . Bookmark the permalink.