Que Nadal ens faci més humans

(Diumenge, 22/12/2013)

Un any més, som ja a les portes de la celebració del Nadal. Per als cristians, aquesta festa és la commemoració del naixement del Fill de Déu en carn humana a Betlem. Arribada la plenitud del temps, el qui és la Paraula va posar el seu tabernacle enmig nostre, assumint la naturalesa humana en tot menys en el pecat.

Per això, Nadal és el començament de la revelació de Déu en Jesucrist, que neix pobre i humil en una menjadora de l’establia de Betlem. Nadal és l’apropament generós de Déu a la humanitat.

La carta de sant Pau a Titus expressa el misteri de Nadal amb aquesta frase tan plena de sentit: “S’ha manifestat Déu, Salvador nostre, amb la seva bondat i el seu amor als homes”. El papa emèrit Benet XVI es preguntava si té encara valor i sentit un Salvadorper a l’home del  tercer mil·lenni. ¿Necessita un Salvador l’home que ha inventat la comunicació interactiva, que navega en l’oceà virtual d’internet i que, gràcies a les més avançades tecnologies mediàtiques, ha convertit la Terra en un petit poble global? Aquest home, avui, es presenta com l’artífex d’èxits indiscutibles.

Tanmateix, aquesta és només una cara de la moneda. A l’altra cara, resulta que hi ha la fam i la set, la malaltia i la pobresa. El nostre món superdesenvolupat és encara un món inhumà en molts aspectes i per a moltes persones, sobretot de les franges més indefenses, com els infants, les dones, els pobres, els marginats. El papa Francesc, tan realista i tan solidari amb els sofriments de les persones, en un missatge enviat el passat octubre al director de la FAO –l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació- ha dit que “és un escàndol que hi hagi encara fam i malnutrició en el món”. Ho va dir el 16 d’octubre, quan se celebrava la Jornada Mundial de l’Alimentació.

És un fet paradoxal que, en un moment en què la globalització permet conèixer les necessitats del món i multiplicar els intercanvis i les relacions humanes, sembla que també creix la tendència a l’individualisme i a tancar-nos en nosaltres mateixos. Això porta a una certa actitud d’indiferència, tant en l’àmbit personal com en el de les institucions i dels estats. El papa Francesc ha dit que estem caient en una cultura de la indiferència davant dels drames humans del nostre món.

Això ens permet respondre a la pregunta que plantejava Benet XVI: sí, necessitem un Salvador; un Salvador que ens faci més humans i més solidaris a tots els nivells, també a nivell global.

Quan la humanitat de Déu s’ha manifestat en Jesucrist, aquesta veritable imatge de l’home que és el Crist ens ha posat en contacte amb la imatge original que Déu s’havia fet de nosaltres. Potser per això la gràcia de la festa de Nadal és fer-nos a tots més humans, més fidels als designis de Déu sobre nosaltres. Però hauríem de treballar perquè l’esperit de Nadal no fos un parèntesi en la nostra vida, sinó un estil de vida que es perllongués durant tot l’any.

Amb aquesta esperança, us desitjo a tots un sant i joiós Nadal.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.