Paraules del Cardenal a la premsa en l’anunci de l’acceptació de la seva renuncia

Paraules dirigides als mitjans de comunicació del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, Palau Episcopal, Barcelona, 6 de novembre de 2015.

 

Una salutació molt cordial a tots i a totes!

Us he convocat per comunicar-vos que l’estimat Papa Francesc ha acceptat la meva renúncia que li vaig presentar quan vaig complir 75 anys, ara fa gairebé quatre anys. Desitjo agrair al Papa Francesc la confiança que m’ha manifestat prorrogant-me per tot aquest període de temps l’exercici del meu ministeri de pastor diocesà en aquesta Església Metropolitana de Barcelona.

El Papa ha noment arquebisbe d’aquesta arxidiòcesi al bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño, Juan José Omella Omella. Va néixer a Cretes, a la Franja i en aquell temps aquest poble formava part de la diòcesi de Tortosa. La seva llengua materna és el català de la Matarranya. Ha estat Bisbe auxiliar de Saragossa, bisbe de Barbastro-Monzón i Administrador Apostòlic d’Osca i de Jaca. Fins ara ha estat bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño. És un bisbe proper, senzill, amb molta inquietud social. Actualment és el President de la Comissió de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola. Ve amb el desig de servir a tots els diocesans i compartir la seva vida mb tots nosaltres. L’arxidiòcesi el rep com a pastor per fer camí amb ell.

Han estat gairebé dotze anys els que he servit a aquesta Església de Barcelona en la qual vaig néixer, vaig ser prevere i bisbe auxiliar. Dono gràcies a Déu per aquest servei que em va confiar l’any 2004 el Papa Sant Joan Pau II, em mantingué la confiança el Papa Benet XVI i també el Papa Francesc. Amb l’ajut del Senyor i comptant amb la col·laboració dels Bisbes Auxiliars que he tingut i tinc, dels sacerdots i diaques, dels religiosos i religioses i dels laics i laiques, ha estat un treball eclesial que m’ha omplert de goig en tots els moments del meu ministeri de pastor diocesà.

Avui dia 6 de novembre fa cinc anys de la visita del Papa Benet XVI a Barcelona per dedicar la Basílica de la Sagrada Família. Ho diré amb tota modèstia. Ningú em va dir que es dediqués el temple de la Sagrada Família. Un dia, no sé si per inspiració que certament fou una inspiració bona, vaig pensar per què no es cobria les naus de la Sagrada Familia si era possible i així dedicar-la al culte. Vaig consultar als arquitectes del nostre Patronat i em digueren que era possible. Vaig començar a preparar la invitació al Papa Benet XVI perquè vingués a dedicar la Basílica. Fou un dia històric per a la nostra ciutat, arxidiòcesi i Catalunya. Entranyable fou la visita de la tarda a l’escola del Nen Déu per a nens i joves amb Síndrome de Down, com un agraïment del Papa a tantes institucions d’Església que treballen a casa nostra amb els malalts, pobres i marginats.

Ve també a la meva memòria el gran desig i esforç per part de tots els diocesans d’evangelitzar, de fer conèixer Jesús i el seu evangeli. Això s’ha fet i es fa constantment per part de les parròquies, les comunitats, les famílies, els moviments, les moltes institucions eclesials. S’ha fet i es fa mitjançant el testimoniatge de la vida dels cristians i del seus compromisos en les comunitats i en la societat. Ho hem fet també amb els quatre Plans Pastorals diocesans que hem anat posant en pràctica, que van des de 2004 al 2015. Recordem amb goig la celebració de la Missió Metròpolis, una experiència europea que per iniciativa del Consell Pontifici per a la Nova Evangelització visquérem en la quaresma de 2012 en dotze ciutats europees entre les quals la nostra ciutat comtal. I també l’Atri dels Gentils, que fou un esdeveniment cultural que va endegar un diàleg actiu entre fe i cultura.

L’arxidiòcesi ha intensificat la solidaritat amb els més necessitats davant de les conseqüències molt negatives i grans de la crisi econòmica que sofrien i sofreixen  moltes persones i famílies. Tots els quatre Plans Pastorals incloïen la solidaritat com un dels seus objectius. Ha estat magnífica la tasca social que ha realitzat Càritas diocesana i les parroquials. Penso ara en el programa que fa uns anys hem endegat amb motiu dels 50 anys de la meva ordenació sacerdotal per ajudar als joves en l’atur, davant d’un 53% de joves sense feina a Catalunya.

Han estat uns anys en què s’ha intensificat els coneixements de la fe cristiana a tots els nivells, però també a nivell superior. Amb la creació recent d’una nova Facultat eclesiàstica, l’arxidiòcesi disposa de tres Facultats dedicades a les grans columnes del discurs cultural cristià: la teologia, la filosofia i l’humanisme. Així ha sorgit el recent Ateneu Sant Pacià, el primer Ateneu constituït a Catalunya, una institució que aplega la Facultat de Teologia, la Facultat de Filosofia i la Facultat Antoni Gaudí. S’ha intentat impulsar el coneixement de l’arquitecte de la Sagrada Família, creant aquesta nova Facultat d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes.

Barcelona és una gran ciutat i té una àrea metropolitana molt poblada. Animat per la preocupació comú amb el Papa Francesc per la pastoral de les grans megàpolis, vaig organitzar a Barcelona el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, en dues fases. La primera, al maig de 2014 amb intervencions d’experts, i la segona el novembre de 2014 amb la participació de 25 Cardenals i Arquebisbes de grans ciutats d’arreu del món. Les conclusions les pesentàrem al Papa en una audiència que ens va concedir i ens dirigí un excel·lent discurs, ell que fou arquebisbe del Gran Buenos Aires. He constituït la Fundació civil Antoni Gaudí per les grans ciutats el que em permetrà treballar per tal de fomentar el debat sobre les megàpolis del món en l’aspecte religiós, social, econòmic, demogràfic, ecològic i cultural.

Hi ha un record especial d’un treball creatiu i de futur que hem realitzat a l’inici del meu servei a Barcelona. Fou la creació de les dues diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, desmembrades de l’arxidiòcesi de Barcelona. Creades les dues noves diòcesis sense cap projecte previ, h demanat un treball delicat i intens i que s’ha assolit en bé de les tres diòcesis germanes.

No puc oblidar la pastoral vocacional que gràcies a l’esforç i la pregària de tots hem vist amb goig com han anat augmentant el nombre de vocacions sacerdotals, penso en els 11 nous seminaristes el 2014 i de 7 nous seminaristes el 2015.

Penso que no he estat un bisbe excessivament dedicat a les obres arquitectòniques, però ha estat necessari realitzar una reforma i restauració de tot aquest edifici noble de l’arquebisbat. Dels fonaments a les teulades, recuperant nou-cents metres quadrats que eren inservibles, aquests anys s’ha fet una reforma total seguint un pla director. I s’han efectuat totes aquestes reformes sense deixar dèficits ens els exercicis econòmics. Han estat moltes les reformes i millores que s’ha efectuat durant aquests anys en les parròquies de l’arxidiòcesi, col·laborant econòmicament l’arquebisbat.

El Papa Francesc m’ha nomenat Administrador Apostòlic de l’Arxidiòcesi de Barcelona fins que el nou arquebisbe, Omella iniciï el seu ministeri episcopal, que serà el dia 26 de desembre de 2015.

Em plau comunicar-vos que a partir del dia 26 de desembre aniré a viure a la Residència dels sacerdots ancians de Sant Josep Oriol, del carrer Joan Güell de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.