Missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de les Missions 2018

Amb els joves, portem l’Evangeli a tothom

Benvolguts joves, vull reflexionar amb vosaltres sobre la missió que Jesús ens ha confiat. Adreçant-me a vosaltres ho faig també a tots els cristians que viuen en l’Església l’aventura de la seva existència com a fills de Déu. El que m’impulsa a parlar a tothom, dialogant amb vosaltres, és la certesa que la fe cristiana roman sempre jove quan s’obre a la missió que Crist ens confia. «La missió reforça la fe», escrivia sant Joan Pau II (carta encíclica Redemptoris missio, 2), un Papa que estimava molt els joves i que es va dedicar molt a ells.

El Sínode que celebrarem a Roma el proper mes d’octubre, mes missioner, ens ofereix l’oportunitat de comprendre millor, a la llum de la fe, allò que el Senyor Jesús us vol dir als joves i, a través vostre, a les comunitats cristianes.

La vida és una missió

Cada home i cada dona és una missió, i aquesta és la raó per la qual es troba vivint a la terra. Ser atrets i ser enviats són els dos moviments que el nostre cor, sobretot quan és jove en edat, sent com a forces interiors de l’amor que prometen un futur i impulsen cap endavant la vostra existència. Ningú millor que els joves percep com la vida sorprèn i atrau. Viure amb alegria la responsabilitat pròpia davant el món és un gran desafiament. Conec bé les llums i les ombres de ser jove, i, si penso en la meva joventut i en la meva família, recordo com d’intensa era l’esperança en un futur millor. El fet que estiguem en aquest món sense una decisió nostra prèvia, ens fa intuir que hi ha una iniciativa que ens precedeix i ens crida a l’existència. Cada un de nosaltres està cridat a reflexionar sobre aquesta realitat: «Jo sóc una missió en aquesta terra, i per això estic en aquest món» (exhortació apostòlica Evangelii gaudium, 273).

Us anunciem Jesucrist

L’Església, anunciant allò que ha rebut de manera gratuïta (cf. Mt 10,8; Ac 3,6), comparteix amb vosaltres, joves, el camí i la veritat que condueixen al sentit de l’existència en aquesta terra. Jesucrist, mort i ressuscitat per nosaltres, s’ofereix a la nostra llibertat i la mou a cercar, descobrir i anunciar aquest sentit ple i vertader. Benvolguts joves, no tingueu por de Crist ni de la seva Església. En ells es troba el tresor que omple d’alegria la vida. Us ho dic per experiència: gràcies a la fe he trobat el fonament dels meus anhels i la força per a realitzar-los. He vist molt de sofriment, molta pobresa, desfigurar el rostre de molts germans i germanes. Però, per a qui està amb Jesús, el mal és un estímul per estimar cada vegada més. Per amor a l’Evangeli, molts homes i dones, i molts joves, s’han lliurat generosament a si mateixos, a vegades fins al martiri, al servei dels germans. De la creu de Jesús aprenem la lògica divina de l’oferiment de nosaltres mateixos (cf. 1Co 1,17-25), com a anunci de l’Evangeli per a la vida del món (cf. Jn 3,16). Estar inflamats per l’amor de Crist consumeix qui crema i fa créixer, il·lumina i vivifica qui s’estima (cf. 2Co 5,14). Seguint l’exemple dels sants, que ens descobreixen els amplis horitzons de Déu, us convido a preguntar-vos en tot moment: «Què faria Crist en el meu lloc?»

Transmetre la fe fins als confins de la terra

També vosaltres, joves, pel baptisme, sou membres vius de l’Església, i junts tenim la missió de portar a tothom l’Evangeli. Vosaltres esteu obrint-vos a la vida. Créixer en la gràcia de la fe, que se’ns transmet en els sagraments de l’Església, ens submergeix en un corrent de multitud de generacions de testimonis, on la saviesa del qui té experiència es converteix, al seu torn, en suport i esperança per a qui és a prop de la meta del seu camí. En la convivència entre els homes de diferents edats, la missió de l’Església construeix ponts intergeneracionals, en els quals la fe en Déu i l’amor al proïsme constitueixen factors d’unió profunda.

Aquesta transmissió de la fe, cor de la missió de l’Església, es realitza pel «contagi» de l’amor, en el qual l’alegria i l’entusiasme expressen el descobriment del sentit i la plenitud de la vida. La propagació de la fe per atracció exigeix cors oberts, dilatats per l’amor. No es pot posar límits a l’amor: fort com la mort és l’amor (cf. Ct 8,6). I aquesta expansió crea l’encontre, el testimoniatge, l’anunci; produeix la participació en la caritat amb tots els qui estan allunyats de la fe i es mostren davant seu indiferents, a vegades oposats i contraris. Ambients humans, culturals i religiosos encara aliens a l’Evangeli de Jesús i a la presència sacramental de l’Església representen les perifèries extremes, «els confins de la terra», cap on els deixebles missioners són enviats, des de la Pasqua de Jesús, amb la certesa de tenir sempre amb ells el seu Senyor (cf. Mt 28,20; Ac 1,8). En això consisteix el que anomenem missio ad gentes. La perifèria més desolada de la humanitat necessitada de Crist és la indiferència vers la fe o fins i tot l’odi contra la plenitud divina de la vida. Qualsevol pobresa material i espiritual, qualsevol discriminació de germans i germanes és sempre conseqüència del rebuig a Déu i al seu amor.

Els confins de la terra, benvolguts joves, són per a vosaltres avui molt relatius i sempre fàcilment «navegables». El món digital, les xarxes socials que ens envaeixen i traspassen, difuminen fronteres, esborren límits i distàncies, redueixen les diferències. Sembla tot a l’abast de la mà, tot tan proper i immediat. Però, sense el do compromès de les nostres vides, podrem tenir milers de contactes però no estarem mai immersos en una veritable comunió de vida. La missió fins als confins de la terra exigeix el do d’un mateix en la vocació que ens ha donat qui ens ha posat en aquesta terra (cf. Lc 9,23-25). Gosaria dir que, per a un jove que vol seguir Crist, l’essencial és la cerca i l’adhesió a la vocació pròpia.

Testimoniar l’amor

Agraeixo totes les realitats eclesials que us permeten trobar personalment Crist viu en la seva Església: les parròquies, associacions, moviments, les comunitats religioses, les diferents expressions de servei missioner. Molts joves troben en el voluntariat missioner una forma per a servir els «més petits» (cf. Mt 25,40), promovent la dignitat humana i testimoniant l’alegria d’estimar i de ser cristians. Aquestes experiències eclesials fan que la formació de cadascú no sigui només una preparació per a l’èxit professional d’un mateix, sinó el desenvolupament i la cura d’un do del Senyor per a servir més bé els altres. Aquestes formes lloables de servei missioner temporal són un començament fecund i, en el discerniment vocacional, poden ajudar-vos a decidir el do total de vosaltres mateixos com a missioners.

Les Obres Missionals Pontifícies (OMP) van néixer de cors joves, amb la finalitat d’animar l’anunci de l’Evangeli a totes les gents, contribuint al creixement cultural i humà de tanta gent assedegada de Veritat. La pregària i l’ajuda material, que generosament són donades i distribuïdes per les OMP, serveixen a la Santa Seu per a procurar que els qui les reben per a la seva necessitat puguin, al seu torn, ser capaços de donar testimoniatge del seu entorn. Ningú no és tan pobre que no pugui donar allò que té, i abans fins i tot allò que és. M’agrada repetir l’exhortació que vaig adreçar als joves xilens: «Mai no pensis que no tens res per aportar o que no fas falta a ningú. Fas falta a molta gent i això pensa-ho. Cadascun de vosaltres penseu-ho en el vostre cor: Jo faig falta a molta gent» (Encontre amb els joves, Santuari de Maipú, 17 de gener de 2018).

Benvolguts joves: el proper octubre missioner, en què es desenvoluparà el Sínode que està dedicat a vosaltres, serà una nova oportunitat per a fer-nos deixebles missioners, cada vegada més apassionats per Jesús i la seva missió, fins als confins de la terra. A Maria, Reina dels Apòstols, als sants Francesc Xavier i Teresa de l’Infant Jesús, al beat Pau Manna, els demano que intercedeixin per tots nosaltres i que ens acompanyin sempre.

Francesc

Vaticà, 20 de maig de 2018, solemnitat de Pentecosta.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.