Les veus de l’Església en temps de crisi

(Diumenge, 14/07/2013)

La Fundació Joan Maragall i Càritas Diocesana de Barcelona van promoure, el passat mes de maig, unes jornades dedicades a un tema molt actual: “Les veus de l’Església en temps de crisi”. Una voluntat de realisme i de trobar-hi sortides va presidir dues jornades en què vàrem escoltar l’anàlisi de la situació actual des de l’economia i la sociologia; i en la segona jornada ens vàrem centrar en una mirada més específica des de l’Església, amb l’ajut del cardenal Martino, president emèrit del Pontifici Consell per a la Justícia i la Pau. Entre els ponents hi havia Michel Camdessus, exdirector del Fons Monetari Internacional i president d’honor de les Setmanes Socials de França.

L’Església ha de tenir sempre una veu que signifiqui, que faci present i intel·ligible l’amor de Déu als homes i les dones de la humanitat, malgrat el mal, sempre tan present i actiu en la història. La veu de l’Església en temps de crisi econòmica i de sofriment de moltíssimes persones i famílies ens ha de fer prendre consciència de la fraternitat humana, del fet que tots som germans i que Déu és Pare nostre, Pare de tots.

Això significa que estem cridats a compartir els nostres béns espirituals i materials amb els qui en tenen necessitat; i no només com una exigència de caritat sinó també de justícia. La veu de l’Església ha de recordar sempre un principi important de la doctrina social: la dimensió i la funció social dels béns de propietat privada.

La veu de l’Església en temps de crisi econòmica ha de ser una veu coherent, que es tradueixi en l’ajut a les necessitats espirituals i materials dels germans necessitats. “Fets, fets i no només paraules”, deia un jesuïta català, el pare Jacint Alegre i Pujals, fundador del Cottolengo de Barcelona.

Això és el que fan els cristians d’avui a casa nostra. Càritas, les parròquies, les congregacions religioses i les realitats d’Església ajuden sempre i creixentment les persones sense feina, els joves que no en troben ni la primera, les famílies sense habitatge o que han patit un desnonament, els que necessiten aliments, els qui no tenen subsidi d’atur, aquells a qui la crisi els porta a situacions d’angoixa i manca d’autoestima.

La veu de l’Església i dels cristians no es redueix només a paraules, sinó que s’expressa en obres de misericòrdia coherents amb la nostra fe. Aquest és el tercer objectiu del Pla Pastoral de l’arxidiòcesi de Barcelona per als anys 2011-2015: la solidaritat com a expressió de la nostra fe i del nostre amor.

Cal dir que aquesta veu feta d’obres fa que sorgeixi una munió d’iniciatives a casa nostra, fruit de la societat civil i de les institucions humanitàries i religioses. Augmenten els voluntaris, augmenten les donacions en diners o en espècies, i sorgeixen moltes iniciatives d’ajut a les obres de l’Església, d’ajut a Càritas per part d’institucions de la societat civil. Hi ha un desvetllament de la solidaritat. Això és un motiu d’esperança enmig del túnel pel qual estem passant.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.