La glòria de Déu i la glòria de l’home

image

(Diumenge, 23/01/2011)

En la conferència de premsa que va oferir la tarda del dia 7 de novembre, el pare Federico Lombardi, portaveu i director de l’oficina de premsa del Vaticà, va fer aquesta confessió: “Ha estat un viatge molt expressiu que ha mostrat el valor de la religió i la presència de Déu a la societat. La litúrgia d’aquest matí és l’expressió més solemne, més articulada entre home i Déu que he vist durant els cinc anys de pontificat”.

Es referia a la cerimònia de dedicació de la basílica de la Sagrada Família, al conjunt de l’acte i sobretot a l’homilia del Sant Pare. Realment, hem de donar gràcies a Déu perquè l’originalitat del temple de Gaudí va tenir en Benet XVI un intèrpret a l’alçada de l’obra que es dedicava a Déu. Aquesta obra va ser definida per ell com “un signe visible del Déu invisible, a la glòria del qual s’alcen aquestes torres, sagetes que apunten a l’absolut de la llum i d’aquell que és la Llum, l’Altura i la Bellesa mateixa”.

La glòria de Déu és també la glòria de l’home. I, negativament, l’ocàs de Déu és també l’ocàs de l’home. Tanmateix, el Sant Pare va remarcar més l’aspecte positiu: el valor de l’esforç de la intel·ligència humana capaç de construir una obra d’art a lloança del Creador. Aquest tema té un lloc molt remarcable en la tradició cristiana. Ja sant Ireneu de Lió, al segle II de l’era cristiana, deia que la glòria de Déu és l’home vivent: Gloria Dei homo vivens.

Fou molt suggeridora per a nosaltres la lectura que va fer el Papa de la persona i l’obra de Gaudí. Alguns observadors varen expressar la seva admiració per la qualitat de la informació del Papa sobre el nostre gran arquitecte. Fou especialment feliç l’afirmació que a Gaudí la inspiració li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: “el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia”.

Hi ha una harmonia entre aquests tres llibres, perquè és el mateix Déu qui crea i qui salva. Benet XVI, en la seva recent exhortació apostòlica sobre la Paraula de Déu ens parla de la “Cristologia de la Paraula” i ens diu que “podem contemplar així la profunda unitat en Crist entre creació i nova creació i de tota la història de la salvació”. Jesús és el centre de la creació i de la història, perquè en Ell s’uneixen sense confusió l’autor i la seva obra.

A la Sagrada Família, el Papa ens va convidar a unir-nos a la glorificació de Déu davant aquell Càntic de les criatures en pedra i en llum, perquè –ens va recordar –   Gaudí “va introduir pedres, arbres i vida humana dins del temple, perquè tota la creació convergís en la lloança divina, però alhora va treure els retaules fora, per posar davant dels homes el misteri de Déu, revelat en el naixement, passió, mort i resurrecció de Jesucrist”.

El dia anterior, a la plaça de l’Obradoiro, davant la catedral de Santiago, lloc també ple d’art, cultura i significació espiritual, Benet XVI va unir a la glòria de Déu la glòria de l’home, perquè la causa de Déu i la causa de l’home, per a nosaltres, els cristians, són inseparables, ja que aquest Déu i aquest home són els qui s’han manifestat en Crist d’una manera històrica i concreta. I va reblar aquesta afirmació dient: “Deixeu-me que proclami des d’aquí la glòria de l’home, que adverteixi de les amenaces a la seva dignitat per l’espoliació dels seus valors i riquesa originaris, per la marginació i la mort infligides als més febles i pobres”. És un missatge capaç d’il·lusionar els cristians d’avui. Però no podem oblidar també que és un missatge molt exigent per als qui portem el nom de cristians.

 

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

This entry was posted in . Bookmark the permalink.