La decisió del jove Bergoglio

(Diumenge, 22/03/2015)

El papa Francesc ha contat la història de la seva vocació al sacerdoci. Tenia en aquell moment 17 anys. El dia 21 de setembre es disposava, de bon matí, a celebrar amb els seus companys el Dia de l’Estudiant i pensava anar a un gran parc per passar-hi tot el dia amb música i ball. Jorge Mario Bergolio tenia ganes de passar-s’ho bé, de divertir-se.

Quan hi anava, va passar per davant de la seva parròquia, l’església de Sant Josep del barri de Flores, i va sentir com una força interior que l’empenyia a entrar-hi un moment. Es posà a pregar, sol, en la penombra de l’església. Justament en aquell moment, un sacerdot es posava al confessionari. S’hi va confessar, i alguna cosa va passar per la seva ànima en aquell moment.

Els breus instants que volia passar al temple es convertiren en dues hores. La confessió amb aquell sacerdot relativament jove obrí uns nous horitzons a la seva vida. “Em va passar una cosa estranya –va explicar en un llibre-entrevista a dos periodistes. Fou com una sorpresa, la sorpresa d’una trobada. Vaig tenir la sensació que Algú m’esperava. Des d’aquell moment vaig sentir que jo buscava Déu, però que és ell qui et busca primer.”

Va anar a trobar altres vegades aquell sacerdot i va saber que patia un càncer en procés ja molt avançat de la malaltia. Aquell home de Déu va morir uns mesos més tard. Aquest fet li confirmà la seva intuïció inicial: el Senyor el cridava al servei sacerdotal dins l’Església.

Als 21 anys, va decidir dirigir els seus passos primerament cap al Seminari, i més tard cap a la Companyia de Jesús, per l’especial orientació d’aquesta a la tasca missionera. Volia anar a les missions del Japó, però no fou autoritzat a anar-hi a causa dels problemes de salut que patia.

“La vocació religiosa –ha explicat també- és una crida de Déu a un cor que ja l’està esperant de forma conscient o inconscient. A mi sempre m’ha impressionat una lectura del breviari que diu que Jesús mirà Mateu amb una actitud que, traduïda, vindria a dir ‘misericordiant i elegint’. Aquesta fou precisament la manera amb què jo vaig sentir que Déu em mirava en aquella confessió. I aquesta és la manera amb què ell m’ha demanat sempre que miri els altres: amb molta misericòrdia i com si els estigués elegint per a ell, sense excloure ningú, perquè tots som elegits per l’amor de Déu. Per això vaig escollir com a bisbe el lema «Misericordiando et eligendo», que és un dels punts fonamentals de la meva experiència religiosa: el servei per a la misericòrdia.”

Aquesta vocació del papa Francesc pot inspirar la invitació que, amb motiu del Dia del Seminari, goso fer als nostres joves cristians: que, almenys una vegada a la vida, es facin la pregunta que es va fer el jove Bergoglio als 17 anys: puc dedicar la meva vida a Jesucrist en el sacerdoci ministerial? Estic disposat a acollir la gràcia de Déu que és la vocació?

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.