Junts mantenim l'Església

(Diumenge, 15/11/2015)

De tant en tant cal parlar del finançament de l’Església. Ens agradi o no, l’ Església necessita mitjans econòmics per realitzar la seva missió, perquè vivim enmig d’una societat organitzada econòmicament. Avui tot projecte pastoral ve acompanyat, necessàriament, d’un pressupost econòmic. Qualsevol realització pastoral inclou unes despeses.

L’Església no ha de ser rica ni ho és. Tanmateix, ha d’atendre moltes necessitats pastorals i socials, sobretot en les actuals circumstàncies de crisi econòmica, en què cal també ajudar tantes persones immigrades. Per tal complir la seva missió, ha de poder disposar dels mitjans materials necessaris. Això demana anar avançant per tal d’aconseguir els recursos suficients per poder fer allò que cal fer en bé de les necessitats pastorals i caritatives.

Sentir-nos tots els cristians responsables de les necessitats materials de l’Església és una conseqüència de la nostra consciència que en som membres. Pel baptisme entrem a formar part del poble de Déu, que es visibilitza d’una manera concreta en cadascuna de les Esglésies diocesanes. La contribució econòmica per afrontar les necessitats materials de l’Església és el resultat d’unes reflexions des de la fe que ens fan veure la coherència d’ajudar i col·laborar en l’activitat pastoral i també en l’economia de l’Església.

Si s’entén d’aquesta manera, fer-se solidari de les despeses de l’Església no és pas una obligació que s’imposa des de fora, com una exigència que no té res a veure amb la fe cristiana que hom professa. És certament una convicció que neix i arrela en el cor del creient que té consciència de formar part de la comunitat cristiana. El compromís econòmic del cristià és una conseqüència del baptisme, una manifestació de l’amor a l’Església i una expressió de la caritat cristiana.

El Concili Provincial Tarraconense de l’any 1995 va demanar que “les diòcesis de Catalunya avancin decididament en el procés, ja iniciat fa temps, per tal d’aconseguir un nivell d’autofinançament suficient per sostenir les activitats pastorals necessàries al nostre temps”.

La Diada de Germanor, que se celebra cada any un diumenge del mes de novembre, és una ocasió perquè l’Església informi els fidels de cada diòcesi de com s’han administrat els recursos econòmics de què disposa. Demanar la col·laboració econòmica comporta un compromís de transparència i de claredat. I també de rigor en l’administració, a fi que els béns materials de l’Església siguin sempre per la pastoral i per als pobres.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal i Administrador apostòlic de l’Arquebisbat de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.