Homilia en la Missa del Gall

Homilia del Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, en la Missa de Mitjanit de Nadal a la Catedral de Barcelona. Barcelona, 25 de desembre de 2014

Avui celebrem la festa entranyable del Nadal. Els cristians commemorem solemnement el naixement del Fill de Déu a Betlem. Després del pecat dels nostres primers pares, Déu va prometre que ens salvaria, que ens faria fills i filles de Déu. Arribant la plenitud dels temps, el Fill de Déu es va encarnar en les entranyes virginals de Maria per obra de l’Esperit Sant.

Déu ens podia perdonar els pecats, ens podia salvar de moltes maneres, però ho va fer adaptant-se a la nostra manera de ser. Va voler prendre la nostra naturalesa humana en tot igual a la nostra menys en el pecat i va voler néixer en el si d’una família. Déu pel grandíssim amor que ens té, ha volgut apropar-se, visitar-nos, estar amb nosaltres, posar la seva tenda de campanya enmig nostre.

En el cristianisme, a diferència de les altres religions, no és tant l’home i la dona qui busca a Déu, sinó que és Déu qui ens busca, malgrat en ocasions nosaltres ens amaguem o ens apartem d’Ell. Nadal n’és una manifestació ben palesa: Déu s’encarna, Déu ve a nosaltres. I sabem que el Nadal, la seva visita a nosaltres, es repeteix moltes vegades en la nostra vida. Aquesta actitud de Déu és expressió del seu amor que ens té, perquè ens ha creat i perquè ens ha salvat. El seu amor és més gran que l’amor que ens ha tingut o ens tenen els nostres pares.

El Nadal cristià és la festa que ens porta a la contemplació d’un misteri sorprenent i joiós: que Déu creador i omnipotent és sobretot amor i que aquest amor el porta a fer-se per a nosaltres infant i humil. Sembla impossible que l’omnipotent es pugui fer infant, pobre i necessitat. Tanmateix això fou possible per l’amor del nostre Déu a tota la humanitat.

I el Nadal cristià, aquesta festa d’amor i de fraternitat que Déu ens manifesta, ha calat en el món cristià i no cristià. L’home actual, malgrat estar adelerat per la ciència i la tècnica, té necessitat del missatge de Nadal i pot esdevenir-hi sensible. Sí, realment el missatge de Nadal està amarat d’amor. Per això ha calat profundament en el cor de la humanitat. Aquest any és el centenari de l’inici de la Primera guerra Mundial, la gran Guerra, i es va produir un fet tant insòlit com significatiu amb motiu del Nadal: en alguns indrets, combatents de les dues bandes del front van sortir de les seves trinxeres per confraternitzar els uns amb els altres.

En l’Evangeli que hem escoltat se’ns parla de l’infant de Betlem com de la Paraula que existia al principi, i la Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Per aquest infant –que era Déu i home- tot ha vingut a l’existència i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. L’evangeli ens diu també que tenia en ell la Vida i la Vida era la Llum dels homes. L’infant de Betlem que Maria ens donà i que adoraren els pastors i els reis mags, era Déu, creador i redemptor. Davant d’aquest misteri de Nadal, Santa Caterina de Sena, una de les patrones d’Europa, expressa el misteri de Nadal amb aquestes paraules fetes pregària joiosa: “Vos, oh Déu, empès pel vostre amor, per la voluntat que teníeu de reconciliar per la gràcia el llinatge humà amb vós, ens vau donar la paraula del vostre Fill Unigènit, que realment fou conciliador i mitjancer entre vós i nosaltres”. I encara, la santa, es preguntava davant de Déu quina fou la causa del Nadal, i es responia així: “La causa fou només l’inefable amor vostre”.

Jesús que neix a Betlem, ens va ensenyar la pregària entranyable del Parenostre que els cristians diem moltes vegades i no hauríem de passar cap dia sense resar aquesta pregària. Amb aquesta oració ens diu que Déu és el nostre Pare que té cura de cadascú de nosaltres com els pares tenen cura dels seus fills. Déu és el nostre Pare i nosaltres som fills i filles de Déu i, per tant, hem de viure amb confiança en les mans del nostre Pare del cel i com a fills ens hem de semblar a Déu el nostre Pare. I si som fills i filles de Déu, vol dir que som germans ja que tenim un Pare comú.

Celebramos este gran Misterio de Navidad con la Eucaristía. El niño Dios se hace presente en nuestra celebración con la proclamación de su Palabra y con su cuerpo y su sangre. El altar es un auténtico pesebre, ya que estará presente de manera sacramental pero real Jesús muerto y resucitado. Y con la celebración de la Eucaristía venimos a adorar al Señor, como lo hicieron los pastores aquella noche santa en el establo de Belén. Como ellos, hoy hemos recibido la misma buena noticia que nos llena de mucha alegría: hoy, en la Ciudad de David, os ha nacido un salvador, que es el Mesías, el Señor. Le adoramos en el altar como Mesías, único Salvador que perdona nuestros pecados y nos conduce hacia la Jerusalén celestial para vivir eternamente con Dios en la plenitud del amor.

A Jesús lo encontramos en cada hombre y en cada mujer de la humanidad, especialmente en los pobres y necesitados. Él ha querido identificarse con nosotros, diciéndonos que todo lo que hagamos o dejemos de hacer a cualquier persona, lo hacemos o lo dejamos de hacer a él. Con ello, el Señor nos quiere decir que no podemos separar nunca el amor a Dios del amor a los hermanos y que no podemos amar a Dios auténticamente si no amamos a nuestros hermanos. Navidad es la fiesta universal. Cáritas nos pide nuestra solidaridad siempre, pero especialmente en estas fiestas de Navidad.

Las consecuencias de la crisis económica en muchísimas persones y familias van aumentando. Cáritas de Barcelona –la diocesana y las parroquias- han ayudado a un 5% más de persones en el año 2014 respecto del año anterior. La pobreza en nuestro país se va haciendo más crónica, más intensiva, más extensa y más profunda. El niño Dios mueva los corazones humanos y van aumentando los donativos a Cáritas y el número de voluntarios. ¡Demos gracias a Dios!

Navidad es una fiesta muy familiar. Recordamos estos días nuestros padres y abuelos y tantas coses buenas que nos enseñaron o nos enseñan. Aprovechemos estos recuerdos para convertir nuestro corazón y poderle ofrecer al niño Dios una estancia sencilla pero confortable, un corazón de carne que ama a Dios y a los hermanos.

Que María que es protagonista en la fiesta de Navidad nos ayude para que con el testimonio de nuestra vida de fe, esperanza y caridad, vayamos ofreciendo como ella Jesús a nuestras familias, conocidos y vecinos. Que ella nos haga evangelizadores y misioneros del amor de Dios manifestado en Jesucristo. Amén

This entry was posted in . Bookmark the permalink.