Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de Sant Jordi

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de Sant Jordi

 En el cor del temps pasqual celebrem les festes dels patrons de Catalunya: sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. És motiu de joia per a tots els qui estimem aquesta terra i alhora és una expressió ben palesa de les arrels cristianes de Catalunya. El naixement, la història i la cultura de Catalunya estan íntimament amarats de cristianisme. Joan Pau ii, l’any 1988, en el seu discurs als pelegrins catalans a Roma amb motiu del mil·lenari del país, emprant la nostra llengua, deia que “el cristianisme ha estat un element molt important en la conformació de la identitat de Catalunya en aquests mil anys de la seva història”.

 Avui, seguint una llarga i venerable tradició, ens apleguem en aquesta entranyable capella de Sant Jordi en el cor d’aquesta seu institucional de Catalunya per celebrar la missa, en commemoració del nostre Patró i beneint després les roses que, juntament amb els llibres, donen una configuració social i cultural a la festa i d’alguna manera són expressió de l’ànima del nostre poble català, el respecte i l’amor a les persones que en aquesta festa es manifesta oferint la rosa a les persones estimades i l’interès per la cultura que destrueix fronteres i uneix pobles i continents, que es manifesta en la difusió de les edicions de llibres que es compren i es regalen.

Els cristians celebrem els nostres sants patrons sentint-nos molt units amb tots els homes i dones del nostre país, perquè ens hi ajuda el testimoniatge dels primers cristians que s’estimaven i estimaven i eren ben vistos de la gent, tal com hem escoltat en la primera lectura. La presència de Jesús ressuscitat enmig nostre, descrita en l’evangeli que hem escoltat, humanitza i divinitza la nostra vida i és un ajut  molt preuat per a la convivència social i per assolir el bé comú del país.

Les festes dels nostres patrons ens fan prendre major consciència de la nostra identitat amb una cultura i una llengua que han configurat el nostre poble català més que mil·lenari, fundat sobre un fenomen cultural que pot afaiçonar els individus de les races més diverses.

Avui, davant els creixents corrents globalitzadors, és molt necessari prendre consciència de la pròpia identitat. Estem abocats, cada dia més, a la convivència amb persones d’altres cultures, ètnies i religions. Cal un acolliment dels germans que deixant pàtria, cultura i família per necessitats materials venen a casa nostra. Tanmateix, l’acolliment humà i cristià demana, també, que siguem fidels a la nostra identitat, que arrela profundament en el passat i que és fecunda i capaç d’enriquir i d’enriquir-se acollint els forasters.

La nostra capacitat d’acolliment, d’amor i de respecte als qui vénen de fora ha estat una característica ben peculiar. Catalunya, terra de marca o de pas, des del començament ha estat gresol capaç d’incorporar al seu projecte de poble els que vénen del nord i del sud. “Som fruits de diverses llavors”, com afirmava el nostre historiador. Per això la immigració ha de ser per a nosaltres, més que no pas un problema, una nova oportunitat per enriquir la nostra identitat irrenunciable i per enriquir als altres, trobant un just equilibri i una justa harmonia entre els drets i obligacions dels qui venen i dels qui acullen.

L’Església ha de ser fidel a la identitat que Jesucrist li ha donat en fundar-la. Només així és com pot estimar de veritat els homes i dones de cada lloc i de cada generació i estar ben a prop d’ells, oferint el tresor que Jesús li ha confiat: la paraula de Déu, els sagraments de vida nova i l’amor preferencial pels pobres i marginats. Aquest tresor espiritual ha afaiçonat els cristians i cristianes de Catalunya durant segles i segles, els quals han esmerçat i esmercen avui la seva vida per construir i fer créixer el nostre poble en els valors espirituals, culturals, artístics i socials.

El proper diumenge, a la Basílica de Santa Maria del Mar i presidits pel Secretari d’Estat de Sa Santedat, el Cardenal Tarcisio Bertone, celebrarem la beatificació del P. Josep Tous i Soler, nat a Igualada i mort a Barcelona, caputxí i sacerdot d’aquesta arxidiòcesi, que va fundar en el segle XIX la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor, dedicada a l’educació de les nenes i joves molt necessari en aquells anys. Catalunya ha donat un bon nombre de sants i fundadors i fundadores de famílies religioses que han prestat i presten un preuat servei al bé comú de la nostra societat catalana i que enriqueixen moltíssim la convivència social dels nostres pobles i ciutats. 

 L’Església a tot l’occident europeu i també a casa nostra té un repte prioritari que ha estat la gran invitació del nostre Concili Tarraconense de 1995: evangelitzar la nostra societat. Això demana un esforç de comunió afectiva i efectiva entre tots. No hi ha dubte que la comunió eclesial de grups i tendències ens fa més aptes per a la missió, per al diàleg i per a l’apropament a la realitat social i cultural de casa nostra. Fer de l’Església la casa i l’escola de la comunió és el gran repte que tenim davant nostre si volem ser fidels al designi de Déu i respondre a les profundes esperances del món.

      En aquesta seu institucional es pertinent posar en relleu la grandesa de l’activitat política. El Concili Vaticà II ha afirmat que “l’Església considera digna de lloança i d’atenció la tasca dels qui es consagren al servei dels homes per tal d’assolir el bé comú i accepten les càrregues d’aquest servei”. Ja amb anterioritat Pius XI, el Papa de l’Acció Catòlica, afirmà que “res, fora de la religió, pot ser superior al terreny d’allò que és la política, que fa referència als interessos de tota la societat i que, des d’aquesta perspectiva

és el domini per excel.lència de la forma més àmplia de la caritat, la caritat política”. El compromís polític viscut amb esperit de servei ha estat qualificat com una “dura escola de perfecció” i com un “exigent exercici de virtut”.   

      Benet XVI, en la seva encíclica “Déu és amor”, diu que “l’ordre just de la societat i de l’Estat és una tasca principal de la política”. La justícia no es conforma només en donar a cadascú allò que és seu, sinó que també tendeix a crear entre els ciutadans unes condicions d’igualtat en les oportunitats i, per això mateix, cerca d’afavorir els pobres i marginats.     

      Aquest any 2010 és per a Barcelona i per a Catalunya molt important ja que el Sant Pare Benet XVI, el 7 de novembre, vindrà a Barcelona per consagrar el magnífic i universal Temple de la Sagrada Família, autèntic patrimoni de la humanitat i referent arreu de la nostra ciutat comptal. Els dos esdeveniments s’uneixen i tindran una solemnitat i universalitat ben paleses. Ens hem de preparar espiritualment per acollir al Sant Pare, agraint-li la seva generositat i benvolença en acceptar la invitació que li vaig fer. En aquesta capella de Sant Jordi en el Palau de la Generalitat de Catalunya em plau dir que ens sentim molt satisfets per poder rebre al Papa i perquè presideixi la consagració del nostre estimat Temple de la Sagrada Família. Per a la tradició cristiana de Catalunya ha tingut una especial significació la incorporació en el credo català del terme “romana” per qualificar l’Església. Conscients de la rica comunió amb el successor de Pere, els bisbes de Catalunya dèiem que “volem reafirmar aquesta consciència de catolicitat i, per tant, de comunió de les nostres Esglésies diocesanes amb aquell qui «presideix l’Església en la caritat»: el bisbe de Roma, successor de Pere”. Aquesta visita del Sant Pare hi contribuirà molt positivament i així podrem també enriquir la nostra més que mil.lenària identitat, ben necessària avui.

       Que sant Jordi tant present a casa nostre i a tants països del món ens protegeixi i beneeixi a tots. Amen.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.