Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona Dr. Lluís Martínez Sistach en la Missa de la Cena del Senyor, Dijous Sant

Celebrem amb el cor ple de joia i d’agraïment la Santa Cena del Senyor, en aquest Dijous Sant, aquí a la nostra estimada Catedral Basílica de Barcelona. El motiu de la nostra gran joia i agraïment radica en què avui commemorem aquell primer Dijous Sant en el qual Jesús al Cenacle de Jerusalem va instituir l’Eucaristia i el sacerdoci ministerial.

L’Evangeli que hem escoltat ens dóna el preludi d’aquesta doble institució i de tot el que celebrem en el Tridu Pasqual: la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. L’Evangeli d’avui ha començat amb aquestes paraules: “Jesús que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava”. Aquestes paraules donen el context exacte i precís dels grans esdeveniments que celebrarem aquests dies sants i que tots els va viure i sofrir el Senyor perquè ens estima fins a l’extrem. L’amor de Déu és el secret de tot això, del cristianisme.

Déu estima a la seva criatura, que som nosaltres; Déu estima l’home també en la seva caiguda i no l’abandona a la seva sort. Ell estima fins al final. Amb el seu amor va fins al final, fins a l’extrem: descendeix de la seva glòria divina. I en el fragment de l’Evangeli que hem escoltat, Jesús es tragué el mantell, és a dir, es tragué la seva glòria divina i prengué el mantell d’esclau. Ell va descendir fins al més baix de la nostra caiguda. S’agenolla davant de nosaltres –Ell que és Déu- i ens ofereix el servei de l’esclau; renta els peus bruts per tal que puguem estar presents davant la taula de Déu, per tal que siguem dignes de sentar-nos a la seva taula, quelcom que per a nosaltres mateixos mai haguérem pogut fer.

Déu s’encarna i es fa esclau, ens renta els peus perquè puguem seure a la seva taula. En això s’expressa tot el misteri de Jesucrist. En això es fa visible el que significa la redempció. El bany en el que Jesús ens renta és el seu amor disposat a acceptar la mort. Només l’amor té aquesta força purificadora que ens treu la nostra brutícia i ens eleva a la dignitat de fills i filles de Déu.

El Dijous Sant en el Cenacle, Jesús  ens ha purificat com als Apòstols i ens ha invitat a seure a la seva taula del banquet pasqual per tal de participar del seu Cos i de la seva Sang. És la tradició que ve del Senyor, tal com ens ha dit avui Sant Pau en el fragment de la seva carta als cristians de Corint. Instituint l’Eucaristia i el sacerdoci ministerial, Jesús ens demostrà que ens estimava fins a l’extrem. L’Eucaristia del Dijous Sant està íntimament vinculada amb el lliurament cruent de Jesús, el Divendres Sant, en el Calvari. En el Cenacle, el Senyor es lliurà incruentament i en el Calvari ho féu cruentament. Tanmateix aquests lliurament estan amarats de la seva mort i de la seva resurrecció. Per això, també nosaltres menjant el seu Cos i bevent la seva Sang participem de la mort i resurrecció de Crist, perquè si bé va morir, també ressuscità i és el Vivent..

Instituint l’Eucaristia, Jesús digué als Apòstols en el Cenacle: “Feu això en memòria meva” . Així, el Senyor instituí en el Sant Sopar el sagrament de l’Orde sagrat, el sacerdoci ministerial. Els Apòstols, els seus successors els bisbes i els seus cooperadors els preveres, reben la potestat de presidir la comunitat i repetir “en la persona de Crist” aquell Sant Sopar, congregant el poble de Déu per celebrar l’Eucaristia i d’aquesta manera complir el manament del Senyor: “Feu això en memòria meva”.

Del cor de tots els cristians i cristianes brolla avui una especial acció de gràcies al Senyor per haver-vos deixat el do preuadíssim del seu Cos i de la seva Sang i del sacerdoci ministerial. Benvolguts i benvolgudes, que aquesta acció de gràcies sigui també avui i sempre una petició confiada a Déu perquè augmentin les vocacions sacerdotals a la nostra arxidiòcesi i arreu del món, ja que sense sacerdots no hi ha Eucaristia.

I en aquest Any Sacerdotal que estem celebrant per disposició del nostre estimat Papa Benet XVI, aquesta festa eucarística que celebrem ens mou a tots els cristians i cristianes a agrair a Déu el do preuat i molt necessari dels sacerdots de la nostra arxidiòcesi de Barcelona i d’arreu de l’Església, per l’exercici del seu ministeri amb fidelitat, generositat i perseverança a imitació del Bon Pastor, per tot l’immens bé que fan a les comunitats, a les persones, a les famílies, als moviments i institucions i a la nostra societat. El percentatge insignificant de sacerdots que aquests dies apareixen denunciats en els mitjans amb presumptes o provades actuacions totalment condemnables no han de fer oblidar la gairebé totalitat dels sacerdots del món que donen un testimoniatge de vida i de ministeri exemplar. Hem de valorar molt el ministeri dels sacerdots, hem d’estimar i ajudar als sacerdots i hem de col·laborar pastoralment amb ells al servei tots plegats de la missió de l’Església. I sempre preguem molt pels sacerdots perquè siguin sants imitant a Jesús Bon Pastor.

L’exemple de Jesús estimant-nos fins a l’extrem, deixant el seu Cos i la seva Sang com aliment immolat en la creu i ressuscitat, dóna testimoniatge del que el Senyor ens ha dit al final del fragment l’Evangeli d’avui: “Vosaltres em dieu ‘Mestre’ i ‘Senyor’, i feu bé de dir-ho perquè ho sóc. Si doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet”. I alhora, Jesús ens deixa el gran manament de l’amor fratern, que és característic dels cristians. Per tot això, s’ha identificat el Dijous Sant com el Dia de l’amor Fratern.

Mai, però especialment enmig de l’actual crisi econòmica, ningú pot ser exclòs del nostre amor de paraula i d’obra. I això des del moment que “amb l’encarnació del Fill de Déu, s’ha unit en certa manera a cada home” (GS, 22). En la persona dels pobres hi ha, tanmateix, una presència especial de Jesús que imposa a l’Església i als cristians una opció preferencial pels pobres. Benet XVI, comentant el fragment de l’Evangeli que hem escoltat, es pregunta en què consisteix “rentar-se els peus els uns als altres?” I el Papa contesta: “Cada obra bona que fem per l’altre –especialment pel qui sofreix i pel que és poc estimat- és un servei de rentar els peus”. I continua dient: “Rentar-nos els peus els uns als altres significa perdonar-nos incansablement, tornar a començar sempre de nou, encara que sembli inútil. Significa purificar-nos els uns als altres”. Aquest amor fins a l’extrem en que Jesús estima a tots els homes i totes les dones ens ha de donar una actitud de plena confiança en Ell. Ell ens diu que no tinguem por. Ens ho recordava moltes vegades Joan Pau II. Jesús no ens retraurà pas de no treballar durament. Tanmateix, Ell ens podrà retreure d’haver tingut por i de no haver-nos adonat que Ell era amb nosaltres a la barca de l’Església amb la seva Paraula i amb el seu Cos i la seva Sang i els altres sagraments. Per això, molt estimats germans i germanes, fixem la nostra mirada en Jesús eucarístic. Esdevinguem una Església d’adoració.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.