Homilia del Cardenal en la missa d’ordenacions sacerdotals

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’Homilia de l’ordenació sacerdotal de Mn. Patrick Stref i Mn. Santiago Cuquerella. Basílica de la Sagrada Família, 28 de setembre de 2014.

Molt estimats sacerdots concelebrants i diaques. Molt estimats Santiago i Patrick, molt estimades famílies i molt estimats germans i germanes. Ens apleguem en aquesta bellíssima Basílica de la Sagrada Família, entranyable per tants records. Especialment la seva dedicació pel Papa Benet XVI, al qual vaig poder visitar la setmana passada i amb el que vaig recordar la seva visita a Barcelona i de la qual guarda un record entranyable i inoblidable.

Hem celebrat tantes coses en aquesta Basílica! Fonamentalment l’Eucaristia, i també ordenacions sacerdotals. Gràcies Senyor per aquesta celebració d’aquesta tarda de diumenge. Ens has donat el teu Misteri Pasqual, la teva Paraula, el teu Cos i la teva Sang. Tot per nosaltres. I ens has donat també l’orde sagrat, el sacerdoci ministerial. Avui ordenaré dos nous sacerdots per a la nostra arxidiòcesi de Barcelona, però en definitiva per a l’Església de Jesucrist, ja que als sacerdots de la diòcesi que em demanin anar a missions jo he de dir que sí perquè hem de ser generosos envers les diòcesis més pobres i necessitades. Gràcies, Senyor, perquè vós no us deixeu guanyar mai en generositat.

Hem escoltat amb joia la Paraula de Déu. I en l’Evangeli hem escoltat aquella paràbola de Jesús. Qui us sembla que va fer la voluntat del Pare? El Pare va demanar una cosa als dos fills. Al primer li va dir: Vés a treballar a la vinya avui. I el fill li va dir que no, però després ho va pensar, ho va reconsiderar, va canviar de parer i va anar a treballar a la vinya. El segon li va dir que sí, de seguida, però no hi va anar. Qui va fer la voluntat del Pare? Semblaria que el segon, perquè va dir “sí”. Però no és el dir, és el fer i per tant és el primer fill qui va complir la voluntat del Pare perquè encara que digués “no” hi va anar.

Els nostres germans Santiago i Patrick també van sentir un dia que Jesús els va dir: aneu a treballar a la meva vinya. La vinya per al poble jueu significava el poble d’Israel. La vinya significa també el nou poble d’Israel, l’Església. Jesús ha passat per les seves vides, i la seva resposta ha estat “sí”. Van rebre la deguda preparació al Seminari i avui rebran aquest ministeri.

A tots nosaltres Déu ens ha dit: vés a treballar a la meva vinya, vés a treballar a l’Església. T’invito a ser membre viu de l’Església, del Cos místic de Crist. Hi ha moltes responsabilitats d’acord amb les teves qualitats, possibilitats i els dons que has rebut per posar-los al servei de l’Església i de la humanitat, especialment dels més necessitats.

Avui els nostres dos germans han dit “sí”. I avui enceten una nova etapa de treball en l’Església amb el sacerdoci ministerial. Ells actuaran en l’Eucaristia en la persona de Crist, rebran el ministeri d’anunciar la Paraula de Déu i el d’animar la comunitat cristiana perquè practiqui la caritat.

Penso, benvolguts Patrick i Santiago, que seguint l’Evangeli que avui hem escoltat, el Pare també us convida a fer un treball per tal que aneu per aquest món i per la nostra arxidiòcesi, per les nostres comunitats i les nostres realitats: moviments, associacions, escoles d’Església, dient: vés a treballar a la vinya del Senyor, vés a treballar a l’Església. Comprometre’t amb l’Església, vés a treballar en el món com a Església i a transformar les estructures d’aquest món com a laic i laica cristians, per tal que siguin més justes i que els valors de l’Evangeli hi estiguin presents i que donin testimoni de Jesús.

Esteu cridats a fer el primer anunci de l’Evangeli, el kerygma. Jesucrist ha mort i ressuscitat per cadascú de nosaltres. Anuncieu la salvació a les persones que trobareu pel carrer, entre les vostres amistats, i en el vostre ministeri a les vostres parròquies on sereu enviats. Però també haureu de fer una cosa important: ajudar-nos a que tots ens convertim. Que ajudeu al primer fill que hem vist a l’Evangeli d’avui per tal que consideri que no és suficient dir sí, si després no fa el que ha dit amb el seu sí.

Benvolguts, avui per l’ordenació sacerdotal, entreu a formar part d’una família que és el presbiteri diocesà. Són tots els sacerdots que formem un grup que ens estimem i estem al servei de l’Església diocesana. L’ordenació sacerdotal crea entre nosaltres un lligam sacramental i fa que la nostra actuació en l’Església no pugui ser mai individual, al marge dels altres. Ha de ser un treball més de conjunt amb els altres germans del presbiteri diocesà, en l’arxiprestat, en la zona pastoral. Heu d’estar units també al vostre bisbe pare, pastor i germà gran que intenta aconseguir el bé de tots els sacerdots i servir-los a tots.

Es necesario para todo cristiano y especialmente para el sacerdote para que pueda ser semejante al Buen Pastor, que tenga una gran intimidad con el Señor, porque Jesús escogió a los apóstoles para tres cosas: para que estuvieran con Él, para enviarlos a predicar el Evangelio y para perdonar los pecados. Porque Jesús ha venido fundamentalmente a perdonarnos los pecados. Decía el Cardenal Ratzinger en un escrito que esta era la misión esencial de la Iglesia, i si no valoramos el sacramento de la penitencia ¿para qué ha venido Jesús? Es importante estar con Él para ser enviados por Él a una comunidad, al pueblo de Dios a crear comunión entre todos y sentiros también miembros de esta comunión en el presbiterio diocesano, en la diócesis y en la Iglesia universal.

Us acompanyen joves, amics vostres, membres de les comunitats cristianes parroquials i moviments que vosaltres esteu servint. Joves, que avui esteu aquí acompanyant el Santiago i el Patrick. Avui fan un pas important. Vosaltres ho mireu. Segur que us fa pensar: Per què ho fan? Ho podria fer-ho jo també? Penseu-hi. Els Senyor els va dir: vine a treballar a la meva vinya. Escolteu-ho. Potser també us ho diu a vosaltres. Hi ha molts treballs, però n’hi ha un de molt necessari: ser sacerdot al servei de les comunitats.

Donem gràcies a Déu en aquesta eucaristia perquè aquest curs han entrat onze nous seminaristes al Seminari Major de Barcelona. Vosaltres joves podeu ser també un d’aquests pel curs que ve o pels cursos que vi

This entry was posted in . Bookmark the permalink.