Homilia del Cardenal en la Cena del Senyor

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Cena del Senyor, Catedral de Barcelona, 17 d’abril de 2014.

El Dijous Sant en el Cenacle de Jerusalem, Jesús va instituir l’Eucaristia, el sagrament del seu Cos i de la seva Sang. L’evangeli que hem escoltat comença dient-nos que Jesús ho va fer manifestant-nos així el seu amor fins a l’extrem, perquè no hi ha amor més gran que el que dóna la pròpia vida pels germans. L’amor fins a l’extrem de Jesús el portà a donar el seu Cos i la seva Sang per nosaltres pecadors.

Els deixebles li preguntaren uns dies abans a on i en quin lloc celebrarien la Pasqua. I la celebraren en el Cenacle. Nosaltres amb Jesús la comencem a celebrar aquí, en la nostra estimada i bellíssima Catedral. Jesús ens ha convidat a celebrar el mateix que ell va fer amb els seus Apòstols aquell Dijous Sant en el Cenacle de Jerusalem. I tots nosaltres estem molt contents d’aquesta invitació del Senyor, que es repeteix cada diumenge de l’any, cada dia del Senyor. Jesús ens convida a taula, per celebrar el seu misteri pasqual, la seva mort i la seva resurrecció.

¿Què celebraven els jueus fent el sopar pasqual? Celebraven el que hem escoltat en la primera lectura: el poble d’Israel fou alliberat aquella nit del Faraó i començà a peregrinar amb llibertat vers la terra promesa durant quaranta anys. I en aquest context històric i religiós de la intervenció de Déu alliberant al seu poble de l’esclavitud del Faraó, és on Jesús, el Fill de Déu Viu, celebra el nou sopar pasqual, instituint l’Eucaristia, fent-se ell mateix anyell que es dóna incruentament i el Divendres Sant concretament en la creu del Calvari, alliberant-nos de l’esclavatge del pecat i conduint-nos vers la terra promesa de la Jerusalem celestial.

L’Apòstol Pau, en el fragment de la seva primera carta als cristians de Corint, ens explica la tradició que ha rebut dels Apòstols que estigueren amb Jesús en el Cenacle aquell primer Dijous Sant. Pau ens ha dit que “Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i dient l’acció de gràcies, el partí i digué: ‘Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.’ Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: ‘Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial’” És el que fem avui i sempre quan celebrem l’Eucaristia.

Tanmateix, per poder realitzar constantment aquest manament del Senyor que deixà als Apòstols en el Cenacle: “Feu això en memòria meva”, Jesús va instituir el sacerdoci ministerial per tal que els Apòstols i els seus successor i els preveres, poguessin presidir la celebració de l’Eucaristia arreu i sempre fins a la consumació del món. Dijous Sant és un Dia eucarístic i sacerdotal.

Avui sorgeix dels nostres cors una acció de gràcies a Déu per la institució de l’Eucaristia i del sacerdoci ministerial, per haver-nos deixat Jesús el seu Cos i la seva Sang per aliment de la vida cristiana que va néixer en nosaltres pel baptisme. Li donem gràcies amb la celebració precisament de la mateixa Eucaristia, paraula grega que significa acció de gràcies.

Tanmateix per participar en el Sopar de Jesús, per estar a taula amb ell, es necessiten unes actituds i disposicions d’esperit que d’alguna manera Jesús ens ha indicat en el fragment de l’Evangeli que hem escoltat: l’amor a Déu i l’amor als germans.

Jesús abans de començar el sopar pasqual va rentar els peus als Apòstols. El Mestre rentà els peus als seus deixebles. Protocol de Déu molt diferent del nostre. I davant de la sorpresa dels Apòstols, el Mestre els hi digués: “Vosaltres em dieu ‘Mestre’ i ‘Senyor’, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple, perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet”.

Per poder participar degudament en l’eucaristia hem d’estar nets de pecat, que vol dir estimar Déu i els germans. Aquest amor als germans es tradueix en “rentar-nos els peus”, és a dir, en servir els germans, ajudar-los en les seves necessitats espirituals i materials, compartir els nostres béns espirituals i materials, imitant als Mestre que va venir no a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida pels germans.

El Dijous Sant ens recorda el manament nou de l’amor. Jesús ens ha donat aquest nou manament. Tota la revelació es resumeix en aquests dos manaments: estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces i estimar els germans com Jesús ens estima. Aquest manament nou de Jesús consisteix en entendre que no podem separar mai aquests dos amors. No podem estimar Déu sense estimar els germans i estimant els germans estimem Déu.

L’Eucaristia va sempre unida a la caritat fraterna, és el sagrament de l’amor i ha de significar també el nostre amor als germans. Per això des dels primers temps de l’Església s’ha unit l’Eucaristia amb la col·lecta, és a dir, la Fracció del Pa, que és l’Eucaristia, amb el compartir els nostres béns amb els germans necessitats. Benvolguts germans i germanes, hem de ser generosos ajudant en aquest temps de crisi econòmica a les persones i famílies que sofreixen les greus conseqüències de la crisi.

L’Eucaristia és el sagrament de la presència real i verdadera de Jesús en les nostres vides. Ens ho ha dit Jesús en l’Evangeli de Sant Joan: “Qui menja el meu Cos i beu la meva Sang està en mi i jo en ell”. El Senyor viu en la nostra intimitat i nosaltres vivim en Ell. El Senyor no ens ha deixat ni abandonat. Està sempre amb nosaltres.

Acompanyem aquests dies Sants a Jesús en els seus misteris cabdals de la passió, mort i resurrecció. Fem-ho a imitació de Maria, la seva Mare i nostre Mare.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.