Homilia de la Cena del Senyor

Homilia de l’Arquebisbe, Joan Josep Omella en la celebració de la Cena del Senyor, a la Santa Església Catedral de Barcelona, el Dijous Sant, 24 de març de 2016

Jesús, el Fill de Déu, es va rebaixar fins a prendre la nostra pròpia carn fent-se un de nosaltres. I es va rebaixar fins a morir per nosaltres.

Impressiona veure Crist fent el treball d’esclau. Per a qui estima, res del que faci és humiliant. Rentant els peus als apòstols està ensenyant-nos a estimar, a estimar sense mesura, amb una entrega total fins a la mort.

Sant Pere Claver, apòstol dels esclaus, va acabar identificant-se amb ells i signant com a esclau dels esclaus per sempre: «Ethiopum semper servus».

Sant Camil de Lelis portava tres ampolletes lligades a la cintura: una d’aigua beneita, una altra de vinagre i la tercera d’aigua bullida per refrescar-los la boca; una escudella d’aram perquè poguessin escopir sense incomoditat i un parell de cassoles d’estany per fer les sopes als més debilitats. Camil es presentava com ho hauria fet Crist en un hospital d’aquell temps.

I a l’Hospital, sant Camil de Lelis feia «els ritus més variats: tallar els cabells, pentinar, tallar les ungles, escalfar els peus, assecar camises amarades de suor i d’altres coses, aplicar els cauteris, humitejar les temples, posar vinagre rosat sota els nassos, rentar i assecar les mans, donar de menjar a la boca».

I nosaltres que participem en el Sopar del Senyor, nosaltres que participem en les cerimònies de la Setmana Santa, nosaltres que ens diem cristians, seguidors de Jesús… què fem i què podem fer pels més pobres i necessitats?

El fruit del silenci és l’oració.

El fruit de l’oració és la fe.

El fruit de la fe és l’amor.

El fruit de l’amor és el servei.

El fruit del servei és la pau.

Pregària de Mare Teresa de Calcuta

 I Jesús es va fer pa per alimentar-nos. Va instituir l’Eucaristia, presència real del Senyor.

Avivem la nostra fe en la Presència del Senyor entre nosaltres en aquest humil i fràgil pa de l’Eucaristia. Costa de creure, però ens hi va la vida de cristians:

Que bien sé yo la fonte que mana y corre,

aunque es de noche.

Aquella eterna fonte está escondida,

que bien sé yo do tiene su manida,

aunque es de noche.

Aquesta eterna fonte está escondida

en este vivo pan por darnos vida,

aunque es de noche.

Aquí se está llamando a las criaturas,

y de esta agua se hartan, aunque a escuras,

aunque es de noche.

Aquesta viva fonte, que deseo,

en este pan de vida yo la veo,

aunque es de noche. 

Cantar del Alma, de Sant Joan de la Creu

This entry was posted in . Bookmark the permalink.