Ha ressuscitat

(Diumenge, 04/04/2010)

La resurrecció de Jesús és l´esdeveniment central de la història de la salvació. El Calvari no fou l´últim acte de l´obra del Senyor. La creu i la mort de Jesús portà a la seva resurrecció. Aquesta sí que fou el coronament.

El misteri de la resurrecció del Crist és un esdeveniment real que ha tingut manifestacions històriques constatades. Els apòstols foren testimonis oculars del Ressuscitat. Sant Pau parla de la tradició viva de la resurrecció que ell havia rebut després de la seva conversió a les portes de Damasc.

Ressonen les paraules de l´àngel a les dones: «Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No és aquí, ha ressuscitat.» Pere i Joan anaren al sepulcre, el diumenge al matí, i el trobaren buit. El descobriment del sepulcre buit pels deixebles fou el primer pas cap al reconeixement del fet de la resurrecció del Senyor. «El deixeble que Jesús estimava» afirma que, quan va entrar al sepulcre buit aquell diumenge i va descobrir «les faixes deixades allà», «va veure i va creure». Com diu el Catecisme de l´Església catòlica, «això suposa que va comprovar en l´estat del sepulcre buit que l´absència del cos de Jesús no es devia a cap acció humana i que Jesús no havia tornat simplement a una vida terrenal, com havia estat el cas de Llàtzer».

Jesús, després de la seva resurrecció, amb les seves aparicions va establir amb els seus deixebles unes relacions directes. Els invita a reconèixer que no és un esperit, però sobretot a constatar que el cos ressuscitat amb què se´ls presenta és el mateix que ha estat crucificat, ja que porta encara els senyals de la passió.

El testimoniatge dels apòstols sobre la resurrecció de Jesús és fort. Al principi els va costar creure en la resurrecció del seu mestre. Tanmateix, el seu escepticisme es va desfer davant l´evidència del Ressuscitat, que veieren i tocaren, i amb qui van parlar. Finalment, Tomàs, l´incrèdul, després de veure Jesús, féu la professió de fe més bella que mai hagi sortit de llavis humans: «Senyor meu i Déu meu».

La fe en la resurrecció de Jesús no és una espècie d´apèndix, sinó el cor mateix de la fe en Déu. Pau afirmà: «Si el Crist no hagués ressuscitat, seria sense objecte la nostra predicació, ho seria també la vostra fe». La resurrecció és, sobretot, la confirmació de tot allò que el Crist va fer i va ensenyar. Totes les veritats, fins i tot les més inaccessibles a l´esperit humà, troben la seva justificació si el Crist, ressuscitant, ha donat la prova definitiva de la seva autoritat divina.

La resurrecció del Crist marca la història de la humanitat. Bonhoeffer va escriure aquestes paraules: «Des que Crist digué: “Jo sóc la vida”, cap pensament, ni tan sols filosòfic, no pot prescindir de la realitat continguda en aquesta autoafirmació». Jesús qualifica d´inútil i fracassat qualsevol intent de cercar fora d´ell el veritable sentit de la vida. La resurrecció del Senyor és principi i font de la nostra resurrecció futura. Pau afirma que «Crist ha ressuscitat d´entre els morts, com a primícia dels qui van morir, perquè així com per Adam tots moren, també tots reviuran en el Crist». Aquí rau la bona nova de la Pasqua cristiana.

Us desitjo a tots una joiosa Pasqua de Resurrecció!

 

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.