Gaudí, l'arquitecte de Déu

(Diumenge, 20/07/2014)

L’interès universal que suscita el nostre Antoni Gaudí ha portat alguns a qualificar-lo com a ecologista. Si amb aquesta afirmació es vol remarcar que Gaudí en la seva obra creadora es va inspirar en la naturalesa, l’afirmació és obvia. És coneguda la seva frase: “Aquest arbre que hi ha davant del meu obrador, aquest és el meu mestre”.

Tanmateix, durant la vida de Gaudí la natura no era vista com un entorn amenaçat per l’acció de l’home que cal salvar o preservar. Aquest sentiment és posterior a Gaudí, i òbviament té raons sòlides.

La natura, tal com la veia Gaudí – i la veiem els creients-, és sobretot una obra de Déu, una creació divina, amb unes lleis que s’han de comprendre per prolongar l’obra de Déu. En aquest punt la tradició gaudiniana ha conservat un altre pensament, que pot provocar un somriure benèvol en l’home secularitzat d’avui. Gaudí no volia que l’altura total del temple de la Sagrada Família superés l’alçada de la muntanya de Montjuïc, “perquè l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu”.

La natura en la qual Gaudí buscava la inspiració i l’harmonia de les seves creacions era una creació divina, amb unes lleis que s’havien de comprendre i una bellesa que calia admirar i imitar. Gaudí, més que un salvador de la natura, n’era un admirador, un desxifrador dels seus misteris, en els quals veia la petjada divina.

La qualificació de Gaudí com l’arquitecte de Déu la va utilitzar un sacerdot de Barcelona molt sensible a les qüestions de l’art, mossèn Manuel Trens, en un article publicat en ocasió de la mort de l’arquitecte. Dir que Gaudí va voler ser l’arquitecte de Déu no és una afirmació gratuïta. En gairebé totes les seves obres hi ha de forma subjacent una clara voluntat de reproduir, continuar i millorar l’obra de la natura, que per a ell era tant com dir l’obra divina.

Gaudí veia, per tant, la natura com l’arquitectura creada per Déu i es veia a si mateix com l’intermediari arquitectònic entre Déu i els homes, com l’interpretador i el prolongador de la creació de Déu. Gaudí volia acabar les seves creacions amb la creu de quatre braços en el punt més alt, com es complirà quan s’acabi la Sagrada Família.

L’any 1991, al cap de cent quaranta anys del naixement de Gaudí, es va fundar a Barcelona una associació per promoure la seva beatificació. Ja completats els tràmits del procés a nivell diocesà, ara la causa és a Roma. Tenim l’esperança que un dia podrem veure el gran arquitecte als altars. Si aquest desig es compleix, serà el primer arquitecte de la història que hagi entrat en el santoral cristià. I, certament, hi entrarà com una mirada sobre la natura profundament franciscana i com un geni que va expressar en tota la seva obra la voluntat de prolongar l’obra de la natura, identificada com l’obra de Déu. En aquest sentit, el títol d’arquitecte de Déu esdevé una clau per entendre tota la seva activitat creadora.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.