Dos símbols de la Barcelona d'avui

(Diumenge, 25/08/2013)

En la seva visita a Barcelona per a la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, Benet XVI va unir la bellesa amb la caritat dient-nos aquelles entranyables paraules, que em sembla molt oportú de recordar textualment: “He tingut el goig de dedicar la basílica de la Sagrada Família, que Gaudí va concebre com una lloança amb pedres a Déu, i he visitat també una institució significativa de caràcter beneficosocial”. Amb aquestes paraules feia un resum d’aquelles hores memorables del diumenge 7 de novembre de 2010, en que, després de la cerimònia del matí i abans de retornar a Roma, a la tarda va visitar la seu central de l’Obra Diocesana del Nen Déu, especialitzada actualment en l’educació d’infants i joves amb discapacitats.

Benet XVI afegí que aquests dos actes eren “dos símbols en la Barcelona d’avui de la fecunditat de la fe cristiana, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l’home”.

Aquestes paraules -crear una societat més digna de l’home-, ¿no reflecteixen un dels problemes més vius en la consciència de moltes persones de tota condició i creença en aquests moments?

No es pot pas dir que la nostra Església estigui inactiva davant de les necessitats creixents d’aquesta hora. Són moltes les parròquies, els ordes i les congregacions religioses, les entitats cristianes i civils que treballen al servei dels proïsme amb l’esperit del bon samarità. Ho fan amb creativitat i donant de si tot el que poden i fins i tot, de vegades, més del que humanament poden. Les Càrites Diocesanes treballen al límit de les seves possibilitats

El tercer objectiu del Pla Pastoral de l’Arquebisbat de Barcelona, vàlid fins a l’any 2015, proposa la pràctica de la solidaritat com a expressió de la fe cristiana. Aquest objectiu harmonitza plenament amb una de les finalitats que Benet XVI ha assenyalat per a l’Any de la Fe que estem celebrant.

La fe sense la caritat no dóna fruit i la caritat sense la fe seria un sentiment constantment sotmès al dubte. La fe i l’amor es necessiten mútuament. La fe ens ajuda a reconèixer el rostre de Jesucrist en els germans febles i necessitats que demanen el nostre amor.

L’apòstol Jaume ens diu en la seva carta que la fe sense obres és morta. A la llum d’aquesta doctrina, i enmig de les moltes necessitats i drames que provoca la situació de crisi, dono gràcies a Déu per poder constatar un desvetllament de la solidaritat en la nostra societat. Aquest fet és, per als cristians, un signe que la fe entre nosaltres no està gens morta.    

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.