Discurs del Cardenal en el lliurament del Premi Internacional Catalunya a Desmond Tutu

Paraules de presentació del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, durant el lliurament del Premi Internacional Catalunya a l’Arquebisbe anglicà Desmond Tutu. Palau de la Generalitat, 3 de juny de 2014.

It is an honour for me to introduce Desmond Tutu, the Anglican Archbishop Emeritus of Cape Town. I do not intend to summarize his intense and rich biography, but above all to remember today, when he receives this Award “the International Prize of Catalonia”, his merits.  He is now recognized worldwide as a tireless advocate for peace, human rights, racial integration and forgiveness as a guarantee for the future.

És per a mi un honor glossar la figura de l’arquebisbe anglicà emèrit de Ciutat del Cap. No pretenc resumir la seva intensa i riquíssima biografia, sinó sobretot recordar en aquests moments en què rep el Premi Internacional de Catalunya els seus mèrits, avui reconeguts en tot el món, com a incansable defensor de la pau, dels drets humans, de l’ecumenisme, de la integració racial i del perdó com a garantia del futur.

Desmond Mpilo Tutu nasqué a Klerksdorp, Transvaal (Sud-àfrica) el 7 d’octubre de 1931, fill duna empleada domèstica i d’un mestre en una escola missional, en la qual l’infant Desmond fou educat. Fou batejat com a metodista, però després tota la família, per influència de la seva germana Sílvia, passà a l’Església Episcopal Metodista Africana. Casat amb Nomalizo Leath Shenxane, és pare de quatre fills: Trevor, Theresa, thandeka, naomí Nontombi i Mpho Andrea.

El somni d’infantesa de l’arquebisbe Desmond Tutu era esdevenir metge, però, en no ser possible per a la seva família afrontar les despeses de la carrera mèdica, va esdevenir mestre. Després de tres anys com a professor de secundària, quan el Govern sud-africà va introduir un sistema educatiu inferior per als negres, Tutu va ingressar en el ministeri pastoral, fent realitat la seva passió tan per curar com per l’ensenyament, com una síntesi espiritual les dues vocacions.

En realitat, durant la seva vida ministerial, ha integrat aquestes dues vocacions en el seu ministeri com a prelat anglicà ja que ha estat a la vegada pastor cristià, educador en la pau i en els respecte als drets humans i, en els darrers anys, fins i tot podem dir que ha retrobat la seva juvenil vocació mèdica, perquè ha orientat la seva atenció cap a una causa nova en aquest àmbit sanitari: la campanya contra la sida, viatjant per tot el món per contribuir a la conscienciació sobre la malaltia i les seves tràgiques conseqüències en sofriment i en vides humanes, i creant amb la seva esposa la “Desmond Tutu HIV Foundation”.

El 1978, arrel de la revolta a Soweto de 1976, Sud-àfrica estava sumida en el caos, i el Bisbe Tutu va ser pregat perquè acceptés el càrrec de Secretari General del Consell Sud-africà d’Esglésies. El Consell, a més de la seva primordial vocació ecumènica, assumí funcions cíviques subsidiàries en un país en que els drets bàsics de la majoria de la població eren trepitjats. Va ser des d’aquesta posició que va esdevenir una figura en l’àmbit tan local com internacional, que per als catòlics ens recorda la del inoblidable  bisbe Helder Cámara, la de Mons. Òscar Romero i més encara la del nostre Papa Francesc, amb el seu missatge de profund compromís social.

Justícia, reconciliació, ecumenisme i la fi de l’apartheid van ser les prioritats del Consell Sud-africà d’Esglésies sota la presidència de Desmond Tutu, perseguint en tot moment aquests objectius amb vigor i compromís. El Consell va esdevenir una institució important en la vida espiritual i política sud-africana, interpel·lant cristianament la societat blanca i el Govern, i ajudant les víctimes de l’apartheid.

Inevitablement, el nostre homenatjat es va anar implicant en la denuncia contra les injustícies del sistema de l’apartheid. Va esdevenir un líder en la lluita per la justícia social, el perdó i la conciliació racial a Sud-àfrica fruit també de l’Evangeli de Jesús i de la seva fe cristiana. Se li adjudica l’autoria del qualificatiu “Nació de l’Arc de Sant Martí” per descriure metafòricament la Sud-àfrica posterior a l’apartheid. L’expressió s’ha incorporat des de llavors per descriure la diversitat ètnica de Sud-àfrica i ell mateix n’ha fet la glossa en el seu llibre titulat El poble de l’Arc de Sant Martí de Déu.

El 1984 el bisbe Tutu va rebre el Premi Nobel de la Pau en reconeixement a les seves extraordinàries contribucions a aquesta causa; literalment, la motivació del Comité del Nobel diu: “per la seva constant lluita contra l’apartheid”. L’any 1975, després d’una estada a Londres, va tornar a Sud-àfrica i fou el primer bisbe de color ordenat a la seva Església integrada en la tradició anglicana. El 1985 va ser elegit bisbe de Johannesburg. Tot just un any després, el 1986, el bisbe Tutu va ser nomenat  Arquebisbe de Ciutat del Cap, i des d’aquest lloc va treballar molt per salvar l’abisme que separava a blancs i negres a Sud-àfrica. I, com a Arquebisbe, monsenyor Tutu va esdevenir el mediador  i el conciliador principal en la transició cap a la democràcia  al seu país.

El 1995, el President Nelson Mandela el va nomenar President de la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, un organisme creat per investigar violacions dels drets humans produïdes sota el règim de l’apartheid, una tasca delicada i decisiva per a la transició política sud-africana. En ocasió de la mort recent del president  Nelson Mandela, primer vicepresident i després president del Congrés Nacional Africà, s’ha posat en relleu, amb tota justícia, el gran sentit ètic d’aquest eminent estadista. Podem dir que en el rerefons moral de la gran missió de Nelson Mandela hi ha, recolzant-lo, cristians plens de coratge com l’arquebisbe Desmond Tutu, apòstol incansable de reconciliació i de perdó per superar el passat i obrir-se a un futur per a tots. Així ho manifesta un dels seus llibres, que té un títol admirable: No future without forgiveness, (Cap futur sense perdó).

Sobre el recolzament dels cristians i de l’arquebisbe Desmond Tutu al projecte de superar l’apartheid, hi ha un fet significatiu: Mandela, en sortit de la presó després de 27 anys de reclusió, va passar la seva primera nit en llibertat a casa del bisbe Tutu i, de bracet, tots dos van intentar reconstruir  un país ferit per llargs anys de segregació racial. Recordo un fet que va escriure en una de les seves cròniques un sacerdot de Barcelona, el doctor Antoni Matabosch, especialitzat en relacions ecumèniques,  informant sobre la VIII assemblea general del Consell Ecumènic de les Esglésies que es va celebrar a la ciutat de Harare (Zimbawe).

Com diu l’esmentada crònica, Nelson Mandela va parlar a aquella ”ONU cristiana” –si em permeten l’expressió- i va dir que “la meva generació és fruit de l’educació de les esglésies. Sense els missioners i sense les organitzacions religioses avui no estaria jo aquí amb vostès”. Certament, els cristians havien estat els seus grans aliats en la lluita per superar la discriminació racial i sense els testimonis dels cristians ell, i altres com ell, no haurien tingut l’ànim suficient per mantenir aquella lluita, enmig de tantes dificultats, entre les quals els seus llargs anys de presó. Estic convençut que quan Nelson Mandela parlava així en aquella assemblea cristiana mundial tenia indubtablement en la seva ment i en el seu cor persones com l’arquebisbe Desmond Tutu.

I encara voldria glossar la figura i el testimoni cristià donat per l’arquebisbe Tutu, recordant el títol d’un altre llibre seu: Déu té un somni, completat amb un altre llibre per nens de títol semblant: El somni de Déu. Aquests dos títols porten a la nostra memòria la figura entranyable del gran apòstol dels drets civils als Estats Units, el pastor Martin Luther King, que va pronunciar, abans de ser assassinat, aquell famós discurs que començava amb les paraules: “He tingut un somni”. Aquest somni també ha estat el somni de l’arquebisbe Tutu. Aquest somni, com vostès saben, és que tots els homes i dones del món puguin viure i conviure com a ciutadans iguals i lliures, veient respectats els seus drets i acomplint els seus deures, sota la mirada de Déu, pare de tots.  Em sembla que em permetran que els resumeixi el que els he volgut dir amb l’afirmació que l’arquebisbe Tutu ha estat i és el veritable “Martin Luther King de Sud-àfrica”, amb la seva lluita pacífica però activa contra l’apartheid.

Finalment, els voldria dir a tots vostès que agraeixo als responsables del Premi Internacional Catalunya que hagin volgut encomanar al cardenal arquebisbe catòlic-romà de Barcelona la glossa d’aquest eminent cristià i estimat germà en el ministeri episcopal i en el servei pastoral. Al nostre país hem viscut una creixent immigració de l’est d’Europa. Això ha comportat la presència de diferents Esglésies ortodoxes i confessions cristianes. Estem vivint un ecumenisme pràctic, que es fa visible també en la meva participació en aquest acte acollint l’arquebisbe anglicà Desmond Tutu. Voldria acabar dient que l’arquebisbe Desmond Tutu és ben mereixedor d’aquest important guardó perquè en ell s’acompleix admirablement allò que els Evangelis ens diuen sobre la figura de tot “bon pastor”, a imitació de l’únic Bon Pastor, que és Jesucrist, i en ell també esdevé realitat allò que, amb una imatge feliç, el Papa Francesc ha definir com la característica principal de tot veritable pastor: la seva solidaritat profunda amb les causes de les persones encomanades al seu guiatge pastoral: ser “pastor amb olor d’ovella”, que expressa ben gràficament la solidaritat del pastor amb la comunitat cristiana i amb els problemes que aquesta viu, sempre amb l’esperança que es pot trobar sortida a tots els problemes, si els homes tenim prou bona voluntat i confiem en l’ajut de Déu.

Dear Archbishop Desmond Tutu, apostle of noble causes such as racial integration, peace, respect of human rights and forgiveness: thank you for your presence amongst us; it is an honour for all of us! Thank you for accepting this Award and congratulations for the future of the good causes you have dedicated your life to!

Estimat arquebisbe Desmond Tutu, apòstol de causes tan nobles com la integració racial, la pau, l’ecumenisme, el respecte als drets humans i el perdó: gràcies per la vostra presència entre nosaltres, que tant ens honora a tots! Gràcies per haver acceptat aquest guardó i enhorabona pel futur de les bones causes a les que heu dedicat la vostra vida!

 

 

This entry was posted in . Bookmark the permalink.