Custodiar l'ancià i el malalt

(Diumenge, 05/05/2013)

Aquest diumenge sisè de Pasqua l’Església celebra el Dia del Malalt, que aquest any està centrat en la paràbola del bon samarità i té com a lema les paraules de Jesús al final de la paràbola: “Tu, vés i fes el mateix” (Lc 10,37). Amb aquest motiu voldria proposar unes reflexions que valen per a tots els malalts i de manera especial per a l’ancià malalt.

Vivim en una societat que envelleix ràpidament. Això fa que augmentin les necessitats dels ancians, especialment quan aquestes persones viuen un procés de deteriorament. Ha crescut l’esperança mitjana de vida, encara que no sempre va acompanyada d’una adequada qualitat de vida.

La cultura actual no afavoreix gens que l’ancià malalt sigui valorat com cal i que es tingui en compte la seva història de vida. La nostra societat, interessada per l’eficàcia, per la productivitat i per l’èxit, és fàcil que no deixi espai a qui representa el passat i es va tornant una càrrega pesada per al seu entorn. En la cultura actual, qui no té un espai definit no té identitat.

Tanmateix també hi ha realitats i signes d’esperança en la valoració i atenció als malalts en general i a les persones grans malalts, malgrat les limitacions obligades i penoses que comporta la situació actual de crisi econòmica, amb les retallades en els recursos disponibles. Cal posar en relleu l’aportació de moltes institucions i de molts professionals que tenen cura i humanitzen la vida dels qui ho van perdent gairebé tot.

L’Església ha fet i està fent un paper considerable en aquest camp. Moltes congregacions són presents en aquest àmbit assistencial i realitzen la funció del bon samarità. També les parròquies tenen cura de l’assistència espiritual als malalts, comptant sovint amb la col·laboració desinteressada de persones que fan aquest valuós servei.

Els cristians no podem oblidar mai aquestes paraules de Jesús: “El que feu a un d’aquests petits, a mi m’ho feu”. Amb motiu de la celebració del Dia del Malalt, em sembla oportú recordar unes paraules del nou Sant Pare Francesc en l’homilia de la missa d’inici del seu pontificat, que va coincidir amb la festa de Sant Josep. Prenent com a punt de partença que el sant patriarca va ser el custodi de Jesús i de Maria, ens va demanar que ens esforcem a custodiar tota la creació, com se’ns diu en el llibre del Gènesi i com ens mostra sant Francesc d’Assís: és tenir respecte per totes les criatures de Déu i per l’entorn en què vivim. I sobretot ens demanà un esforç “per custodiar la gent, preocupar-se per tots, per cada un, amb amor, especialment pels nens, els ancians i els qui són més fràgils, que sovint resten a la perifèria del nostre cor”.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.