Contemplatius enmig nostre

(Diumenge, 31/05/2015)

Els contemplatius viuen entre nosaltres. Pel seu estil de vida els veiem molt poc. Han fet una opció pel silenci i la pregària en el seu lliurament a Déu. La vida dels contemplatius i les contemplatives, és a dir, la dels monjos i les monges de clausura, suscita sorpresa i curiositat en el nostre ambient social, tan fortament marcat per la secularització. Quin sentit té aquesta vida? Quan estem celebrant el cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, podem afirmar que la vida d’aquestes persones ens recorda la primacia que hauria de tenir Déu en la vida de cadascun de nosaltres.

Julien Green, un novel·lista cristià, ja fa anys es preguntava: “Quantes persones hi ha entre nosaltres que hagin experimentat el sentiment de la presència de Déu?” A l’home d’avui, immers en el neguit i el soroll, amb prou feines li queda temps per tastar el gust saborosíssim de la pregària i de la presència de Déu en la seva vida. Tanmateix, hi ha homes i dones que se senten cridats a dedicar tota la seva vida a la pregària, al treball i a la vida de comunitat en el si d’un monestir contemplatiu. Són persones que han pres aquesta decisió per tota la vida i són molt felices.

En aquest temps nostre d’escassetat de vocacions per al sacerdoci i la vida religiosa activa o apostòlica, és ben significatiu que no manquen les peticions d’ingrés en la vida dels monestirs. Són joves que estimen la vida, són solidaris amb els germans i estan compromesos en la transformació del món. La seva vida contemplativa en un monestir no és de cap manera una evasió del món, un desentendre’s de la societat. La vida contemplativa és expressió de l’amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat.

La vida contemplativa realitza plenament les persones que han rebut aquesta vocació, perquè Déu omple meravellosament tots els nostres anhels. Heu visitat mai una comunitat contemplativa? És una bona experiència, que interpel·la i suscita moltes preguntes com aquestes: Quin valor donem a Déu en la nostra vida? Quina relació creiem que existeix entre Déu i la creació, entre Déu i la vida? Quin valor donem a la pregària i al silenci en la nostra vida personal i familiar?

Els contemplatius i les contemplatives són molt necessaris per a l’Església i per a la societat. Encara que sembla una paradoxa, aquestes persones que han deixat el món són molt solidàries i estan molt a prop de les necessitats eclesials i de les inquietuds, les tristeses i els sofriments del homes i les dones, els seus germans. Són persones que viuen amb els ulls posats en Jesucrist i amb el cor obert a les necessitats dels germans. Ens porten a tots en la seva pregària i en la seva impetració davant de Déu. Aquest diumenge dedicat a la Santíssima Trinitat, l’Església ens proposa recordar aquestes persones que preguen i ens mostren la primacia que Déu ha de tenir en la vida de tots els cristians. 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.