Benvingut a Barcelona, Sant Pare!

image

(Diumenge, 07/11/2010)

La visita a Roma, sense ésser una obligació, ha estat i és un desig força estès entre els cristians. Des dels primers segles cristians, i sobretot el llarg dels segles medievals, el pelegrinatge a Roma constituïa un esdeveniment espiritual per a molts fidels d’Europa. El motiu d’aquest pelegrinatge a Roma –intensificat sobretot a partir del 1300 amb la institucionalització dels Anys Sants– era venerar les tombes dels apòstols Pere i Pau, i també visitar la comunitat cristiana de Roma i veure i rebre la benedicció del successor de Pere, el Papa. Els cristians sempre, en el passat i en el present, han visitat Roma.

Però en la nostra època s’ha consolidat un fet eclesial nou: és el bisbe de Roma qui visita les altres Esglésies locals. Aquests viatges apostòlics els inicià Pau VI d’una manera limitada i Joan Pau II els va realitzar d’una manera totalment nova i desbordant. Com en tantes altres coses, això, que sembla una novetat, és més aviat un retorn a la tradició més antiga. Diu el llibre dels Fets dels Apòstols (9, 32) que “Pere anava d’un lloc a un altre visitant els sants”, és a dir, els cristians i les cristianes d’aquelles comunitats inicials.

Avui la nostra diòcesi viu la joia de la visita del nostre estimat Sant Pare Benet XVI, que ha volgut continuar la pràctica pastoral del seu predecessor en aquest aspecte del seu ministeri. Per això, plens de joia i agraïment, li diem: “Benvingut a Barcelona, Sant Pare!”

Amb la nostra benvinguda, cal que fem un esforç per no quedar-nos en els aspectes merament exteriors de l’esdeveniment i sintonitzar amb la seva significació més profunda i amb les intencions de la visita que sabem que són també les del Sant Pare.

Aquestes intencions les va expressar d’una manera sintètica i molt clara Joan Pau II l’any 1980 en un discurs als seus col·laboradors de la Cúria romana: “Aquests viatges són visites realitzades a cada Església local i serveixen per a mostrar el lloc que ocupen en la constitució de l’Església. Com ja he dit en una altra ocasió, cada viatge del Papa és un autèntic pelegrinatge al santuari vivent del Poble de Déu”.

En aquesta perspectiva el Papa viatja sostingut, com Pere, per la pregària de tota l’Església, per anunciar l’Evangeli, per “confirmar els seus germans” en la fe, per animar i consolar l’Església, per trobar-se amb els homes i les dones. Són viatges de fe, de pregària, ocasions de catequesi, d’anunci evangèlic, viatges d’amor, de pau, de fraternitat universal.

El Sant Pare, que ens ve a visitar, ha de trobar en nosaltres uns cristians que volem recordar i viure allò que l’apòstol Pere deia als seus destinataris: “Respecteu santament el Senyor Crist en els vostres cors, sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani raó de l’esperança que hi ha entre vosaltres” (1 Pe 3, 15). Volem ser cristians joiosos pel do de la fe rebuda i per la condició de ser fills i filles de Déu i membres de l’Església, i joiosos també de ser amics de Crist, escollits per Ell i enviats per Ell a evangelitzar.

Amb la nostra benvinguda al Sant Pare que ens visita, volem disposar els nostres cors a escoltar la seva paraula i a portar-la a la pràctica.

 

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Benvingut a Barcelona, Sant Pare! (7/11/10)

           La visita a Roma, sense ésser una obligació, ha estat i és un desig força estès entre els cristians. Des dels primers segles cristians, i sobretot el llarg dels segles medievals, el pelegrinatge a Roma constituïa un esdeveniment espiritual per a molts fidels d’Europa. El motiu d’aquest pelegrinatge a Roma –intensificat sobretot a partir del 1300 amb la institucionalització dels Anys Sants– era venerar les tombes dels apòstols Pere i Pau, i també visitar la comunitat cristiana de Roma i veure i rebre la benedicció del successor de Pere, el Papa. Els cristians sempre, en el passat i en el present, han visitat Roma.

Però en la nostra època s’ha consolidat un fet eclesial nou: és el bisbe de Roma qui visita les altres Esglésies locals. Aquests viatges apostòlics els inicià Pau VI d’una manera limitada i Joan Pau II els va realitzar d’una manera totalment nova i desbordant. Com en tantes altres coses, això, que sembla una novetat, és més aviat un retorn a la tradició més antiga. Diu el llibre dels Fets dels Apòstols (9, 32) que “Pere anava d’un lloc a un altre visitant els sants”, és a dir, els cristians i les cristianes d’aquelles comunitats inicials.

            Avui la nostra diòcesi viu la joia de la visita del nostre estimat Sant Pare Benet XVI, que ha volgut continuar la pràctica pastoral del seu predecessor en aquest aspecte del seu ministeri. Per això, plens de joia i agraïment, li diem: “Benvingut a Barcelona, Sant Pare!”

           Amb la nostra benvinguda, cal que fem un esforç per no quedar-nos en els aspectes merament exteriors de l’esdeveniment i sintonitzar amb la seva significació més profunda i amb les intencions de la visita que sabem que són també les del Sant Pare.

           Aquestes intencions les va expressar d’una manera sintètica i molt clara Joan Pau II l’any 1980 en un discurs als seus col·laboradors de la Cúria romana: “Aquests viatges són visites realitzades a cada Església local i serveixen per a mostrar el lloc que ocupen en la constitució de l’Església. Com ja he dit en una altra ocasió, cada viatge del Papa és un autèntic pelegrinatge al santuari vivent del Poble de Déu”.

           En aquesta perspectiva el Papa viatja sostingut, com Pere, per la pregària de tota l’Església, per anunciar l’Evangeli, per “confirmar els seus germans” en la fe, per animar i consolar l’Església, per trobar-se amb els homes i les dones. Són viatges de fe, de pregària, ocasions de catequesi, d’anunci evangèlic, viatges d’amor, de pau, de fraternitat universal.

           El Sant Pare, que ens ve a visitar, ha de trobar en nosaltres uns cristians que volem recordar i viure allò que l’apòstol Pere deia als seus destinataris: “Respecteu santament el Senyor Crist en els vostres cors, sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani raó de l’esperança que hi ha entre vosaltres” (1 Pe 3, 15). Volem ser cristians joiosos pel do de la fe rebuda i per la condició de ser fills i filles de Déu i membres de l’Església, i joiosos també de ser amics de Crist, escollits per Ell i enviats per Ell a evangelitzar.

           Amb la nostra benvinguda al Sant Pare que ens visita, volem disposar els nostres cors a escoltar la seva paraula i a portar-la a la pràctica

This entry was posted in . Bookmark the permalink.