A l’espera de la fumata blanca

(Diumenge, 03/03/2013)

El nostre estimat Sant Pare Benet XVI ha renunciat al seu ministeri de Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere. Des del 28 de febrer a les vuit del vespre, l’Església de Jesucrist no té Papa, hi ha el que em diem seu vacant. L’Església de Roma no té Bisbe. Aquesta seu està vacant i cal elegir un nou Bisbe de Roma que és també el Successor de Sant Pere.

Feia gairebé sis cents anys que els Papes no renunciaven, i la seu de Roma quedava vacant per la mort del Sant Pare. Benet XVI ha trencat aquesta llarga tradició a la que estàvem força acostumats i ha renunciat. Per a tots fou una sorpresa, quelcom per a nosaltres inèdit.

El Papa Benet XVI va donar aquesta important notícia l’ 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Ho va fer amb un escrit breu, però perfecte i en llatí. Va començar dient que ho havia reflexionat repetidament en la seva consciència davant Déu. No fou una decisió poc pensada. Home intel·lectual, lúcid i de profunda espiritualitat, no podria prendre d’altra manera aquesta important decisió per a l’Església.

El Papa Benet XVI ens ha explicat les raons per les quals ha renunciat al seu ministeri. Les menciona dues vegades en la seva curta intervenció. Ha arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no té les forces per exercir de manera adequada el ministeri petri. I ens diu també que per governar la barca de Sant Pere i anunciar l’Evangeli avui en el nostre món, es necessita el vigor tant del cos com de l’esperit que en els darrers mesos constata que ha disminuït i reconeix la seva incapacitat per exercir bé el ministeri que li va ser encomanat.

Aquestes raons posen en relleu clarament la profunda espiritualitat del Sant Pare i també el seu gran amor a l’Església a la que ha volgut servir sempre bé i de manera adequada. Aquest amor a l’Església l’ha portat a veure que si no podia continuar servint-la bé i adequadament, com ja havia anunciat d’alguna manera l’any 2010, calia que renunciés i que es pogués elegir un altre Sant Pare. Benet XVI no ha volgut mai servir-se de l’Església, sinó servir l’Església. És tot un testimoniatge per a tota l’Església i pel món.

La seva renúncia manifesta també la humilitat del Sant Pare que reconeix -´com ens ha dit- la seva incapacitat per exercir bé el seu ministeri. Humiliat que és el reconeixement de la veritat.

Un cop més ens cal agrair a Benet XVI aquest nou exemple que ens ha donat.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

This entry was posted in . Bookmark the permalink.