Carta dominical | «Amb la mirada de Déu»

El diumenge de la Santíssima Trinitat –un dia especialment centrat en el misteri de Déu- tenim cada any un record per als nostres germans contemplatius i les nostres germanes contemplatives, que són a prop, als convents i monestirs dels nostres pobles i ciutats. Ells preguen per nosaltres i per les necessitats del món, preguen perquè el Regne de Déu es vagi estenent entre nosaltres. Els contemplatius i les contemplatives ens recorden que els cristians estem cridats a conrear la dimensió contemplativa que tots hem rebut de Déu, cadascú segons el seu estat de vida i les seves possibilitats. La contemplació no és un do exclusiu dels monjos i les monges.

El lema de la jornada Pro Orantibus d’enguany, citant la Constitució apostòlica sobre la vida contemplativa femenina Vultum Dei Quaerere, és: “Contemplar el món amb la mirada de Déu”. Encara que sembli impossible, al nostre món hi ha molts homes i dones que se senten cridats a dedicar tota la vida a la lloança de Déu, a la pregària d’intercessió pels seus germans i germanes del món, al treball i a la vida en comunitat en el si d’un monestir contemplatiu. És un motiu de gran joia i d’acció de gràcies a Déu. Aquest és un signe més que revela que el nostre Déu no només existeix, sinó que és viu i eficaç.

Aquests germans nostres que han acollit aquesta invitació de Déu són persones que han fet una opció per a tota la vida i que, malgrat les exigències, són molt felices. El seu estil de vida fa que no els vegem fàcilment. Han optat pel silenci i per la pregària en el seu lliurament a Déu. Aquesta radicalitat i autenticitat de vida dels monjos i les monges de clausura suscita sorpresa, curiositat i atracció en un ambient sovint marcat per la secularització.

Viure en un monestir no significa evadir-se del món, desentendre’s de la societat. La vida contemplativa és expressió de l’amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat. Els homes i les dones que Déu crida a la vida contemplativa són persones que estimen la vida, que són solidàries amb els germans i que, des de la seva vocació, també estan compromeses i col·laboren activament en la transformació del món. La seva pregària intensa unida a la nostra acció esdevé motor de canvi interior i social. La nostra acció necessita la seva pregària.

De fet, encara que sembli una paradoxa, des del monestir són a prop de les necessitats eclesials, però també de les nostres inquietuds, tristeses i sofriments. Quanta gent els va a visitar per demanar-los que preguin per intencions concretes! Viuen amb els ulls posats en el Senyor i el cor obert a les necessitats dels germans; un cor que, fent-se pregària, fa que la seva vida sigui apostòlica i col·labori en la redempció del món.

Moltes gràcies, germans i germanes contemplatius. Des del silenci, l’adoració, la pregària i la vida en comunitat, ens ensenyeu a recordar la primacia de Déu sobre el món i a contemplar aquest amb la seva mirada.

+Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.