Carta dominical | «Una nova economia és possible»

Fa uns mesos un periodista va preguntar al cardenal Lluís F. Ladaria com se sentia ocupant la responsabilitat de prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, càrrec que havia ocupat el cardenal Ratzinger, i el jesuïta mallorquí va respondre que ell només era «un modest professor de la Universitat Gregoriana, mentre que el cardenal Ratzinger era l’autor d’un cos doctrinal i teològic mundialment reconegut». Doncs bé, aquest «modest professor» -que, per cert, va pronunciar una profunda lliçó de teologia en l’acte del 50 aniversari de la Facultat de Teologia de Catalunya- ha tingut el coratge d’atrevir-se no només a denunciar les injustícies financeres, que van provocar l’última crisi econòmica, que tant mal ha causat i segueix causant a tanta gent; sinó també a oferir algunes mesures de regulació del sistema financer, que promoguin més benestar a tots els ciutadans i ciutadanes del món.

En efecte, el 17 de maig de 2018 el cardenal Lluís F. Ladaria i el cardenal Peter Turkson, prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, presentaven als mitjans de comunicació un document de l’Església titulat: «Oeconomicae et pecuniariae quaestiones. Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema economicofinancer». Aquest document és la proposta de l’Església per a una nova economia financera que redundi en benefici de tots i no només d’uns quants.

Precisament, uns dies després, es publicava un informe del Banc d’Espanya, «La desigualtat de la renda, el consum i la riquesa a Espanya», en què s’aborda com ha afectat la crisi econòmica la renda i la riquesa de les famílies. Aquest informe conclou que la desigualtat va créixer de manera significativa durant la crisi, de manera que el 10% dels espanyols més rics han passat d’acumular el 44% de la riquesa a acumular el 53%.

Aquest no és un fet exclusiu d’Espanya, sinó que el tema de la desigualtat té una dimensió mundial. El document pontifici identifica les causes que han conduït a aquesta situació i mostra alguns aspectes del sistema financer actual que segueixen accentuant la desigualtat. Afortunadament, no es queda en la denúncia, sinó que proposa algunes mesures de política fiscal i financera que facin possible la correcció d’aquest creixent desequilibri.

Per a l’Església és un deure clamar per una ètica dels intercanvis econòmics i financers,  perquè s’hi juga el futur no només dels més pobres, sinó també de la classe mitjana. L’Església no pot mai oblidar-se d’ells, sobretot, tenint en compte que representen la gran majoria de la població mundial. El document reconeix que «el benestar econòmic global ha augmentat en la segona meitat del segle XX en mesures i rapidesa mai abans experimentades, però al mateix temps han augmentat les desigualtats entre els diferents països i dins d’ells. El nombre de persones que viuen en pobresa extrema segueix sent enorme».

Per tot això, l’Església s’atreveix a proposar «una ètica de certs aspectes de la intermediació financera, perquè aquesta, desvinculada dels fonaments antropològics i morals apropiats, no només ha produït injustícies i abusos evidents, sinó que s’ha demostrat també capaç de crear crisis sistèmiques a tot el món».

Benvolguts germans i germanes, prego a Déu que aquest document pontifici capti l’interès dels agents econòmics, polítics i socials que incideixen en la marxa del sistema financer de l’economia mundial. Que la seva lectura atenta porti a un debat a nivell mundial que es concreti en la presa de decisions que assegurin una distribució digna i honrada de la riquesa, que eviti el sofriment de tantes persones i els possibles conflictes socials que aquesta situació pugui provocar.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.