Carta dominical | «Un regal de l’amor de Déu»

Aquest any, en una setmana tindrem l’oportunitat de celebrar dues festes que es complementen; el diumenge dia 23 de juny, la festa del Cos i la Sang de Crist —Corpus Christi—; i el divendres dia 28, la festa del Sagrat Cor de Jesús. Justament enguany se celebra el centenari de la Consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús. ¿Celebrarem dues vegades la mateixa festa de l’Amor de Déu encarnat en Jesús?

Quan pensem en Jesús present en l’Eucaristia —i també en nosaltres!—, pensem en allò que Ell és: l’amor de Déu en la nostra vida. El papa Francesc ha escrit als joves i a tot el poble de Déu: «Crist és viu, i sempre és present en la teva vida, per tal d’omplir-la de llum i alliberar-la de tot dolor i de tota soledat. Encara que tots t’abandonin, a Ell, sempre el tindràs al teu costat» (Christus vivit, 125).

Avui aquest pensament em fa fixar la mirada en una joia de la nostra diòcesi: el Temple del Sagrat Cor de Jesús al cim del Tibidabo. Quina sort! Cada setmana milers de persones hi pugen sense saber què hi trobaran. Tornen, però, a casa contents d’haver-hi pujat. ¿A qui se li va ocórrer construir un temple allà dalt?

Mirem enrere i fem memòria. A finals del segle XIX, Barcelona vivia un ràpid procés d’industrialització, que comportava una intensa immigració de famílies, amb adolescents i joves que vagaven pels carrers, sovint sense llar, sense escola i sense feina. L’any 1884, Don Bosco, ja vellet i amb fama de sant, des de Torí, al Nord d’Itàlia, gràcies a la mediació de la gran benefactora Dorotea de Chopitea, va enviar els primers salesians a Barcelona, perquè hi acollissin i formessin aquells «nois del carrer». Dos anys més tard, el mateix Don Bosco va venir a Barcelona, convidat per aquesta benefactora barcelonina, amb dos objectius: consolidar la seva obra al servei de la joventut i cercar benefactors que l’ajudessin a acabar la construcció de la basílica del Sagrat Cor de Roma.

Doncs bé, el 5 de maig de 1886, Don Bosco va anar a la basílica de La Mercè per acomiadar-se de la Mare de Déu. Allà se li van apropar uns senyors de les Conferències de sant Vicenç de Paül i li van cedir la propietat d’uns terrenys al cim més alt de la serra de Collserola, perquè hi construís una ermita al Sagrat Cor de Jesús, i així evitarien que es fes un ús de la propietat que ells no veien amb bons ulls (un gran casino). La reacció de Don Bosco va ser d’agraïment. Segons les cròniques, aquestes van ser les seves paraules: «Estic commogut per la inesperada prova que em doneu del vostre sentiment religiós i de la vostra pietat. Us ho agraeixo; heu de saber que sou instruments de la Divina Providència. […] Amb el vostre ajut, sorgirà aviat sobre aquesta muntanya un santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús; tots tindran l’oportunitat de rebre-hi els sants sagraments».

Avui la profecia de sant Joan Bosco ha esdevingut una joiosa realitat. Quants fidels pugen cada dia al temple del Tibidabo per sentir Jesús més prop seu! Tenim prou motius per agrair a Déu aquest regal del seu amor.

No deixem de confiar en el Senyor que ens estima amb un amor sense límits i diguem-li: «Sagrat Cor de Jesús, en vós confio».

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.