Carta dominical | «Tots portem un jugador a dins»

Una casa d’apostes ens engresca amb un lema ben estudiat: «Tots portem un jugador a dins». Dit així, sembla que aquest jugador sigui simpàtic i bon jan, com el nen que també allotgem i que, de vegades, treu el nas.

El nostre interior és immens, hi ha records, alegries, penes… i ara sembla que també un jugador, que si no vigilem, pot apoderar-se de nosaltres, condicionar la nostra voluntat i arribar a convertir-nos en ludòpates. Estem davant d’una malaltia i una trista realitat, que no té edat. Un estudi recent de la Universitat Internacional de València indica que la taxa de jugadors patològics en tractament, menors de 26 anys, va passar del 5,7% l’any 2011 al 44% el 2015.

Les apostes esportives en línia s’han convertit en la principal causa de caiguda dels adolescents i joves al pou de la ludopatia. Els elements que ho han propiciat són bàsicament la facilitat per accedir-hi a través dels dispositius mòbils, la possibilitat d’apostar de forma anònima i la il·lusió de guanyar diners ràpidament amb pocs recursos. Amb dotze anys molts adolescents ja han fet la seva primera aposta. ¿Com hem pogut arribar fins aquí?

Una manca de consciència del risc d’aquesta activitat per part dels nostres governants, que els ha portat a cedir davant les pressions d’un sector econòmic que mou molts diners i que també genera ingressos fiscals. Això ha permès la proliferació de locals físics d’apostes, el fàcil accés al joc en línia i l’allau d’impactes publicitaris, que expliquen en gran part l’augment de casos de ludopatia al nostre país. Som un país amb molta afició als esports, pensem que en sabem molt, fins al punt de creure que el risc de no encertar una aposta és mínim.

La ludopatia es pot curar però, sobretot, s’ha de prevenir. El factor clau per curar-la és reconèixer-la i demanar ajuda. Ara bé, per prevenir-la cal saber dir no a la temptació del joc. Aquesta atracció pel joc s’ha convertit en un negoci que enriqueix uns quants i empobreix a molts. És imprescindible que els pares eduquin els seus fills i que tota la societat hi col·laborem. Convé recordar als nostres joves que la veritable felicitat no la donen els diners i que aquests no solucionen tots els problemes.

També els hem d’explicar que el treball i l’estalvi són una opció de vida que permet generar progrés i estabilitat. Hem d’incentivar la cultura de l’esforç i desaconsellar falses dreceres que prometen una riquesa material, que mai arriba i que mai és plena. Sobretot, cal transmetre als nostres joves que amb el joc no s’hi juga.

Benvolguts germans, no caiguem en la temptació d’enriquir-nos materialment d’una manera ràpida, no ens deixem enlluernar pel diner fàcil. Obrim els ulls, obrim el cor i deixem-nos seduir per la brillantor d’allò que ens dugui a un enriquiment interior. En això hi trobarem una font de pau, de felicitat i també de convivència familiar.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.