Carta dominical | «Tota la Creació en el cor de Maria»

Enmig de l’estiu, el 15 d’agost, s’escau la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, una festa profundament arrelada en la tradició popular, en què moltes poblacions de Catalunya celebren la festa major o almenys la festa major d’estiu.

Del gran teòleg, que és Benet XVI, el Papa emèrit, recordo unes reflexions sobre aquesta festa mariana. En les breus paraules a l’hora de l’àngelus del 15 d’agost de 2005 va dir: «En aquesta solemnitat de l’Assumpció de la Verge, contemplem el misteri del trànsit de Maria d’aquest món al Paradís: podríem dir que celebrem la seva “pasqua”. Com que Crist va ressuscitar d’entre els morts amb el seu cos gloriós i va pujar al cel, així també la Verge Santíssima, plenament associada a ell, fou elevada a la glòria celestial amb tota la seva persona. També en això la Mare de Déu segueix més de prop el seu Fill i ens precedeix a tots nosaltres. Juntament amb Jesús, nou Adam, que és la primícia dels ressuscitats (cf.1Co 15,20.23), la Verge, nova Eva, apareix com a “figura i primícia de l’Església” (Prefaci), “senyal d’esperança certa” per a tots els cristians en la seva peregrinació terrena (cf. Lumen gentium, 68)”.» A partir de les seves paraules podríem resumir el contingut d’aquesta solemnitat amb una fórmula tan breu com profunda: L’Assumpció és la Pasqua de Maria.

Davant d’aquesta afirmació, podem fer un pas més i preguntar-nos: ¿què aporta al nostre camí, a la nostra vida, l’Assumpció de Maria? El papa Benet XVI respon a aquesta pregunta en l’homilia que va pronunciar en la missa que va celebrar a la parròquia de Sant Tomàs de Villanueva, de Castelgandolfo, el 15 d’agost de 2012: «en l’Assumpció veiem que en Déu hi ha espai per a l’home; Déu mateix és la casa amb moltes estances de les quals parla Jesús (cf. Jn 14, 2); Déu és la casa de l’home […] I Maria, unint-se a Déu, unida a ell, no s’allunya de nosaltres, no va a una galàxia desconeguda; […] i Maria, unida a Déu, participa de la presència de Déu, és molt prop de nosaltres, de cada un de nosaltres.»

Maria, tot i la seva Assumpció, no deixa de ser la nostra mare. En els temps del Concili Vaticà II, el papa Pau VI va dir: «l’Església té necessitat d’una Mare», i així va justificar el títol marià promulgat per ell: «Maria, Mare de l’Església». Avui podem dir amb força que el món té necessitat d’una Mare. Preguem al Senyor que faci de Maria la mare de tots els pobles, la mare de tots els creients, la mare de tot el món i de tota la creació.

En aquest sentit, Benet XVI, en la seva homilia del 15 d’agost de 2012, va dir unes paraules que apunten al títol de santa Maria com a mare de tot el món: «Maria, totalment unida a Déu, té un cor tan gran que tota la creació pot entrar en aquest cor […] Maria és prop, ens pot escoltar, ens pot ajudar, és prop de tots nosaltres.»

No caminem en el buit, sinó que som esperats. Déu ens espera i trobarem, anant a l’altre món, la bondat de la Mare, trobarem els nostres, trobem l’amor etern. Déu ens espera: aquesta és la nostra alegria i la gran esperança que neix justament d’aquesta festa. Maria, ja assumpta al cel, s’ha avançat a tots nosaltres, però no ens deixa orfes, sinó que vetlla per tots i per cada un de nosaltres.

Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.