Carta dominical | «Tot va començar amb Sant Pere Nolasc»

Aquest any celebrem el vuitè centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè a Barcelona, fet que va tenir lloc a la nostra catedral l’any 1218. El proper 29 de gener s’escau la festa de sant Pere Nolasc, que fou l’ànima d’aquesta obra que va tenir el bressol a la nostra ciutat. Crec que és un bon moment per recordar qui era aquest sant, potser, per molts encara desconegut.

Pere Nolasc va néixer vers el 1180 en una masia dels afores de Barcelona i es dedicà de ben jove al comerç, com els seus pares i els seus avis. Ells, originaris d’Occitània, van venir a Barcelona pels volts del 1150 aprofitant les bones condicions que Ramon Berenguer IV va oferir als qui, des de més enllà dels Pirineus, vinguessin a repoblar la Catalunya Nova.

Arran dels seus viatges comercials a València, a les Balears i al Nord d’Àfrica, va conèixer la dura situació que patien els captius cristians. Aquesta experiència li va fer aflorar la vocació d’ajudar les persones que havien estat arrencades de la seva terra i de les seves famílies.

L’any 1203, quan va heretar el patrimoni familiar, va decidir destinar els seus béns per alliberar els captius. Un moment significatiu de la seva història vocacional va ser el viatge que va fer a València, en el qual va dedicar una part significativa de la seva fortuna al rescat de tres-cents captius.

Amb un grup de seguidors, s’establí a l’hospital de Santa Eulàlia de Barcelona -situat ben a prop de la catedral- on tenia cura dels pobres. Un cop a l’any emprenia un viatge a l’Àfrica per redimir nous captius. Un cop esgotats els recursos familiars va continuar la seva missió gràcies a les almoines que recollia.

Sant Pere Nolasc, seguint la tradició de molts fundadors catalans o que van passar per la terra catalana, va pujar a Montserrat. Segons els historiadors, ho va fer precisament el 1218. Ell, que portava en el cor la voluntat de donar la vida per la redempció de captius, va rebre la confirmació de Déu la nit de l’1 al 2 d’agost de 1218, quan se li va aparèixer la Verge i li va demanar que fundés un orde que es dediqués a la redempció dels captius sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Uns dies més tard, concretament el dia 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, juntament amb Ramon de Penyafort, va fundar l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè amb el consentiment del rei Jaume I.

Sant Pere Nolasc va viure atent al patiment que l’envoltava i va optar, amb l’ajuda de Déu, per entregar-se totalment a respondre a una greu necessitat del seu temps. I nosaltres, sabem detectar i actuar davant les necessitats més urgents del nostre món?

Després de 800 anys, la família de l’Orde de la Mercè manté viu en tot el món el seu carisma de treballar per l’alliberament de les persones que encara avui estan sotmeses a situacions d’esclavatge i de manca de llibertat. Tothom coneix la seva dedicació als serveis religiosos i pastorals a les presons, però sovint ens passa inadvertida la seva ingent entrega en la tasca de reinserció de les persones que surten de la presó o que pateixen diversos esclavatges socials. Fa un temps vaig tenir el goig de poder visitar i compartir la taula en un dels seus pisos de reinserció. Moltes gràcies, família mercedària, per la vostra missió. Demano la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè perquè el Senyor us continuï beneint, guiant i acompanyant en la vostra missió.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Peu de foto: Presó La Joyita a Panamà. Una de les accions que duen a terme els mercedaris és l’acompanyament dels reclusos.

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.