Carta dominical | «Testimonis de Jesús»

Aquest diumenge celebrem a la basílica de la Sagrada Família l’ordenació de quatre preveres de l’arxidiòcesi de Barcelona. Donem gràcies a Déu per haver-nos regalat aquests quatre nous preveres. Sense sacerdots, l’Església no podria viure la missió fonamental rebuda del Senyor.

Voldria expressar també el meu agraïment a aquests quatre joves que han respost generosament a la crida de Déu. Mn. Pere Alavedra, Mn. Iñaki Marro, Mn. Alberto Moreno-Palancas i Mn. Josep Roca són joves amb estudis universitaris civils -Mn. Josep els va acabar durant el temps de seminari-, i alguns d’ells tenen també experiència laboral. Fa uns set anys van dir sí a la crida del Senyor a seguir-lo en el camí del sacerdoci i van entrar al Seminari. Aquesta experiència humana prèvia ha estat una base sòlida abans d’iniciar la seva preparació per al ministeri presbiteral.

Avui sembla que la figura del sacerdot no té tanta rellevància social com tenia anys enrere. Tanmateix, a la llum de la fe, la grandesa de la vocació sacerdotal continua sent la mateixa. La grandesa del sacerdoci ministerial no prové del reconeixement social, sinó del do de Déu, que transforma l’home en un altre Crist i el converteix en un signe de la seva presència enmig del món.

El ministeri ordenat és indispensable per a l’Església. I, encara que calguin més sacerdots, sobretot en els països europeus, hem de tenir la certesa i confiança que Déu continua cridant homes que, com a testimonis de Jesucrist, es consagren totalment a Déu en la celebració dels sagraments, en l’atenció als més pobres i en la predicació de l’Evangeli, mantenint viva la flama de la fe en les comunitats cristianes.

Una autèntica i eficaç pastoral vocacional ha de comptar amb el suport de les famílies cristianes. La família cristiana sempre ha estat, és i ha de ser el bressol de les vocacions. Aprofito l’ocasió per felicitar les famílies d’aquests quatre nous preveres. Gràcies pel vostre acompanyament i la vostra pregària per ells. El Concili Vaticà II ens recorda que les famílies, animades per un esperit de fe, de caritat i de pietat, sou una mena de primer seminari. Per això, si treballem pastoralment en bé de la família, estem preparant la terra perquè la llavor d’una possible vocació al sacerdoci, plantada per Déu en els nostres fills, pugui germinar.

En la pastoral vocacional cal que tots hi col·laborem. Les famílies, acompanyant els seus fills en la trobada personal amb Jesucrist. L’Església, ajudant les famílies en la seva missió. I els ministres ordenats (diaques, preveres i bisbes), amb el nostre testimoni d’autenticitat, d’amor i d’agraïment per la vocació rebuda, desvetllant en els joves cridats per Déu el desig profund de ser un dia com nosaltres. Cal la col·laboració i la pregària de tots (famílies, laics, ministres ordenats, religiosos i religioses) perquè l’acció pastoral vocacional disposi el cor dels joves per acollir la vocació rebuda.

Els sacerdots d’avui hem de conèixer la realitat de la nostra societat, els seus desafiaments i reptes, per trobar noves maneres de presentar Jesús i el seu Evangeli als homes i les dones del nostre temps. Nosaltres us necessitem, als laics, per poder dur a terme amb fermesa, fidelitat i alegria la missió que ens ha estat confiada. No ens deixeu mai sols.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.