Carta dominical | Només Déu omple

Fa uns anys va tenir lloc a Roma el Sínode dels Bisbes d’Àsia i recordo que va causar una forta impressió l’advertiment que va fer un dels participants: “Resulta trist i preocupant que els asiàtics vagin a centres cristians quan necessiten especialistes o tècnics en el camp de l’educació o de la salut, però es dirigeixen a centres hinduistes o budistes quan busquen experiència espiritual o satisfacció de les qüestions espirituals de l’home”.[1] No es podria dir alguna cosa semblant d’Europa i, en concret, de la nostra terra?

L’ésser humà, sigui del continent que sigui, desitja cobrir les seves necessitats bàsiques com són la fam, la set…, però desitja també penetrar els secrets de la vida i trobar la llum que l’ajudi a respondre a les preguntes bàsiques com: “Qui sóc jo?, d’on vinc?, a on vaig?”; desitja trobar la felicitat i la pau. L’ésser humà, per ser-ho veritablement, necessita cobrir les seves necessitats espirituals, trobar el sentit de la vida; i això no ho dona ni el cinema, ni els famosos, ni els poderosos, ni les sectes… La resposta només és Jesucrist. Jesús de Natzaret, l’etern de Déu Pare, amb la seva Paraula, en l’Esperit Sant, respon plenament a aquests desitjos profunds del cor de l’home. Així ho expressava sant Agustí: “Com és, Senyor, que jo et busco? Perquè al cercar-te, Déu meu, cerco la vida feliç, fes que et cerqui perquè visqui la meva ànima, perquè el meu cos viu de la meva ànima i la meva ànima viu en tu”. [2] I sant Tomàs afegirà: “Només Déu omple”. Tant la família com la parròquia i la comunitat diocesana han d’estar disposades a ajudar cada persona a trobar Crist, “camí, veritat i vida”[3]. Només en Ell descansa el cor humà: “No cremava el nostre cor, dins nostre, quan ens parlava en el camí i ens explicava les Escriptures?”,[4] deien els deixebles d’Emaús.

Pares de família, catequistes, membres dels consells parroquials de pastoral, capellans… siguem tots audaços per donar resposta a la necessitat del cor humà. Deia el pare Y. Congar, dominic francès i gran teòleg del segle XX: “Jo dec a la litúrgia la meitat de la teologia que conec”.[5] Tant de bo que cada persona adulta o jove que s’apropi a les celebracions litúrgiques, als sagraments, a l’oració comunitària, descobreixi que Déu salva i allibera; que Déu omple de pau el cor de qui acull la seva presència salvadora.

Tant de bo que tots puguem experimentar que Déu ens deslliura de la necessitat desmesurada dels béns materials; que la comunitat cristiana s’interessa pel desenvolupament integral de l’ésser humà des del servei de la caritat; però que experimentem també com n’és de bonic ser fill de Déu. “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor , feliç l’home que s’acull a Ell”. [6]

Que al llarg d’aquest curs pastoral que acabem d’iniciar, a través de l’oració, de les celebracions litúrgiques, de la relació fraterna, de l’acollida cordial i compromesa amb el germà, aprofundim en el misteri de l’amor misericordiós de Déu.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona



[1] Cf. Eloy Bueno, La Iglesia Local. Edit. San Pablo, año 2000, pàg. 256.

[2] Catecismo de la Iglesia Católica, 1718.

[3] Jn 14,6.

[4] Lc 24,32.

[5] Cf. Olegario González de Cardenal, Cristología, Edit. BAC, pàg.16.

[6] Resposta a un salm interleccional.

 

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

This entry was posted in . Bookmark the permalink.