Carta dominical | Lleó XIII i la doctrina social de l’Església

Aquest mes de maig va fer 125 anys de la publicació de l’encíclica de Lleó XIII Rerum Novarum, promulgada el 15 de maig de 1891, que es considera un dels documents fonamentals de l’anomenada doctrina social de l’Església, o conjunt de declaracions oficials del Magisteri sobre qüestions socials. Aquesta encíclica fou el programa d’acció dels catòlics de tot el món i no sempre va ser ben compresa; fins al punt que al nostre país, en alguns ambients catòlics, es van arribar a fer actes de pregària per la conversió del Papa…

Amb tota raó, Lleó XIII és recordat sobretot com el papa de la Rerum Novarum, l’encíclica en què el papa Pecci plantejava les aleshores anomenades qüestions noves, com la qüestió obrera, la justícia social, el salari just i l’organització social. L’aniversari que he citat no ha tingut gaire ressò perquè no és un aniversari amb xifres rodones, però sens dubte mereix una reflexió i un record d’aquest Sant Pare, considerat el primer Papa social dels temps moderns. Al nostre país, Lleó XIII ha donat nom a una important institució social, creada pel cardenal Herrera Oria, en la qual col·laborà molt el sacerdot català Josep M. Guix, que fou vicari general i bisbe auxiliar de Barcelona i més tard bisbe de Vic.

El cardenal Gioacchino Pecci ocupà la seu de Sant Pere de 1878 a 1903. El seu pontificat, que durà 25 anys, està entre els més llargs de la història. Era un humanista format als jesuïtes, que expressava la seva vena poètica amb un gran domini tant del llatí com de l’italià. Gaudia de molt bona salut, i quan ja havia entrat en la dècada dels noranta anys i els seus col·laboradors li deien que potser viuria fins als cent anys, ell els responia amb ironia: “No poseu límits a la misericòrdia de Déu”.

El record de la Rerum Novarum i de Lleó XIII ens porta també a recordar el papa Francesc. Un Papa no solament format als jesuïtes, com el papa Pecci, sinó també ell mateix religiós jesuïta abans de ser elegit bisbe de Roma. Em sembla que no és injust establir un paral·lelisme entre la Rerum Novarum i la recent encíclica de Francesc Laudato si’. Totes dues estan cridades a ocupar un lloc destacat en els manuals de la doctrina social de l’Església. La primera va introduir la qüestió social, i més concretament el problema obrer, en el pensament social cristià; i la segona –la del papa Francesc- ha incorporat a la doctrina social de l’Església la qüestió ecològica. Amb un aspecte molt significatiu: que el Papa estableix una relació profunda entre la qüestió social en l’actualitat i la qüestió ecològica, que les ferides a l’ambient natural repercuteixen en ferides a l’ambient social i que el malbaratament de la creació repercuteix negativament sobretot sobre els pobles més pobres.

Desitjo que aquest breu comentari ens inviti a tots a esforçar-nos a conèixer millor i posar en pràctica tant com puguem el pensament social de l’Església, que no és un corpus doctrinal tancat i segellat per sempre sinó que roman obert als nous problemes i reptes que els temps van plantejant a la humanitat.

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

This entry was posted in . Bookmark the permalink.