Carta dominical | «L’escalf de la llar»

La Tània fugia del seu país quan va arribar a Catalunya. A Barcelona li van rellogar una habitació, després ella va llogar el seu llit i va haver de passar sis mesos en un sofà. Des d’aquest moment va viure un èxode d’habitació en habitació en pisos rellogats, fins a tretze mudances els dos darrers anys. La Tània té una filla de dos anys. Totes dues pateixen la inestabilitat i la inseguretat on viuen.

L’Alba viu actualment en un pis de 55m2 a Barcelona, que comparteix amb deu persones més. És a dir, hi ha onze persones en només dues habitacions. La manca d’espai i el soroll constant fan molt difícil que els cinc menors que hi viuen puguin jugar o concentrar-se per fer els deures. L’Alba té un neguit constant, està irritable, trista, sense ganes de fer res, superada per la situació. Ella i els seus fills estan exposats a molts problemes de salut, com totes les persones que viuen en habitatges que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat.

Aquests dos testimonis, extrets de l’informe anual «La llar és la clau» de Càritas Diocesana de Barcelona, són només dos exemples de persones que malviuen en habitatges que no podem considerar una llar. La llar ens dona escalfor, és un lloc on ens sentim segurs, on podem edificar-nos com a persones i desenvolupar el nostre projecte familiar. És un espai d’intimitat, de proximitat, de companyonia, de confiança i de protecció. Ens dona aixopluc i alhora és un lloc on podem descansar, recuperar forces, mirar la vida, planificar, somiar… És gràcies a la llar que podem arrelar-nos al nostre entorn, a la nostra comunitat i a la societat.

Com pot ser, doncs, que hi hagi persones a la nostra societat que, com la Tània i l’Alba, no puguin tenir una llar digna? Molt a prop tenim germans que viuen amuntegats en habitacions rellogades, exposats que els facin fora d’un dia per l’altre sense cap motiu, persones que viuen en infrahabitatges: amb humitats, amb instal·lacions elèctriques deficients, sense calefacció a l’hivern… Maria i Josep també es van trobar moltes portes tancades i no tenien a on anar.

La família que viu en amor és la bona terra on germina la llavor que Déu ha sembrat en els nostres cors. Però és molt difícil tirar endavant una família sense una llar. Per això gaudir d’un habitatge digne i adequat és un dret que recull l’article 25 de la Declaració Universal de Drets Humans i també l’article 47 de la Constitució Espanyola. Tenir una llar és fonamental, és la porta per accedir a l’educació, la sanitat o la ciutadania. Ara que estem immersos en un intens cicle electoral, voldria dirigir-me als nostres polítics per demanar-los que no s’oblidin d’aquest tema.

Benvolguts germans, fem que, entre tots, aquest problema no quedi a l’ombra. Avancem junts cap a una comunitat més fraterna i més solidària.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.