Carta dominical | La recepció del document del papa Francesc

La recepció, en teologia, és el grau d’acolliment -o de rebuig- que provoca un determinat document doctrinal o una disposició pràctica. Com es pot suposar, és una categoria important. En la carta de la setmana passada, que vaig dedicar a l’exhortació Amoris laetitia, comentava la importància de la recepció correcta d’aquest document. En el comentari d’avui em faig ressò de la conclusió a què arriba la reflexió que hi ha fet el nostre Ateneu Sant Pacià, l’entitat que integra les facultats de Teologia, de Filosofia i d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí.

“La recepció de l’exhortació Amoris laetitia –es llegeix en aquesta reflexió teològica- demana una interpretació segons l’esperit amb què fou escrita, per tal que els pastors contribueixin a aplicar-la i tot el poble de Déu es beneficiï del seu mestratge i de la misericòrdia que desprèn. Es tracta d’un camí que no és altre que el del seguiment de Crist. El deixeble va darrere de Jesús amb tota la seriositat i exigència que això comporta. Però allò que no vol l’Església és que ningú que accepti aquest camí quedi estès a la vora de la ruta.”

El text de Francesc proposa, d’una banda, la grandesa del matrimoni cristià afirmat secularment per l’Església; però, d’altra banda, desitja una Església que sigui mare de misericòrdia que no renuncia al bé possible, tampoc  quan aquest bé és present en situacions imperfectes, semblants al “fang del camí amb el qual ets pots tacar” (AL 308; vegeu EG 44). En tot el document hi ha una sensibilitat transversal que s’inspira de ple en l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II i deixa veure un esperit semblant al dels pares conciliars quan es plantejaven qüestions cabdals com l’ecumenisme o la llibertat religiosa. Aleshores, el Vaticà II, sense oblidar la tradició dogmàtica vinculant de l’Església, va obrir unes portes que anaven més enllà de la interpretació que s’havia fet els darrers segles.

El document utilitza sobretot el llenguatge de la misericòrdia. La preocupació del Papa, en aquesta exhortació sobre l’amor en la família, és contextualitzar de nou la doctrina sobre el matrimoni i la família al servei de la missió pastoral de l’Església. Com diu el pare Antonio Spadaro en el seu documentat treball sobre l’exhortació pontifícia, en ella “la doctrina és interpretada en relació amb el nucli del kerigma cristià i a la llum del context pastoral en el qual aquest se ha d’aplicar, cercant sobretot la salus animarum, la salvació de les ànimes”.

Tots tenim una especial responsabilitat a l’hora d’assegurar una bona recepció d’aquest document. Faig una crida, en aquest sentit, a la Delegació de Pastoral Familiar i als moviments d’espiritualitat conjugal i familiar, tan presents i actius en la nostra arxidiòcesi. Estudiar i explicar correctament aquest document és el pas previ a la seva aplicació seguint l’esperit que l’ha inspirat.

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3

This entry was posted in . Bookmark the permalink.