Carta dominical | «La Immaculada Concepció de la Verge Maria»

Avui, primer diumenge d’Advent, iniciem un nou any litúrgic, un nou camí del Poble de Déu amb Jesucrist i acompanyats de Maria. Ella ens ensenya a esperar la vinguda del seu Fill. És el moment de deixar-nos guiar per Maria.

La Mare de Déu apareix en la penombra de l’Advent com la flor més lluminosa que ens dona esperança. L’Advent és el temps marià per excel·lència. En aquest sentit, a l’inici d’aquest temps litúrgic celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció, en què el poble cristià celebra que Maria va ser preservada de qualsevol màcula de pecat original i enriquida amb la plenitud de la gràcia des del primer moment de la seva concepció. L’any 1854, el papa Pius IX va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció fonamentant-se en la fe de l’Església sobre aquest misteri marià.

Maria fou Immaculada perquè esdevindria mare del Fill de Déu. L’Esperit Sant fou enviat per santificar el seu si, per disposar-lo a acollir el Fill. Sant Sofroni, bisbe, deia a Maria en un sermó: «Sou realment beneïda entre les dones, perquè si per naturalesa vau ser dona, en veritat us convertíreu en mare de Déu». Per ser la Mare del Salvador, Maria va ser «dotada amb uns dons a la mesura d’una missió tan important» (cf. LG 56). Maria va ser guiada en tot moment per la gràcia de Déu.

La figura de Maria de Natzaret pren un relleu especial en el cor de l’Advent. Ella ha acollit la Paraula en el seu cor de verge i en el seu si maternal, la Paraula que s’ha fet carn de salvació. Realment, Maria és l’arca de la nova i eterna aliança. Des d’aleshores, Déu és l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.

En aquesta celebració i en aquest temps d’Advent tots som convidats a fixar el nostre esguard sobre la humilitat, sobre l’esperit generós de servei i sobre l’exquisida caritat de santa Maria. I som espontàniament inclinats a immergir-nos en la dolcesa inefable d’aquells nou mesos que Maria fou sagrari vivent de l’esperança, feta ja presència en ella.

El poeta Joan Maragall ho va expressar bellament en la seva poesia La nit de la Puríssima, en la qual diu:

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla,
i l’aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa…
Ai, quina nit més clara i més formosa!

En efecte, Déu va voler que la Immaculada fos bella als seus ulls i perfecta davant la mirada dels homes. Però ho va voler sense que deixés de ser una dona, sense restar res a la seva feminitat; al contrari, sublimant el seu amor, la seva delicadesa, la seva sensibilitat i la seva entrega generosa als altres. El papa Pau VI deia al filòsof cristià Jean Guitton: «En Maria es va realitzar la intenció divina de fer de l’ésser humà el reflex, la imatge, la fotografia, la semblança de Déu». Quan les dones, les esposes i les mares s’emmirallen en Maria, realitzen adequadament la seva gran vocació, com ho va fer ella.

Que de la mà de Maria puguem aprofitar aquest temps d’Advent per disposar-nos interiorment a acollir Déu que es fa present en les nostres vides.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.