Carta dominical | «Els avis: si no hi fossin, caldria inventar-los»

El proper 26 de juliol l’Església celebra la memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de santa Maria, la Mare de Déu. Al segle II aparegué la tradició que diu que els pares de la Mare de Déu es deien Joaquim i Anna, i a partir d’aquí varen sorgir diverses versions sobre la seva vida. Sense entrar ara en el contingut concret d’aquestes tradicions, el fet és que en aquest dia de juliol recordem el pare i la mare de santa Maria, dos personatges que foren els avis de Jesús i que, com a fidels israelites, esperaven que les promeses de Déu es complissin. Ells segurament van educar Maria en aquesta mateixa esperança i van rebre amb gran joia la notícia que la seva filla seria l’escollida per acollir el fill de Déu.

Resulta curiós que, encara que en les tradicions els noms dels dos avis van sempre units, sembla que en la devoció popular Anna sempre ha anat per davant del seu espòs Joaquim. A Barcelona en tenim una mostra en el fet que una de les més antigues i cèntriques parròquies de la ciutat té com a titular precisament santa Anna.

Qui no recorda els seus avis? Fins no fa gaire, ells tenien un paper important en la vida i en el creixement de la família. Fins i tot en edat avançada, vivien amb els fills, néts i, de vegades, també besnéts. Eren els testimonis d’una història personal i comunitària que es feia present en els seus records i en la seva saviesa.

En el present, la situació dels avis s’ha vist afectada pels canvis que s’estan donant en la vida de les famílies. Les persones grans sovint se senten o són considerades com una càrrega per a la família, cosa que els porta a viure sols o en residències, amb totes les conseqüències que es deriven d’aquesta realitat. De vegades, davant de separacions conjugals especialment conflictives, fins i tot s’arriba a impedir als ancians mantenir una relació amb els seus nets. I no són pocs els avis que pateixen per aquest fet.

En canvi, sovint, pel carrer i en el transport públic, em plau observar avis i àvies que acompanyen els seus néts. Alguns avis, amb sentit de l’humor, diuen que la seva professió actual és fer de cangur… Això em consola molt. Els avis són un tresor del qual haurien de gaudir les noves generacions, ells són els grans transmissors de la fe als seus néts. Sant Pau escriu a Timoteu, el seu fill espiritual i fidel deixeble, i li recorda la fe que va aprendre de la seva mare i de la seva àvia: «Faig memòria de la teva fe sincera, que ja tenien la teva àvia Lois i la teva mare Eunice. Tu la tens igual, n’estic segur». (2 Tm 1,5).

Quants cristians i cristianes han rebut la fe gràcies al testimoniatge i a l’anunci dels seus avis! De la meva estada com a missioner a l’Àfrica recordo el gran respecte als avis que tenien moltes d’aquelles cultures. Mirem de no perdre aquest valor que també és tan nostre. Que sant Joaquim i santa Anna intercedeixin davant Déu pels nostres avis i perquè sapiguem reconèixer, valorar i agrair el bé que representen per a nosaltres i per a la nostra societat.

Cardenal Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.