Carta dominical | «El testimoni de Santa Teresa de Jesús»

Aquest dilluns, quinze d’octubre, s’escau la festa de Santa Teresa de Jesús. Aquesta santa és, sens dubte, una de les grans figures femenines de l’Església catòlica i la primera dona declarada doctora de l’Església universal, per sant Pau VI, el 15 d’octubre de 1967.

Santa Teresa expressa la vivència de la fe cristiana, que ens porta a viure en la comunió de l’Església. Crist -contemplat en la seva humanitat i en la seva divinitat- és el centre de tot el pensament teresià. Aquesta és la primera lliçó que ens proposa. Hem d’aprofundir més en el coneixement de Crist, en la seva realitat humana i en la seva realitat transcendent. Hem de conèixer la seva història, com es va fer home, com va viure inserit en la cultura del seu poble i com se’ns manifesta. Podem fer-ho a través dels escrits bíblics, de les confessions de fe de l’Església primitiva i de les decisions dels primers concilis ecumènics.

Santa Teresa de Jesús és una mestra del sentit d’Església. Ella, en el moment de morir, va dir: «A la fi, Senyor, moro filla de l’Església». Certament, va ser filla de l’Església, no només en el moment del seu traspàs, sinó durant tota la seva vida. L’amor a Déu i la contemplació de Jesucrist la van fer estimar profundament l’Església i treballar en l’Església i per a l’Església. Si seguim el testimoni de la santa d’Àvila, ens pot ajudar a revitalitzar el nostre sentit de comunió amb l’Església i a fer de l’Església una mateixa casa, una mateixa escola, en què convisquin els diferents carismes, vocacions i espiritualitats.

La reformadora de l’orde carmelita, amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços, va viure en un moment històric gens fàcil, en uns «tiempos recios», com deia ella. Era conscient de les seves limitacions davant dels problemes del món i de l’Església del seu temps. Pensem, per exemple, en el drama de la ruptura de la unitat del cristianisme a Europa, amb la reforma protestant. Malgrat tot, no va deixar de fer -com també deia ella- aquello poco que es en mí. Tots ens hem de preguntar si fem per l’Església i per la societat d’avui allò que nosaltres podem fer, encara que ens pugui semblar que és poca cosa.

Teresa de Jesús va ser també una gran mestra de pregària, sempre present en el seu ensenyament com un camí d’amistat amb Déu. Ella ens pot ensenyar a viure amb entusiasme aquest temps de pau, d’alegria interior, de llum, que és -com deia ella- un diàleg d’amor amb Aquell que sabem que ens estima.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.