Carta dominical | «Educar en l’escolta a Déu»

Aquests dies acaba el curs escolar. Arriba el temps de les vacances per a tots, independentment de quines siguin les «notes». Amb l’inici de les vacances, l’educació escolar es retira durant un temps i deixa el camp lliure a l’educació familiar i en el lleure.

La família té com a crida essencial el compromís i la responsabilitat d’educar els fills, en el sentit de conduir-los adequadament vers l’edat adulta. Convé recordar que els fills, especialment quan són menors d’edat, necessiten el suport material, afectiu i moral dels adults. Pares i mares, vull agrair-vos l’esforç i dedicació per acompanyar, formar i orientar els vostres fills perquè un dia puguin arribar a assolir la maduresa amb responsabilitat, honradesa i solidaritat.

L’escola col·labora amb la família per aconseguir aquest objectiu, però no podem oblidar que la responsabilitat primera i darrera de l’educació dels fills correspon als pares. És bo preguntar-se què vol dir educar. Coincideixo amb els pedagogs que argumenten que educar significa construir humanitat i conferir un projecte de vida a les persones.

Ara bé, un projecte de vida requereix esforç i treball. En primer lloc, cal que tinguem domini interior per alliberar-nos de lligams que limiten el nostre creixement i capacitat de decisió. En segon lloc, cal que descobrim el nostre projecte de vida per establir una escala de valors que ens ajudi a respondre autènticament a les necessitats més profundes d’autorealització. I, en tercer lloc, cal tenir la fortalesa interior per prendre decisions, dia a dia, segons aquest projecte. És per això que escola i família han de ser capaços de facilitar les eines i recursos que ajudin els infants a cercar el seu projecte vital.

Volem que tots els nens i nenes puguin descobrir que no són aquí per casualitat, sinó que existeixen perquè Déu, que els estima amb bogeria, té un projecte particular i únic per a cada un d’ells. Cal ajudar-los a descobrir com Déu els va parlant i els va mostrant aquest camí particular en bé seu i de tota la societat. Per fer-ho possible, prèviament, els adults han d’aprendre a escoltar com Déu parla al nostre cor, com Déu ens va mostrant la seva voluntat a cada un de nosaltres i a cada moment.

Sí, és precisament en la consciència on l’ésser humà sent aquesta veu que li va indicant el camí. La consciència, com diu el Concili Vaticà II, és el nucli més secret i el sagrari de l’home, en què aquest se sent tot sol amb Déu, i on la veu de Déu ressona en el recinte més íntim de la seva consciència.

Aprofitem aquest temps d’estiu per dedicar alguna estona a l’encontre personal i familiar amb el Senyor. En la nostra pregària personal, preguntem a Déu: Senyor Jesús, ¿què ens demanes en aquest moment? ¿Què podem fer per a Tu? Llavors deixa que a poc a poc et puguem respondre amb inspiracions profundes al nostre interior. Seguim-les i veurem el que passa.

Benvolguts germans i germanes, la societat ha de ser conscient del valor de l’educació, escolar i familiar. Un aspecte important de l’educació és aprendre a escoltar la veu de Déu, que ens parla en la consciència, en el més profund de la nostra persona.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.