Carta dominical | «Ser un do per als altres»

Els tres camins que ens proposa l’Església durant la Quaresma per endinsar-nos en el misteri pasqual són: la pregària, el dejuni i l’almoina. En diumenges anteriors us he escrit sobre la pregària i el dejuni. Ara m’agradaria parlar-vos sobre l’almoina: ser un do per als altres.

Almoina és caritat. I viure en la caritat és viure el manament del Senyor: «Que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). Avui us proposo la lectura d’un relat que vaig llegir fa un temps i que crec que ens pot ajudar a mirar la vida sota la mirada atenta i amorosa de Déu.

«Una dona alemanya va al migdia a dinar a un autoservei. Agafa un plat de sopa i es dirigeix a una d’aquestes taules en què es menja a peu dret. Deixa el plat i penja la bossa sota la taula. Llavors s’adona que ha oblidat la cullera. Torna, doncs, al taulell, agafa una cullera i, de passada, un tovalló, que també ha oblidat. Torna a la seva taula i veu amb gran sorpresa que un home s’està menjant la seva sopa. No és alemany, no és ros ni té els ulls blaus, sinó morè, potser italià, grec o fins i tot, turc. Tot d’una es posa de manifest que l’home no parla alemany, de manera que la dona no el pot entendre. Però s’està menjant la seva sopa! En un primer moment, la dona es queda bloquejada, incapaç de dir res. Això és intolerable! La dona s’enfada. Però al cap de deu segons ja recupera la calma i pensa: «Aquest home és realment un desvergonyit, però jo també». Amb la cullera a la mà, la dona es posa a l’altre costat de la taula i comença a menjar del mateix plat. Algú deu pensar que en aquest moment el desconegut es disculparà. De cap manera! Continua menjant tranquil·lament i somriu -aquesta és la seva arma; somriu i es mostra amable, però no afectat. I ara ve el més gran: li dona, a ella, la meitat de la seva salsitxa. Així acaba el dinar en comú. Al final, ell li dona la mà i ella, que mentrestant s’ha calmat, l’hi estreny.

»L’home se’n va i ella es disposa a recollir la seva bossa, però ha desaparegut. Des del primer moment s’ho havia imaginat: aquest individu és un malfactor, un barrut i un lladre i, a sobre, li ha robat la bossa. La dona corre cap a la porta, però ell ha desaparegut. La situació sembla realment greu, ja que dins la bossa té el carnet de conduir, diners, la targeta de crèdit, etcètera. Tot ha desaparegut. A continuació, la dona repassa l’escena. A la taula del costat hi ha un plat de sopa. Ara està freda. A sota, hi penja la seva bossa! No li havia passat pel cap que era ella, i no pas ell, qui s’havia equivocat. Senzillament no l’hi havia passat pel cap». (Piet van Breemen, Lo que importa es el Amor, Sal Terrae, 1999, pàg. 110).

No ens ha passat mai alguna situació similar a l’escena descrita? Val la pena riure’ns una estona de nosaltres mateixos. Val la pena reconèixer que som limitats. L’almoina ve del fet de reconèixer-se fràgil i limitat. I és aquest reconeixement de la nostra misèria el que ens apropa a la necessitat de l’altre i fa possible una almoina autèntica.

Us convido a regalar una mirada lliure de prejudicis a qui se’ns acosta; a percebre el proïsme no com una amenaça i un rival, sinó com una oportunitat de trobada. L’almoina, feta amb amor, humanitza qui la dona i qui la rep. I no oblidem que el més gran que podem donar som nosaltres mateixos i el nostre temps.

En Jesús trobem un exemple perfecte de com viure l’amor, la caritat: en Ell tot és do, ha fet almoina de si mateix, lliurament generós:

  • Ens ha lliurat l’amor del Pare. Ens ha fet fills en Ell. Tot el que li ha revelat el Pare ens ho ha donat a conèixer (Cf. Jn 15,16). Ens ha donat el seu propi Pare i la seva pròpia mare, la Mare de Déu.
  • Ens ha lliurat sense mesura el seu Esperit Sant, no exclou ningú de la seva amistat: «Vosaltres sou els meus amics […]. Ja no us dic servents» (Cf. Jn 15,14-15).
  • Ens lliura sempre el perdó sense humiliar-nos, tot ho excusa: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan» (Lc 23,34).
  • Ha donat la vida per nosaltres.

Benvolguts germans, tant de bo aquesta Quaresma sigui una oportunitat per avançar en el camí d’imitació de Crist.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.