Carta dominical | «Amor al Papa»

I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església(Mt 16,18).

El dia 29 de juny, Solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau, ve determinat per l’escena que va tenir lloc a la regió de Cesarea de Filip, quan Jesús va preguntar als seus deixebles “Qui diu la gent que és el Fill de l’home?”. I davant la resposta contundent i clara de Pere -no podia ser altre que ell-, “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu(Mt 16,16), el mateix Mestre defineix la figura del que al llarg dels segles i fins al final dels temps és el fonament de l’Església, la institució nascuda de l’amor de Déu als homes i sagrament de salvació.

El poble cristià, basant-se en les fonts de la Revelació, la Sagrada Escriptura i la Tradició, així com en el testimoni dels Sants Pares, ha sostingut sempre la convicció que neix de la fe que “on és Pere hi ha l’Església”.  Això vol dir que aquest mateix poble coneix amb certesa el camí que condueix a la salvació, guiats per l’Església i pel Papa. Aquest mateix poble cristià, senzill i coherent, ha designat els successors de Pere amb el nom de Vicari de Crist, és a dir, aquell que representa Crist.

El Papa, des de Sant Pere fins a l’actual Francesc, és la ferma seguretat de què gaudeix l’Església davant les tempestats de tota mena que ha patit i que patirà fins a la fi del món. El Papa, “principi i fonament perpetu i visible d’unitat”, que acompanya i orienta l’Església amb la inspiració de l’Esperit Sant, és la millor garantia que aquesta divina creació, que és l’Església, sempre sortirà victoriosa per més que les forces de l’infern, del mal, del món, aguaitin contra ella. Les paraules de Jesús “pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles”, ens diuen ben a les clares que la missió de Pere, del Papa, és guardar tot el ramat del Senyor, sense excepció i buscar també les altres ovelles esgarriades, ja que l’amor de Déu s’ofereix a tots i no a una minoria.

Què s’espera de nosaltres en un dia tan assenyalat com és el Dia del Papa? Pregària, amor i respecte. Visquem aquesta consigna encunyada en l’Església des de l’antigor: “cum Petro et sub Petro” (units a Pere i obeint Pere, ja que representa Crist). Sí, en ell veiem Crist mateix. D’aquí que tots els papes – els 266 que fins avui ho han estat – ens mereixen la consideració pròpia d’un fill de Déu que estima l’Església. No ens serveixen, per tant, aquests “matisos” tan humans, i tan poc coherents, que aquest Papa sí o aquest Papa no. Sempre el Papa és “el dolç Crist a la terra”, com s’hi referia santa Caterina de Siena, una dona Doctora de l’Església i que va viure uns moments realment dramàtics i a la vegada apassionants. Si el Papa, en paraules d’aquesta santa, és Crist, és el dolç Crist a la terra, estimarem el Papa, pregarem per ell, el seguirem “sigui el que sigui”. Mai oposarem un Papa a un altre.

Felicitem el papa Francesc en aquesta festa tan important. Cristians tots, us convido a seguir el Papa, per la ràdio i per la televisió. Però, sobretot, a escoltar-lo, a llegir-lo. Tenim avui en dia, gràcies als mitjans de comunicació social, l’oportunitat de saber què diu el papa Francesc en les seves homilies de Santa Marta, tan plenes d’amor a Déu, de frescor, de sentit comú i d’amor a l’Església. I el mateix s’hauria de dir sobre les audiències o sobre la pregària de l’Àngelus, que tenim al nostre abast en les publicacions diocesanes i a Internet. Porteu les paraules del Papa a la pregària: ens farà molt bé a tots en aquest afany que Francesc intenta de fer-nos veure Déu, “ric en misericòrdia”.

Units avui a tota l’Església, us imparteixo la meva benedicció episcopal juntament amb la salutació més afectuosa.

 

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

This entry was posted in . Bookmark the permalink.