La diversitat religiosa a les aules

 

A casa nostra les dades[1] ens indiquen que hi ha una majoria de persones que es declaren catòliques (58%), encara que d’aquests menys de la meitat es consideren practicants (47,1%). També hi ha un grup important de persones que es situen al marge de la religió i es declaren agnòstiques o atees (28%). I hi ha una presencia significativa d’altres religions: Islam (4,8%), cristians evangèlics (3%), budistes (1,3%) i cristians ortodoxes (0,9%).

La religió catòlica, doncs, és força present quan es parla de creences encara que no tant quan s’investiga la pràctica religiosa. Igualment és important el nombre de persones clarament no religioses. I apareixen altres religions amb un arrelament significatiu.

Pel que fa als catòlics cal indicar també que dins mateix del catolicisme hi ha diverses sensibilitats, ja sigui de grups més conservadors o menys, ja sigui de creients europeus o de creients procedents d’altres continents i cultures.

Un entorn divers

Vivim en un entorn social divers i variat no només pel que fa a la religió, també pel que fa a la cultura. La globalització d’idees i costums -per la facilitat de comunicació- i els moviments migratoris ho han facilitat. Dins de les escoles es viu també aquesta diversitat i és imprescindible aprendre a conviure amb ella.

En algunes escoles la diversitat és evident i, en canvi, en altres pot semblar que aquesta diversitat és un tema menor. Sovint les escoles situades en barris o pobles de forta presencia d’immigració s’han trobat amb el repte diari de conviure i han desenvolupat projectes concrets per gestionar la diversitat religiosa. Ara bé cal dir que les escoles on la presencia de costums i religions diverses no és tan notòria educar per conviure en la diversitat és igualment un repte ineludible a l’hora de plantejar l’educació actual i més encara l’educació religiosa.

Cal evitar la visió simplista que creu que la diversitat religiosa està únicament relacionada amb la migració, com si la única causa de la varietat d’ofertes religioses fos la presencia de persones que practiquen una religió diferent de la nostra. Ja fa temps que la nostra societat, tradicionalment catòlica, també s’ha dispersat o diversificat per si mateixa en múltiples opcions religioses. Ja hem comentat la diversitat de sensibilitats dins del mateix catolicisme però és també dins de la societat occidental que s’ha desenvolupat opcions religioses de caràcter crític com l’ateisme i l’agnosticisme, molt poc habituals entre els immigrants que venen d’altres continents.

Hi ha doncs diversitat religiosa producte de la immigració però també de corrents filosòfics i de nous valors sorgits dins mateix de la nostra cultura. Podríem dir que hi ha causes externes de la diversitat i també d’internes. Un bon exemple és la presencia del Budisme a casa nostra. La presència del Budisme a Europa i Amèrica del Nord no és el resultat de cap migració sinó de l’interès de molts pensadors del segle XIX per les religions orientals que no ha parat d’augmentar des d’aleshores i s’ha estès a moltes persones inquietes i desitjoses de novetats.

Cal estar molt alerta: presentar, segurament sense mala intenció, la diversitat religiosa només com el resultat de la immigració no és exacte. Encara que es bo reconèixer l’enriquiment que suposa acceptar nous punts de vista, no es pot carregar sobre els immigrants la responsabilitat d’haver desdibuixat una suposada unitat religiosa entorn del catolicisme o les tensions que la diversitat freqüentment també implica. No cal dir que es molt perillós simplificar aquesta qüestió i abordar la diversitat religiosa només quan la pressió social entorn del tema de la immigració ens hi obliga.

Una visió religiosa feta de retalls

El conjunt de conceptes i creences que conformen la visió religiosa de moltes persones d’avui no té un únic origen: sobre una base més o menys catòlica, s’hi poden haver afegit conceptes evangèlics procedents de la cultura nord-americana, algunes nocions procedents de l’hinduisme i el budisme -com la reencarnació- i no és estrany trobar algun element simbòlic tret dels pobles primitius.

La diversitat no és fora, és dins de la persona. No hi ha un pensament fort o una cultura dominant que imposi la seva visió del món d’una única manera i, en canvi, sí que hi ha una gran oferta d’idees felices i propostes suggerents de les religions més diverses que cadascú pot fer seves. Hom pot triar què vol i deixar de banda allò què no li interessa o l’incomoda. I com a resultat de tot això en cada persona conviuen idees de procedències variades organitzades a la seva manera.

És molt important adonar-se que els nostres alumnes, fins i tot els alumnes de les escoles cristianes, han incorporat a la seva visió del món elements d’altres religions. Amb la mateixa facilitat que tothom podia entendre un acudit sobre el cel o el purgatori fa cinquanta anys, avui es pot parlar del karma o del mes del Ramadà sense cap dificultat de comprensió.

I, sobretot, cal insistir que la majoria d’aquest conceptes no són simples idees teòriques de caràcter neutral sinó eines que serveixen per plantejar-se preguntes profundes relatives al sentit de la vida, a la forma de relacionar-se amb els altres o a la manera d’estar en el món. Vaig tenir un alumne que suspenia els exàmens teòrics sobre el Budisme i l’Hinduisme però en canvi en algun debat de classe sobre qüestions d’ètica era capaç de fer servir el concepte de karma correctament per construir la seva argumentació. Aquesta podria ser una forma ràpida d’explicar la diferència que hi ha entre entendre conceptes teòrics i fer servir eines per aprofundir en la reflexió personal.

Pel que fa a l’educació la diversitat no és dolenta, el perill és ignorar-la. I cal afegir que també són imprescindibles per educar una visió religiosa mínimament madura les perspectives critiques tant de la postura anti-religiosa de l’ateisme com el dubte voluntari de l’agnosticisme.

[1]  Segons el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016 de la Generalitat de Catalunya, enquesta realitzada a persones majors de 16 anys.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

Oriol Ràfols Rubires

Oriol Ràfols Rubires (Barcelona 1966), Llicenciat en filosofia per la UAB i diplomat en teologia per l’Institut Superior de Ciències Religioses (ISCREB), professor de religió i de filosofia a Secundària i professor de la DECA a l’ISCREB.

Programes formatius relacionats amb aquest article:

T'interessarà ...