Pàgina d'inici > Noticies > CEE

XLI Jornades de Vicaris de Pastoral a Salamanca

Les XLI Jornades de Vicaris de Pastoral han reunit a Salamanca els responsables de pastoral de les diòcesis espanyoles amb el bisbe Sebastià Taltavull, President de la Comissió de Pastoral de la CEE

Els dies 2, 3 i 4 de maig s’han reunit a Salamanca, a la Residència dels Pares Paüls, un centenar de Vicaris de Pastoral provinents de les diòcesis d’Espanya, convocats per la Comissió de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola que presideix Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, i que ha comptat amb la participació dels bisbes que formen dita Comissió i els directors dels quatre Departaments que la composen: Pastoral de la Salut, Pastoral del Sord, Pastoral dels Santuaris, Peregrinacions i Pietat popular; Pastoral del Turisme i Temps Lliure. De la nostra arxidiòcesi de Barcelona hi ha participat els Vicaris Episcopals Mn. Joan Galtés, Mn. Segimon García, Mn. Joan Quadrenc i Mn. Jesús Sanz.

Conèixer Bergoglio per entendre Francesc

Les Jornades han tingut un objectiu ben definit, continuació del que va marcar les Jornades anteriors celebrades a Santiago de Compostela, centrades en l’aprofundiment de la Evangelii gaudium, els seus antecedents, continguts i projecció pastoral, i van ser dirigides pel teòleg  argentí Carlo M. Galli. Enguany, la reflexió ha volgut completar l’anterior donant-li un to més pastoral i centrant-se sobretot en la persona del papa Francesc a partir dels anys d’arquebisbe i cardenal a l’arxidiòcesi de Buenos Aires. L’objectiu de les Jornades pot centrar-se en aquesta frase: “conèixer el cardenal Bergoglio per entendre el papa Francesc”.  Què millor que poder comptar amb l’acompanyament d’un dels seus més immediats col·laboradors, Mons. Enrique Eguía Seguí, bisbe auxiliar a Buenos Aires, amb qui ha treballat aquests darrers anys.

Taltavull: el magisteri del papa queda emmarcat en gestos significatius

A la presentació de les Jornades, després d’unes paraules d’acollida i benvinguda del bisbe de Salamanca, Mons. Carlos López., el bisbe president de la Comissió de Pastoral, Mons. Sebastià Taltavull ha introduït les sessions de treball convidant a aprofundir la intencionalitat del papa Francesc en tot el que està dient i fent, la seva paraula i es seus gestos i, especialment, el seu magisteri a les exhortacions apostòliques Evangelii gaudium i Amoris Laetitiae, a l’encíclica Laudato Si’, i  la butlla Misericordiae vultus referida al Jubileu de la Misericòrdia. A tot això, cal afegir-hi, ha dit Mons. Taltavull, com aquest magisteri queda emmarcat enmig de gestos molt significatius de cara situacions de pobresa i a esdeveniments que parlen per si sols per la problemàtica que desvetllen, com els viatges a Lampedussa i a Lesbos. Creiem molt necessari en aquests moments de la nostra Església i de la situació de fort canvi cultural que viu la nostra societat, conèixer què mou realment al papa Francesc a actuar d’aquesta manera que entusiasma a uns i sorprèn a altres. Només una persona que ha conviscut amb ell i el coneix ens en pot donar raó. El bisbe Sebastià Taltavull ha volgut que els Vicaris d Pastoral ho coneguessin de primera mà i poder així aportar a les respectives diòcesis els coneixements obtinguts i la reflexió feta entre tots.

El bisbe auxiliar de Buenos Aires, Mons. Eguía parla de les claus pastorals del cardenal Bergoglio

Començat el treball a partir de les 4 ponències que Mons. Eguía ha ofert al llarg de les Jornades, ha quedat molt clar que en el papa Francesc no hi ha ruptura respecte dels papes anteriors, sinó que s’ha anat complementant i actualitzant, i amb respostes importants a cada moment sota el guiatge de l’Esperit Sant, que no deixa mai la seva Església. Així, ha aprofundit molt des de la projecció del Concili Vaticà II, les figures de Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI i, com a colofó, el papa Francesc, cadascú en el seu moment, cadascú amb la aportació providencial.

Ha estat molt interessant conèixer com era el cardenal Bergoglio i com es ara el papa Francesc. La referència a les claus, antecedents i propostes pastorals del seu treball al front de l’arxidiòcesi de Buenos Aires, ha donat detallada informació sobre la seva persona i actuació pastoral, el seu sentit d’Església, la identitat de la parròquia missionera i els criteris per a una acció pastoral, i la visió de l’Any de la Misericòrdia amb dl seus aspectes celebratius i pastorals. Amb l’aportació del bisbe auxiliar de Buenos Aires, s’han pogut conèixer de primera mà les motivacions i els desitjos pastorals del papa Francesc: un home profundament creient que, en la seva més profunda sinceritat, no té cap dificultat per a confessar-se pecador i que, a partir d’aquesta experiència personal, llença el seu gran missatge de la misericòrdia, que no és altra cosa que la conclusió operant de la proposta de Joan XXIII i de Pau VI junt amb el magisteri de Benet XVI sobre l’amor misericordiós. El papa Francesc assumeix a fons el Concili Vaticà II i li fa una referència directa en el document sobre l’Any de a Misericòrdia quan diu quin ha de ser l’espiritualitat i l’estil de l’Església en aquest tercer mil·lenni: cal passar de ser profetes de calamitats i de fer diagnòstics pessimistes a entusiastes missatgers d’esperança, tot oferint com Església el rostre amable de la tendresa, de la compassió, de la misericòrdia i de perdó.

Els bisbes i Vicaris de Pastoral presents en aquestes Jornades han pogut conèixer i assaborir mitjançant el llenguatge senzill i entenedor del bisbe auxiliar Mons. Eguía com era el cardenal Bergoglio en el seu ministeri pastoral a l’Argentina, les seves orientacions, els seus gestos, el seu guiatge serà i directe també enmig de les dificultats d’un moment polític no gens fàcil. Bergoglio –ha dit Mons. Eguía– ha estat sempre un home lliure, atent a l’Esperit, amb voluntat de discerniment evangèlic, pastor proper al ramat, lúcid en l’observació i valent en les decisions, un home que té clars els principis, que sap on va i que es deixa ajudar perquè valora molt l’escolta; això explica que doni tanta importància a la sinodalidad, al caminar junts, condició necessària per avançar i portar a terme el que l’Esperit demana a la seva Església. El secret és el temps que dedica a la pregària i la sensibilitat pels més pobres. Per això, la paraula “misericòrdia” és pot ser la que mes defineix el que és i el que pretén.

Els participants a les Jornades han pogut seguir amb detall l’organització pastoral de l’arxidiòcesi de Buenos Aires i la manera com l’ha conduïda i animada el cardenal Bergoglio. Això ha donat a conèixer el seu estil pastoral, que evolucionava des de una pastoral de plans a una pastoral d’actituds. Aquestes són –diu– les que han de donar lloc a plans i programes. Això va captivar els preveres, més endavant els laics. No tenia dificultat per a reconèixer ferides i fragilitats, la qual cosa va originar l’expressió d’anar a les “perifèries” per a posar la mirada en els més febles. La pregunta era: on són els pobres? Doncs, cal anar allà on són. I d’aquí, projectar l’acció pastoral sobre aquesta realitat i fer-ho amb ulls de misericòrdia.

Calen gestos evangelitzadors amb la presència de l’Església al mig del carrer

Un tema clau en l’estil de Bergoglio que ara com a papa Francesc apareixerà constantment és actitud dels evangelitzadors, concretada en l’ardor apostòlic o el foc interior que mou a transmetre el missatge de Crist des del testimoni. I, dins aquest mateix estil, la valoració del santuari, ja que és el lloc on acuden més els pobres amb la seva fe senzilla i és una casa oberta a tots. Això provocarà la necessitat de gestos evangelitzadors amb presència de l’Església enmig del carrer. És una Església “Poble de Déu” tal com la va concebre el Concili Vaticà II. I, com ha assenyalat recentment, cal una Església que opti per acompanyar, discernir i integrar.

Parròquia missionera i misericordiosa

El pas següent, com a conseqüència, ha estat referir-se a contemplar la Parròquia com a “missionera” i “misericordiosa”, allà on es realitza la missió de l’Església i tothom és convidat a viure la comunió i la participació. D’aquí que tota parròquia ha de tenir Consell Parroquial i asseguri el sentit de pertinença a l’Església i a treballar de cada vegada mes una pastoral de proximitat. Pastors i laics han de descobrir la pròpia vocació i complementar-se per a servir la unitat. Bergoglio diu que una parròquia –que no és una estructura caduca– pot detectar carismes nous i fer que es posin al servei de tots. A la Evangelii gaudium, ja papa Francesc, ho explicarà amb molt detall. La parròquia ha de treballar amb els qui estan a prop i s’ha d’orientar vers els qui estan lluny, físicament i existencialment. Aquesta és la seva vocació missionera.

A la darrera intervenció, Mons. Enrique Eguía s’ha centrat en el perquè de l’Any de Misericòrdia com a resultat del que vol que sigui i ofereixi l’Església en aquest moment. No és aquest un tema de predicació, sinó que ens està proposant un model, un estil d’Església. La misericòrdia és el llenguatge pastoral del papa Francesc i ho manifesta en forma de “desig”, el d’anar a l’encontre de cada persona i portar-li la bondat i la tendresa de Déu. Aquest és un objectiu pastoral, la realització del qual són les obres de misericòrdia. L’explanació la tenim en la Butlla Misericordiae vultus que, en un llenguatge senzill i entenedor, ens ho proposa. És la proposta, doncs, d’un model, d’un estil de ser i fer Església des de l’amor misericordiós manifestat en Jesús, rostre de l’amor misericordiós del Pare.

Els Vicaris de Pastoral també s’han reunit i treballat per províncies eclesiàstiques per tal de compartir experiències. I, entre tots, s’ha fet una valoració molt positiva de les Jornades que han estat una oportunitat de pregar junts, celebrar l’Eucaristia i viure gaudint d’un ambient d’agradable fraternitat. 

Homilia en la festa de Sant Felip i Sant Jaume

Presentació de la Jornada de Vicaris de Pastoral 

T'interessarà ...

El més llegit