Pàgina d'inici > Noticies

Xarxes socials, nous espais d'evangelització

MISSATGE DEL SANT PARE BENET XVI PER A LA XLVII JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS «Xarxes socials: portals de veritat i de fe; nous espais per a l’evangelització» Diumenge, 12 de maig de 2013 Benvolguts germans i germanes, Davant la proximitat de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials de 2013, vull proposar-vos algunes […]

MISSATGE DEL SANT PARE BENET XVI

PER A LA XLVII JORNADA MUNDIAL

DE LES COMUNICACIONS SOCIALS

«Xarxes socials: portals de veritat i de fe;

nous espais per a l’evangelització»

Diumenge, 12 de maig de 2013

Benvolguts germans i germanes,

Davant la proximitat de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials de 2013, vull proposar-vos algunes reflexions sobre una realitat cada cop més important, i que té a veure amb la manera com les persones es comuniquen avui entre elles. Voldria detenir-me a considerar el desenvolupament de les xarxes socials digitals, que estan contribuint a fer que sorgeixi una nova «àgora», una plaça pública i oberta en la qual les persones comparteixen idees, informacions, opinions, i on, a més, neixen noves relacions i formes de comunitat.

Aquests espais, quan es valoren bé i de manera equilibrada, afavoreixen formes de diàleg i de debat que, portades a terme amb respecte, salvaguarda de la intimitat, responsabilitat i interès per la veritat, poden reforçar els llaços d’unitat entre les persones i promoure eficaçment l’harmonia de la família humana. L’intercanvi d’informació pot convertir-se en comunicació vertadera, els contactes poden transformar-se en amistat, les connexions poden facilitar la comunió. Si les xarxes socials estan cridades a actualitzar aquesta gran potencialitat, les persones que participen en elles han d’esforçar-se a ser autèntiques, perquè en aquests espais no es comparteixen només idees i informacions, sinó que, en última instància, són elles mateixes l’objecte de la comunicació.

El desenvolupament de les xarxes socials requereix un compromís: les persones se senten implicades quan han de construir relacions i trobar amistats, quan cerquen respostes a les seves preguntes, o es diverteixen, però també quan se senten estimulades intel·lectualment i comparteixen competències i coneixements. Les xarxes es converteixen així, cada cop més, en part del teixit de la societat, pel fet que uneixen les persones en virtut d’aquestes necessitats fonamentals. Les xarxes socials s’alimenten, per tant, d’aspiracions arrelades en el cor de l’home.

La cultura de les xarxes socials i els canvis en les formes i els estils de la comunicació suposen tot un desafiament per als qui volen parlar de veritat i de valors. Sovint, com passa també amb altres mitjans de comunicació social, el significat i l’eficàcia de les diferents formes d’expressió semblen determinats més per la seva popularitat que per la seva importància i validesa intrínseques. La popularitat, per la seva part, depèn sovint més de la fama o d’estratègies persuasives que de la lògica de l’argumentació. A vegades, la veu discreta de la raó es veu sufocada pel soroll de tanta informació i no aconsegueix despertar l’atenció, que es reserva en canvi als qui s’expressen de manera més persuasiva. Els mitjans de comunicació social necessiten, per tant, del compromís de tots aquells que són conscients del valor del diàleg, del debat raonat, de l’argumentació lògica; de persones que intenten cultivar formes de discurs i d’expressió que apel·len a les aspiracions més nobles de qui està implicat en el procés comunicatiu. El diàleg i el debat poden florir i créixer així mateix quan es conversa i es pren seriosament allò que diuen aquells que sostenen idees diferents de les nostres. «Tenint en compte la diversitat cultural, cal aconseguir que les persones no sols acceptin l’existència de la cultura de l’altre, sinó que aspirin també a enriquir-se’n i a oferir-li el que es té de bo, de vertader i de bell» (Discurs per a l’Encontre amb el món de la cultura, Belém, Lisboa, 12 de maig de 2010).

Les xarxes socials han d’afrontar el desafiament de ser veritablement inclusives: d’aquesta manera es beneficiaran de la participació plena dels creients que volen compartir el missatge de Jesús i els valors de la dignitat humana que promouen els seus ensenyaments. En efecte, els creients adverteixen de manera cada vegada més clara que si la Bona Notícia no es dóna a conèixer també en l’ambient digital podria quedar fora de l’àmbit de l’experiència de moltes persones per a les quals aquest espai existencial és important. L’ambient digital no és un món paral·lel o purament virtual, sinó que forma part de la realitat quotidiana de molts, especialment dels més joves. Les xarxes socials són el fruit de la interacció humana, però també donen nova forma a les dinàmiques de la comunicació que crea relacions; per tant, una comprensió atenta d’aquest ambient és el prerequisit per a una presència significativa dins seu.

La capacitat d’utilitzar els nous llenguatges és necessària no tant per a estar a l’altura dels temps, sinó precisament per a permetre que la infinita riquesa de l’Evangeli trobi formes d’expressió que puguin aconseguir les ments i els cors de tots. En l’ambient digital, la paraula escrita es troba sovint acompanyada d’imatges i sons. Una comunicació eficaç, com les paràboles de Jesús, ha d’estimular la imaginació i la sensibilitat afectiva d’aquells als quals volem invitar a un encontre amb el misteri de l’amor de Déu. Per altra banda, sabem que la tradició cristiana ha estat sempre rica en signes i símbols: penso, per exemple, en la creu, les icones, el pessebre, les imatges de la Mare de Déu, els vitralls i les pintures de les esglésies. Una part substancial del patrimoni artístic de la humanitat ha estat realitzada per artistes i músics que han intentat expressar les veritats de la fe.

En les xarxes socials es posa de manifest l’autenticitat dels creients quan comparteixen la font profunda de la seva esperança i de la seva alegria: la fe en el Déu ric en misericòrdia i amor, revelat en Jesucrist. Aquest compartir consisteix no sols en l’expressió explícita de la fe, sinó també en el testimoniatge, és a dir, «en la manera de comunicar preferències, opcions i judicis que siguin profundament concordes amb l’evangeli, fins i tot quan no se’n parli explícitament» (Missatge per a la Jornada mundial de les comunicacions socials 2011). Una forma especialment significativa de donar testimoniatge és la voluntat de donar-se als altres mitjançant la disponibilitat per a respondre pacientment i amb respecte a les seves preguntes i els seus dubtes en el camí de recerca de la veritat i del sentit de l’existència humana. La presència en les xarxes socials del diàleg sobre la fe i el fet de creure confirma la rellevància de la religió en el debat públic i social.

Per als qui han acollit amb cor obert el do de la fe, la resposta radical a les preguntes de l’home sobre l’amor, la veritat i el significat de la vida —que estan presents en les xarxes socials— es troba en la persona de Jesucrist. És natural que qui té fe vulgui compartir-la, amb respecte i sensibilitat, amb les persones que troba en l’ambient digital. Però, en definitiva, els bons fruits que el fet de compartir l’Evangeli pot donar, es deuen més a la capacitat de la paraula de Déu de tocar els cors, que a cap esforç nostre. La confiança en el poder de l’acció de Déu ha de ser superior a la seguretat que dipositem en l’ús dels mitjans humans. També en l’ambient digital, en què amb facilitat s’alcen veus amb tons massa forts i conflictius, i on a vegades es corre el risc que prevalgui el sensacionalisme, estem cridats a un discerniment atent. I recordem, pel que fa a aquest tema, que Elies va reconèixer la veu de Déu no en el vent fort i impetuós, ni en el terratrèmol o en el foc, sinó en el «murmuri d’un ventijol suau» (cf. 1Re 19,11-12). Confiem que els desitjos fonamentals de l’home d’estimar i ser estimat, de trobar significat i veritat —que Déu mateix ha posat en el cor de l’ésser humà— facin que els homes i dones del nostre temps estiguin sempre oberts al que el beat cardenal Newman anomenava la «llum amable» de la fe.

Les xarxes socials, a més d’instrument d’evangelització, poden ser un factor de desenvolupament humà. Per exemple, en alguns contextos geogràfics i culturals en què els cristians se senten aïllats, les xarxes socials permeten enfortir el sentit de la seva unitat efectiva amb la comunitat universal dels creients. Les xarxes ofereixen la possibilitat de compartir fàcilment els recursos espirituals i litúrgics, i fan que les persones puguin resar amb un sentit renovat de proximitat amb els qui professen la seva mateixa fe. La implicació autèntica i interactiva amb les qüestions i els dubtes dels qui estan lluny de la fe ens ha de fer sentir la necessitat d’alimentar amb la pregària i la reflexió la nostra fe en la presència de Déu, i també la nostra caritat activa: «Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident» (1Co 13,1).

Hi ha xarxes socials que, en l’ambient digital, ofereixen a l’home d’avui ocasions per a pregar, meditar i compartir la paraula de Déu. Però aquestes xarxes també poden obrir les portes a altres dimensions de la fe. De fet, moltes persones estan descobrint, precisament gràcies a un contacte que va començar a la xarxa, la importància de l’encontre directe, de l’experiència de comunitat o també de pelegrinatge, elements que són importants en el camí de fe. Per a intentar fer present l’Evangeli en l’ambient digital, podem invitar les persones a viure encontres de pregària o celebracions litúrgiques en llocs concrets com esglésies o capelles. Hi ha d’haver coherència i unitat en l’expressió de la nostra fe i en el nostre testimoniatge de l’Evangeli dins la realitat en què estem cridats a viure, tant si es tracta de la realitat física com de la digital. Davant els altres, estem cridats a donar a conèixer l’amor de Déu, fins als confins més remots de la terra.

Prego perquè l’Esperit de Déu us acompanyi i us il·lumini sempre, i al mateix temps us beneeixo de cor perquè pugueu ser veritablement missatgers i testimonis de l’Evangeli. «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació» (Mc 16,15).

Vaticà, 24 de gener de 2013, festa de Sant Francesc de Sales

BENEDICTUS PP. XVI

T'interessarà ...

El més llegit